El coronavirus va frenar l’esperança de vida mundial, amb canvis no vistos en 70 anys

La covid-19 ha provocat un impacte prolongat en els nivells d’esperança de vida, i ha donat lloc a canvis en la mortalitat mundial sense precedents en els últims 70 anys, segons un estudi que assenyala que països com Bèlgica, Itàlia o Espanya mostren ja una recuperació significativa tot i que no completa.

Els detalls del treball, per al qual s’han analitzat dades d’entre el 2015 al 2021 de 29 països europeus, Xile i els Estats Units, es publiquen a la revista ‘Nature Human Behaviour’, en un article firmat per científics del Centre Leverhulme de Ciències Demogràfiques d’Oxford, l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres i l’Institut alemany Max Planck d’Investigació Demogràfica.

L’esperança de vida al néixer és un indicador sobre la mortalitat d’un país, una espècie de «fotografia» de la situació de mortalitat en un any determinat, explica a Efe el professor de demografia José Manuel Aburto, qui detalla que reflecteix el nombre d’anys mitjana que un nounat viuria si durant la seva vida prevalguessin els nivells de mortalitat de l’any del seu naixement.

Així, segons aquest nou treball, malgrat els signes de recuperació en alguns països, el 2021 l’esperança de vida als 29 països analitzats continuava sent inferior a l’esperada si s’haguessin mantingut les tendències anteriors a la pandèmia –amb diferències geogràfiques acusades–, afirma Aburto, del centre londinenc.

En anteriors epidèmies mundials es va produir una ràpida recuperació dels nivells d’esperança de vida, però l’escala i la magnitud de la covid-19, quant a la mortalitat, frustra les afirmacions que no ha tingut més impacte que una malaltia similar a la grip, recorda una nota de la Universitat d’Oxford.

«Les pèrdues d’esperança de vida durant les recurrents epidèmies de grip de la segona meitat del segle XX han sigut molt menors i menys generalitzades que les observades en la pandèmia».

L’estudi que ara es publica demostra, a més, una clara divisió geogràfica quant a l’esperança de vida: mentre que els països d’Europa occidental –entre ells Espanya– van experimentar una recuperació de l’esperança de vida respecte a les fortes pèrdues del 2020, Europa de l’Est i els Estats Units van patir dèficits sostinguts i substancials.

Per exemple, després de vuit mesos de pèrdua de l’esperança de vida el 2020, Suïssa va experimentar una recuperació de 7,7 mesos, i es va acostar als nivells de mortalitat del 2019.

Això no vol dir, explica Aburto, que aquest país hagi tornat a la tendència d’abans de la pandèmia, ja que la seva esperança de vida estava creixent, per la qual cosa fins i tot amb la recuperació segueix per sota dels nivells que s’esperarien si la covid no hagués emergit.

A Espanya ha passat una cosa semblant: el país va ser afectat substancialment durant la pandèmia, amb una pèrdua d’esperança de vida de 15 mesos; el 2021 hauria recuperat 7,6 mesos (segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística l’esperança de vida a Espanya aquell any es va situar en els 83,06 anys).

Tanmateix, a Europa de l’Est, Xile i els Estats Units les dades van empitjorar: per exemple, la magnitud de la pèrdua d’esperança de vida durant la pandèmia a Europa de l’Est va ser similar a la que es va produir per última vegada durant la desintegració de la Unió Soviètica, afirmen els autors.

Aquesta bretxa entre orient i occident reflecteix en general més pèrdues als països que tenien nivells d’esperança de vida més baixos abans de la pandèmia; Bulgària va ser el país més afectat, amb un descens de l’esperança de vida de gairebé 43 mesos durant els dos anys de pandèmia.

A més de l’esperança de vida prepandèmica, sembla haver-hi un efecte de la vacunació: els països amb més proporcions de persones totalment vacunades van experimentar menors dèficits d’esperança de vida.

Notícies relacionades

La Generalitat posa límit a la recollida de llentiscle i bruc amb una nova llei

Més de 580.000 vehicles sortiran de Barcelona pel pont del Primer de Maig

Les edats més avançades, especialment els més grans de 80 anys que havien registrat la major part de les morts el 2020, es van beneficiar de la protecció de les vacunes i d’una disminució de l’excés de mortalitat el 2021.

Hi va haver, per tant, un canvi en els patrons d’edat i l’excés de mortalitat es va desplaçar aquell any cap a grups més joves, i una de les raons va ser la protecció vacunal en els més grans (els països que van protegir a joves i grans mostren millors xifres de recuperació).