L’Audiència de Barcelona exculpa els principals acusats del cas Macedònia

Dotze anys després d’esclatar la investigació sobre una presumpta trama de tràfic de drogues i corrupció policial, el cas Macedònia, que va omplir pàgines i pàgines a la premsa, l’Audiència de Barcelona ha dictat sentència. El tribunal ha absolt els principals acusats, entre ells el confident de la policia Manuel Gutiérrez Carvajo, i al mosso Josep Ranea. Del total de 17 imputats, els jutges han condemnat a vuit per tràfic de drogues (a penes que oscil·len entre l’any i sis mesos de presó i els dos anys i tres mesos) i tres més, alguns d’ells també col·laboradors de la policia, per un delicte de tinença d’armes prohibides. La fiscalia reclamava entre 4 i 11 anys de presó, tot i que cinc es van confirmar amb penes menors.

Notícies relacionades

Un testimoni acusa caps policials de cobrar suborns del Saratoga

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

La sentència afirma que Gutiérrez Carvajo va ser confident de diversos cossos policials i «mantenia relacions fluides» amb caps i altres agents, a qui va facilitar informació sobre delinqüents en múltiples ocasions, «no resultant acreditat que es dediqués al tràfic de substàncies estupefaents. Els magistrats sí que concreten que aquesta persona mantenia relacions amb altres encausats, però que tampoc hi ha proves que «conegués o col·laborés» d’alguna manera amb un dels acusats, Iván N., en la distribució de droga. Al seu domicili de Castelldefels se li van trobar 49.000 euros i una important quantitat de joies i rellotges d’alta gamma, així com armes de foc i munició. El 2017 va ser condemnat per tinença il·lícita d’armes i, incideix la resolució, en altres processos se li atribueix un delicte de frau a Hisenda i presumpte blanqueig de capitals. No obstant, n’ha sigut exculpat. Carvajo va col·laborar en la investigació policial del cas Saratoga de presumpta corrupció policial en clubs de cites de Castelldefels.

No existeix estructura

Respecte al mosso Josep Ranea, que estava destinat a la comissaria de Vilanova, el tribunal precisa que mantenia converses i trobades amb dos dels imputats perquè «eren confidents que li facilitaven informació d’altres grups criminals», tot i que remarca que «no ha resultat acreditat que tingués cap intervenció en la possessió i distribució» de drogues, ni conegués l’activitat a què es dedicaven d’altres que sí que traficaven i als quals se’ls va trobar estupefaents a casa. Tots aquells als quals se’ls va confiscar droga han sigut condemnats. La sentència descarta que «existís una estructura» o «dependència jeràrquica», com sostenia la fiscalia.