Dones treballadores en el medi rural: «Continua sorprenent veure una dona jove i ramadera»

Bielsa va estudiar Magisteri, però no li va convèncer i va decidir dedicar-se al sector primari. «Compaginem l’agricultura i la ramaderia; venem bens, tenim pastura per a animals i venem cereal també», explica.

El sector primari li és «totalment aliè», ja que a casa seva tan sols el seu avi tenia ovelles fa anys. «Abans, tothom tenia animals als pobles. Ara queda poca gent als pobles i menys animals», afegeix. Reconeix que, en cas de no haver sigut perquè era la professió del seu nòvio i la seva família, no s’hauria plantejat iniciar una explotació.

Encara ara, assegura que continua preparant els expedients burocràtics per acabar tot el relacionat amb la seva explotació. «Vaig començar les obres el 2020 i fins a principis del 2023 no es tancarà l’expedient», explica, mostrant una de les parts més complexes de la professió, la gestió de la paperassa.

La Laura veu, a un temps, avantatges (la tranquil·litat) i desavantatges (les males connexions per carretera i l’accés als serveis bàsics) de viure a la zona rural i de dedicar-se a un sector eminentment masculinitzat. «La gent encara se sorprèn de veure una noia jove ramadera, perquè en som molt poques», explica.

Ara bé, en el dia a dia, no hi troba traves ni dificultats extra. «La maquinària ens permet treballar igual a homes i dones. Tot i que és una feina molt exigent, de tots els dies de l’any, estic contenta amb el que faig», conclou. 

Raquel Latre: «Cal continuar treballant per no haver de demostrar sempre més que els altres»

Raquel Latre va decidir tornar a Barbastre per emprendre el seu propi negoci, Enodestino, després de completar la seva formació com a llicenciada en Empresarials i Econòmiques, màster en Viticultura, Enologia i Màrqueting del Vi, i convertir-se en sommelier professional.

«En el meu cas, va ser un fet emocional el que em va fer tornar a casa després de treballar en grans corporacions. T’adones que vols estar a prop dels teus, i el 2005 vaig decidir crear la meva pròpia empresa», explica aquesta dona de Barbastre que va ser també la primera presidenta de la Denominació d’Origen del Somontano, el 2017.

Latre reconeix que trobar oportunitats de feina per a perfils altament qualificats en el medi rural no sempre és fàcil. Per això, considera que a Espanya falta «formació en l’autoocupació».

Malgrat les dificultats, enalteix que «cada vegada hi ha més dones en llocs de rellevància, també al món rural» i al sector vitivinícola, altament masculinitzat, així com nous projectes liderats per dones.

Tot i així, «no està tot aconseguit», assegura. «Cal continuar treballant per no haver de demostrar sempre més que els altres; cal acabar amb aquest costum», reclama.

Associación Amas d’Alcorisa: «Volem inculcar l’autocura en les dones»

Eva Villarroya és la presidenta de l’Asociación de Mujeres Autosuficientes Sororas (AMAS) Rurales de Alcorisa, que va néixer fa ara gairebé un any per «inculcar l’autocura i l’autoconeixement de les dones en el medi rural».

«La cura continua recaient principalment en la dona, però nosaltres tenim necessitats que cal cobrir i per això defensem l’autocura i l’autoconeixement, i ho posem en pràctica en les activitats que organitzem no només a Alcorisa, sinó també als pobles del voltant», explica.

És un exemple més de les associacions de dones que vertebren tot el territori aragonès i que incorpora una mirada feminista a totes les seves accions. «Hem fet una barreja entre les associacions tradicionals de dones i l’activisme feminista cap a la formació i l’autosuficiència», afegeix.

Segons la seva opinió, en el medi rural «l’activitat laboral està molt separada per gremis: la fusteria, la fontaneria, l’agricultura... Que gairebé sempre eren àrees reservades als homes. I volem demostrar que no té per què ser així».

En tot just un any ja sumen més de mig centenar de sòcies i recorren els municipis de l’entorn amb activitats i tallers centrats en l’empoderament i l’autocura. Des d’avui i durant tota la setmana, desenvoluparan activitats de la mà de l’IAM a Alcorisa, Ejulve, La Mata de los Olmos, Alloza, Aguaviva i Molinos. 

Mari Carmen Solsona: «Incorporar-se de zero és impossible; tant per a les ramaderes com per als ramaders»

Mari Carmen Solsona fa més d’una dècada que es dedica a l’agricultura i la ramaderia en l’explotació que primer va ser del seu avi, i després del seu pare, a Ontinar de Salz, després de deixar la perruqueria on treballava. L’últim any, però, ha hagut de renunciar a l’explotació d’esquer que la seva família mantenia des de fa 30 anys per l’alça dels preus del pinso que «s’han quadruplicat», i han reduït a la mínima expressió qualsevol marge de benefici.

Notícies relacionades

Ratolins de laboratori

Mor una icona de la crisi migratòria per una abraçada viral

Els seus problemes, assegura, són similars als de qualsevol company del sector. «Diuen molt que cal incorporar més gent... Però incorporar-se de zero és impossible; tant per a les ramaderes com per als ramaders», insisteix qui és també una de les dues úniques dones que participen en el consell rector de la cooperativa i és responsable del sector del boví en el sindicat UAGA.

Ara, continua el negoci amb les plantacions de cereal, i reconeix que «a la gent gran li costa» veure-la sobre el tractor. I queden murs per fer caure. «Falta fer algun pas més, perquè en moltes explotacions continua sent l’home el que mana», lamenta.