Creada una nova estratègia per detectar rates a través d’aigües residuals

Investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques del CSIC (IIBB-CSIC) han desenvolupat en un estudi una estratègia que utilitza les aigües residuals per detectar i quantificar rosegadors basada en la detecció de proteïnes específiques d’aquests animals.

Han presentat els resultats durant el 18th Annual Workshop on Emerging High-Resolution Mass Spectrometry (Hrms) and Lc-Ms/Ms Applications in Environmental Analysis and Food Safety, organitzat pel CSIC i l’Institut Català de la Recerca de l’Aigua (ICRA) aquest dilluns i dimarts a Barcelona, informa l’ICRA en un comunicat aquest dilluns.

Els excrements de rata contenen proteïnes que se secreten al pàncrees, que realitzen la seva funció durant la digestió dels aliments i que són posteriorment eliminades.

La detecció d’aquests enzims –amilases pancreàtiques– en aigües residuals indica la presència d’animals vius, i la quantificació relativa a l’amilasa, humana podria servir per monitoritzar l’augment o la disminució d’excrements de rosegadors en aquestes mostres.

Montserrat Carrascal (IIBB-CSIC) ha explicat que l’estudi de les aigües residuals és una «gran font» per a la detecció de rosegadors a qualsevol ciutat del món o, si el mostreig es realitza en punts específics del sistema de clavegueram, per crear un mapa de rosegadors.

Rosegadors a les ciutats

A les grans ciutats, les rates viuen al clavegueram i, si no es controlen, poden viure set anys i procrear quatre vegades a l’any amb una mitjana de 10-14 cries.

Notícies relacionades

L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic

Quatre de cada 10 nens i adolescents catalans no tenen accés a cap activitat d’oci educatiu a l’estiu

Actualment hi ha diverses estratègies de control, generalment basades en el recompte d’animals i la seva extrapolació en la població total: el nombre d’animals a grans ciutats sol referir-se com a nombre de rosegadors per habitant (per exemple, s’estima que a Barcelona hi pot haver una rata per cada quatre habitants, i a Nova York se n’han arribat a calcular 11 per habitant).

El director de l’ICRA i president del comitè científic de la trobada, Damià Barceló, ha dit que acollir aquest congrés científic amb més de 130 experts de tot el món «prova, una vegada més, la capacitat de convocatòria i de lideratge internacional per atraure i posar en comú noves idees i els últims avanços en espectrometria de masses».