La covid-19 fa retrocedir la igualtat de gènere a la UE

La conclusió de l’últim informe anual, elaborat amb dades del 2020, constata que la pandèmia de covid-19 ha afectat negativament els «fràgils avanços» aconseguits des del 2010. Per exemple, per primera vegada des del 2010, han augmentat les desigualtats de gènere en l’ocupació (taxa d’ocupació equivalent a temps complet i durada de la vida laboral), l’educació (graduació terciària i participació en l’educació i formació formal o informal), l’estat de salut i l’accés als serveis sanitaris. Alhora, les diferències de gènere quant al risc de pobresa i la distribució dels ingressos entre dones i homes s’han mantingut constants.

«La disminució de la taxa de participació en l’ocupació indica que cada vegada és més gran la probabilitat que les dones passin menys anys d’empleades, cosa que al seu torn obstaculitza les seves perspectives de carrera professional i adquirir drets de pensió», explica l’informe. Els autors alerten a més que, ja que les puntuacions es basen en dades de fa dos anys, l’empitjorament de les desigualtats de gènere podria ser encara «més significatiu» l’any vinent a causa de la covid. «Ens trobem al mig d’una agitació geopolítica i de múltiples crisis que posen a prova els èxits en matèria d’igualtat de gènere. Hem de protegir el que s’ha aconseguit en matèria d’igualtat de gènere i convertir aquesta situació en una oportunitat», afirma la comissària d’Igualtat, Helena Dalli.

Diferències intraeuropees

L’informe mostra, no obstant, les enormes diferències entre nord i sud, est i oest. Els països amb menys bretxa de gènere continuen sent Suècia (83,9), Dinamarca (77,8), els Països Baixos (77,3), Finlàndia (75,4), França (75,1) i Espanya (74,6) mentre que Grècia (53,4), Romania (53,7) i Hongria (54,2) continuen sent les dues amb pitjors resultats. En total, 11 estats membres registren nivells per sobre de la mitjana europea, nou amb més de 70 punts mentre que set registren menys de 60 punts. 

L’àmbit de la salut és on més igualtat de gènere es constata amb 88,7 punts sobre 100 i, per tant, on menys bretxa hi ha. L’anàlisi apunta a una lleugera millora l’últim any tot i que les desigualtats en l’accés als serveis sanitaris també han augmentat durant la pandèmia, cosa que ha portat a una pressió sense precedents i ha posat de manifest la fragilitat del sector. Per exemple, entre el personal sanitari hi ha més dones que homes que tenen trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT), depressió i símptomes d’esgotament, assenyala l’informe. 

Un altre dels àmbits en què la bretxa de gènere és menys acusada és l’econòmic, amb un índex de 82,6 de 100, tot i que la situació tampoc és ideal i es temen retrocessos una vegada que es coneguin plenament les conseqüències de la pandèmia, particularment entre les dones amb un baix nivell educatiu que s’han vist més afectades per una reducció de les hores de treball, les absències o els permisos no remunerats. «Les dones de més de 65 anys tendeixen a guanyar un 48% menys que els homes de la mateixa edat, cosa que és resultat de l’impacte acumulat de les desigualtats de gènere al llarg de la vida laboral» i «les dones amb estudis superiors també són per darrere dels seus companys quant a ingressos», cosa que corrobora «que el nivell d’estudis no produeix els mateixos dividends per a les dones que per als homes», apunta l’anàlisi.

Estancament a la feina

Notícies relacionades

Espanya, sisena en igualtat de gènere a la UE, ranqueja en ocupació i cures

Multimèdia | El pes de la càrrega mental (si ets dona)

La crisi sanitària desencadenada pel coronavirus també ha portat a l’estancament en els progressos en matèria de treball –amb un índex de 71,7 de 100– a causa que els sectors més afectats pels tancaments, com els serveis i els llocs de treball amb alts nivells d’interacció social, és on principalment treballen les dones. Alhora, no obstant, una proporció de dones més gran que d’homes en els sectors essencials (com ara educació o sanitat) podria haver contribuït a mantenir moltes dones en els seus llocs de treball durant la pandèmia. L’àmbit del poder i la presa de decisions, no obstant, és en el que més s’ha reduït la bretxa de gènere tot i que les dones hi continuen estant infrarepresentades i l’índex encara se situa en 57,2 de 100. 

Segons l’informe, les dones representen el 33% dels membres del parlament nacional i una mica més d’un terç dels membres de les assemblees regionals i locals/municipals (35% i 34%, respectivament). A més, la proporció de dones als consells d’administració de les empreses europees cotitzades més grans va arribar a un màxim històric del 32% l’abril del 2022. Tot i així, l’informe posa èmfasi en el fet que les decisions d’emergència de la covid van ser preses majoritàriament per homes. Per exemple, fins al març del 2022, només un de cada quatre ministres de Sanitat de la UE i menys de quatre de cada 10 viceministres eren dones, i l’abril del 2022, el 44% dels membres dels comitès científics consultius de la UE eren dones.