Felip VI expressa el rotund rebuig d’Espanya a les pretensions russes

El rei ha expressat aquest dijous, a la inauguració de la IV edició del Foro La Toja-Vínculo Atlántico, la «rotunda condemna i rebuig» d’Espanya tant a l’agressió com a les «pretensions» de Rússia amb la seva invasió d’Ucraïna i ha ratificat el ple suport al poble ucraïnès, al qual ha elogiat per la seva «heroica resistència». «Espanya està amb Ucraïna», ha recalcat Felip VI al fòrum, un esdeveniment que en aquesta ocasió ha concedit el seu premi anual al poble ucraïnès.

El monarca ha fet entrega d’aquest premi a l’ambaixador d’Ucraïna a Espanya, Serhii Pohoreltsev, que ha agraït la distinció i ha demanat que Espanya continuï donant suport al seu país tant amb ajuda humanitària com amb armament.

Testimonis de l’entrega del premi han sigut, entre d’altres, el president de la Xunta, Alfonso Rueda; el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares; el líder del PP, Alberto Núñez-Feijóo; els expresidents del Govern Felipe González i Mariano Rajoy, i l’alt representant per a la Política Exterior i de Seguretat de la UE, Josep Borrell.

Segueix en directe les ponències del Foro La Toja – Vínculo Atlántico

El rei ha ressaltat l’admiració de tots per la fermesa demostrada pel Govern ucraïnès junt amb la voluntat, capacitat i coratge de les seves forces armades i «el sofert aguant de la seva població en la defensa de la seva sobirania i independència».

Lluny de desmoralitzar-se, ha remarcat que la violència contra Ucraïna ha sigut un nexe d’unitat i solidaritat de la seva població.

«L’heroica resistència del poble ucraïnès no es pot entendre només com una estricta defensa del seu territori. És la contesa per una societat democràtica i oberta. Per la seva i també per la de tots els que creiem en el valor de la llibertat i la democràcia», ha afegit.

Així mateix, i després dels referèndums d’annexió a Rússia celebrats a diversos territoris ucraïnesos tot i que sense referir-s’hi explícitament, Felip ha expressat la rotunda condemna i rebuig tant de l’agressió com de les «pretensions» russes a Ucraïna.

El rei ha recordat unes paraules que va pronunciar en l’edició del fòrum l’any passat remarcant la necessitat de defensar la llibertat i els valors que han permès la democràcia.

Per Felip VI, l’agressió de Rússia ha reforçat el vincle atlàntic i l’OTAN, i ha provocat una resposta comuna europea que contribueix al fet que el continent jugui un paper proactiu des del punt de vista geopolític assumint més responsabilitats en l’àmbit de la seguretat i la defensa i d’una política energètica que minimitzi vulnerabilitats i dependències excessives.

Ha recordat també conseqüències de la guerra a Ucraïna com l’alça de la inflació i ha considerat que la nova política monetària dels bancs centrals s’ha de compassar amb l’atenció al creixement econòmic i a l’evolució del mercat de treball.

De la mateixa manera, ha defensat l’interès d’Espanya, juntament amb Portugal, de tenir un paper més actiu en el debat dels reptes globals.

El rei ha assegurat que el premi rebut pel poble ucraïnès és molt merescut, i l’ambaixador Pohoreltsev ha afirmat que el seu país lluita també per la defensa dels valors democràtics.

Segons el seu parer, la decisió del Govern d’Espanya de subministrar armes a Ucraïna va ser clau en el suport donat al seu país, però ha recalcat que la guerra no ha acabat i que necessiten continuar rebent ajuda tant humanitària com armamentística.

L’amenaça del «populisme dels extrems»

Per la seva banda, el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, ha alertat sobre l’«amenaça» que suposa per als règims democràtics europeus l’auge del «populisme dels extrems».

En la seva intervenció en la inauguració del fòrum, Rueda ha advertit que aquests moviments extremistes «utilitzen els ressorts de la mateixa democràcia» i conceptes com la llibertat o la veritat com a trampolí per assaltar la democràcia i minar-la des de dins».

«No podem persistir en l’error que la democràcia sobreviurà només per la superioritat dels seus principis», ha apuntat el president gallec, que ha remarcat que la «millor defensa» que pot tenir el sistema democràtic «és consolidar-la amb menys retòrica i més fets».

A aquest perill «que ens sotja des de dins», el titular de la Xunta hi ha sumat amenaces externes que ha identificat amb Rússia, la crisi energètica o l’augment de la inflació, que estan creant «focus d’incertesa» entre els ciutadans.

Tot això, ha afegit Alfonso Rueda, «ens torna a una realitat que no vam haver de perdre» i és que la democràcia és una «conquesta permanent» que cal continuar defensant perquè «la tirania i l’extremisme sempre hi seran».

Aquest Foro La Toja, segons el president de l’executiu gallec, pretén servir de «refugi» per poder abordar propostes que permetin «navegar per aquest mar de tempestes que estem travessant», especialment en l’àmbit del clima, l’energia o la revolució tecnològica.

L’amfitrió de l’esdeveniment, Amancio López Seijas, president del Grupo Hotusa, ha afirmat per la seva part que el model de democràcia liberal «està amenaçat» i amb aquest el respecte als drets individuals, la divisió de poders, la igualtat d’oportunitats o la lluita contra la pobresa.

Notícies relacionades

Alatxa, gamba blanca o cranc blau: el canvi climàtic al nostre plat

La meitat dels sèniors de 65 a 74 anys fan esport de manera habitual

D’això ha responsabilitzat a la polarització ideològica, a la pèrdua de referents o a l’«inquietant» avenç de forces autocràtiques, però López Seijas també ha alertat sobre cinc «amenaces culturals» que estan posant en risc els pilars democràtics.

Serien, segons el president del Grupo Hotusa, la pèrdua dels valors tradicionals, el reconeixement dels grups per sobre de l’individu, la tornada als «totalitarismes ideològics», l’envelliment poblacional a Europa o la pèrdua de la cultura de l’esforç. «És deure de les actuals generacions protegir la democràcia amb la força de les idees perquè depèn de nosaltres», ha sentenciat.