Jaume Funes: «Segons els manuals de psiquiatria, tots els adolescents estan per tancar-los»

El manual estadístic i descriptiu més utilitzat internacionalment per ordenar diagnòstics és el DSM (Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals, de l’associació nord-americana de psiquiatria). Publicada el 1953, la primera edició contenia més de cent grups de trastorns. L’última –del 2013– gairebé triplica el nombre de categories. «Al final, tota conducta humana estarà dins del DSM», es lamenta Funes, posant èmfasi en el fet que no tots els problemes i patiments humans han de ser considerats una malaltia o un trastorn.

El psicòleg i divulgador acaba de publicar ‘Quan la vida ens dol’ (Rosa dels Vents), un manual que intenta explicar què és la salut mental i per què se’ns trenca. «No hi ha una explicació clara i única sobre per què s’altera la salut mental», explica. «Emmalaltim mentalment –afegeix– quan no ens sentim a gust amb nosaltres mateixos i amb els altres. Parlar de malestar és parlar de dificultat per encaixar, de no sentir-se a gust a la mateixa pell. Malestar és sentir que no tenim valor. Parlem de trastorn quan no podem controlar el nostre comportament».

La causa i el tractament

Davant aquesta difusa bombolla, l’autor remarca que ens sentim més tranquils si ens expliquen una causa del que ens passa i ens posen un tractament. «La malaltia definida ens facilita una identitat: som el que l’etiqueta diu», destaca. Les etiquetes de vegades tenen el seu valor i són imprescindibles, però no sempre. «Quan els meus col·legues diagnostiquen que un adolescent pateix un trastorn límit de la personalitat o negativista desafiador, sempre sospito que es tracta d’un adolescent especialment hostil amb el món adult que l’envolta», admet el divulgador, que insisteix en la capacitat de la indústria farmacèutica per generar malalties. «Venen problemes per vendre solucions», conclou

Malgrat la complexitat del cervell i el comportament humà, la majoria de persones amb desequilibri emocional volen saber la causa del seu problema, el nom que té i el remei. No obstant, segons l’opinió de Funes, qualsevol intent positiu d’atendre la salut mental comença per escoltar i descobrir la persona, no la seva malaltia, i per analitzar els seus entorns vitals i el seu context.

La felicitat –més ben dit, les felicitats– és un procés d’aprenentatge. No obstant, Funes destaca que només ens parem a pensar en els mals moments, no en els bons. A més, insisteix que gran part del malestar actual deriva de les tensions que genera no arribar a ser la persona feliç que el mercat prescriu.

Notícies relacionades

Fins a 3 mesos per accedir a una unitat de trastorn alimentari per a adolescents a Catalunya

Els intents de suïcidi en les menors es tripliquen i arriben a un màxim històric

Davant la pregunta de com reduir malestars i trastorns, l’autor d’‘Estima’m... però vull saber-ne més’ assegura que la primera condició és ocupar-se més de la infància. Segons la seva experiència, bona part de les dificultats dels joves i els adults prové d’haver tingut una infància sense infància. Fomentar l’educació de 0 a 3 anys, crear espais de convivència i dotar de suport a pares i mares resulta fonamental.

«L’ingrés mínim vital hauria d’incloure una sèrie de prestacions. Per exemple, el dret a tenir hores per fer abraçades, que tots els pares i mares tinguin temps per llegir un conte a la nit al seu fill», conclou. Els nens i les nenes han de tenir infància. La societat posa el crit al cel (i amb raó) pel maltractament infantil, però el psicòleg recorda que sovint té un impacte molt més greu sobre la futura salut mental viure dia rere dia sense cap abraçada.