Denuncien un possible cas de furtivisme d’ossos a Lleó

Els indicis que pot tractar-se d’un cas de furtivisme els van trobar en l’estat en què es va trobar el collar. «Tenia un tall rar, molt precís, i la resta era perfecta, sense cap rascada ni mossegada que fes pensar que hagués caigut després d’una baralla entre dos ossos o que el mateix animal hagués intentat treure-se’l», expliquen des del grup d’investigació. El collar va ser analitzat en l’IMIB, on es va arribar a la conclusió que el tall «ha pogut realitzar-se amb un objecte tallant». També es van posar en contacte amb un grup d’investigació de l’os bru escandinau, amb una àmplia experiència en el radiomarcartge d’ossos «i ens van dir que no es pot descartar la hipòtesi del furtivisme, ja que mai se’ls havia trencat un collar en tan poc temps, perquè aquest portava col·locat només tres setmanes».

El collar va aparèixer a l’Alto Sil, a prop de la localitat lleonesa de Villar de Santiago, amb la qual cosa el grup d’investigació va denunciar l’ocorregut a la caserna de la Guàrdia Civil de Villablino, qui va traslladar la investigació al Seprona. El programa de radiomarcatge d’ossos bruns compta en l’actualitat amb sis animals controlats, que es redueixen a cinc després de l’aparició del collar trencat d’un d’ells. «El furtivisme és només una hipòtesi, i també pot ser que l’os hagi aconseguit desfer-se del collar», destaquen en el grup, on expliquen que seria «impossible» localitzar l’os en el cas que s’hagués alliberat del collar perquè «no té cap marca evident per detectar-lo a la muntanya».

També consideren que l’ocorregut pot ser un toc d’atenció als furtius, «perquè coneguin la importància de la telemetria, que no només ens serveix per tenir informació sobre la conservació de l’espècie, sinó que també es pot controlar el furtivisme». I és que aquesta ha sigut la principal causa de la disminució de la població d’ossos als anys 80 dins de la Serralada Cantàbrica. Des del grup van destacar el treball desenvolupat en els últims anys per la Patrulla Os, els tècnics de camp o l’escola bressol, «el control de la qual ha reduït l’impacte del furtivisme».

Tanmateix, hi continua havent furtius. De fet, moltes de les càmeres trampa d’ossos col·locades pel Fons per a la protecció dels animals salvatges (Fapas) han desaparegut, «un indici que alguna cosa està passant». I no només li ha passat a Fapas, també al grup d’investigació de l’os bru. «Cada any perdem desenes de càmeres trampa o hi apareixen furtius», expliquen. Una vegada, assenyalen, «ens van treure la ccàmera ambra que estava col·locada en un arbre i van escriure un insult al seu lloc, en una altra ocasió, vam veure a través de les càmers com el fill d’un furtiu tornava per fer-les desaparèixer».

Programa

El programa de radiomarcatge d’ossos bruns que desenvolupa el grup d’investigació va arrencar fa ara un any amb la intenció de desenvolupar-se durant quatre exercicis. L’objectiu, com explicaven llavors, era radiomarcar entre 20 i 30 exemplars a la Serralada Cantàbrica. En una etapa inicial, el programa es desenvolupa a Lleó, però a mitjà termini es treballarà també a Galícia, Palència i Cantàbria.

Notícies relacionades

La Fiscalia no té "cap dubte" del maltractament del nadó que va ser hospitalitzat a Vall d'Hebron i demana que els pares continuïn a la presó

El litoral i prelitoral català activen avisos de nivell groc per intensitat de pluges per a aquest dimarts a la tarda

Tal com van explicar des de la Junta de Castella i Lleó, «l’execució d’aquest programa de radiomarcatge mitjançant la integració d’equips multidisciplinaris i experts pertanyents a grups d’investigació i a les administracions de les comunitats autònomes suposa una eina clau per a la millora del coneixement sobre l’espècie, i per fer davant els nous reptes que suposa la seva evolució favorable». En concret, aquest pla té com a objectius afavorir la coexistència entre ossos i humans al paisatge humanitzat de la Serralada, per facilitar la conservació i expansió de l’espècie.

També pretén augmentar el coneixement sobre l’ús de l’hàbitat i els moviments dels diferents tipus d’ossos al llarg dels diferents períodes principals del seu cicle vital, «que es traduirà en una millora en els criteris de gestió de l’hàbitat». Així mateix, es busca la reducció de conflictes entre ossos i homes, mitjançant la millora del coneixement en les característiques dels desplaçaments i ritmes d’activitat dels «ossos conflictius», és a dir d’aquells individus que més freqüentment produeixen danys a propietats humanes, així com d’ossos problemàtics, el comportament dels quals pogués ser perjudicial per a les polítiques de conservació de l’espècie. Finalment, pretenen la individualització de les principals causes de mortalitat d’aquests animals per reduir-les.