Audiència de Barcelona

Jutjat per desatendre i estafar la seva mare invàlida

  • La Guàrdia Urbana, guiada per un gos, va trobar la dona en condicions deplorables

  • El fiscal demana una pena de set anys de presó

Jutjat per desatendre i estafar la seva mare invàlida

Epi_rc_es

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’Audiència de Barcelona ha jutjat aquest dimecres un home que s’acusa d’haver tingut la seva mare incapacitada, amb qui vivia almenys des del 2016 a Barcelona, en una situació d’abandonament i d’haver-la enganyat perquè vengués la seva vivenda i, així, treure’n benefici personal.

La Fiscalia demana set anys de presó i una multa de 4.800 euros per un delicte continuat d’estafa o, alternativament, d’apropiació indeguda, i quatre mesos de presó per abandonament a un ascendent incapacitat.

L’acusat, que s’ha negat a contestar les preguntes tant del ministeri públic com de la seva defensa, sí que s’ha acollit al torn final de paraula, on ha expressat que ho va deixar tot per cuidar la seva progenitora, tot i que ha reconegut que al final «no es va poder fer càrrec d’ella».

«Els problemes em van abordar», ha justificat l’acusat. Sobre el fet que a la seva mare la trobessin amb roba bruta o que hi hagués menjar podrir a la nevera, ha afirmat que van ser situacions «puntuals», perquè no havia posat la rentadora o fet la compra aquell dia.

L’‘avís’ d’un gos

Un agent de la Guàrdia Urbana ha explicat que van descobrir els fets gràcies a un gos que deambulava pel carrer. Quan van seguir l’animal, aquest es va introduir en un pis amb la porta oberta i van descobrir una dona amb signes de demència i en condicions deplorables.

Una testimoni de serveis socials ha declarat que les condicions en les quals vivia la dona eren d’abandonament. Ha testificat que la casa estava «bruta», hi faltava «ventilar», i que, malgrat els problemes que tenia per comunicar-se, en una ocasió la dona va verbalitzar que «necessitava roba».

Una altra testimoni de serveis socials ha definit el mal estat del pis i la situació de la dona com de «pobresa extrema», ja que aquesta comptava amb roba «espellifada» i «bruta», i que la dona era dependent del seu fill, amb qui compartia habitació, perquè no podia valer-se per si mateixa.

En una visita realitzada pels serveis socials al domicili acompanyats per serveis mèdics l’any 2019, la dona va ser enviada a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona al presentar signes de deshidratació i, posteriorment, va ser traslladada a una residència, segons l’escrit de Fiscalia.

La víctima va tenir un ictus el 2013 que li va deixar seqüeles que li dificultaven comunicar-se verbalment, tot i que no seria fins al 2016 quan, a causa del seu deteriorament físic i cognitiu, va ser reconeguda amb un grau II de discapacitat, que certificava la pèrdua d’autonomia personal per realitzar tasques bàsiques.

Venda amb enganys

El ministeri fiscal també ha acusat el fill d’haver enganyat la seva mare per vendre el pis on aquesta vivia anteriorment i del qual era propietària, i els diners del qual, malgrat gestionar tot el patrimoni d’ella, no va destinar a les seves cures sinó al seu propi benefici.

Segons l’escrit d’acusació de Fiscalía, l’acusat la va convèncer per vendre el pis el 2016 per 118.000 euros i li va fer firmar davant notari la venda de l’immoble sense que la progenitora sabés del tot l’abast de l’operació pel seu deteriorament mental.

Notícies relacionades

L’acusat, segons la versió de ministeri públic, es va apoderar dels diners resultants d’aquesta operació i, a més, va comprar la vivenda on van residir posteriorment posant-la exclusivament al seu nom.

L’advocat que representa l’acusat ha expressat davant del tribunal que quan la mare va vendre l’immoble el 2016 era «conscient dels fets» i que no va ser fins al 2020 que va ser incapacitada per sentència judicial.

Temes:

Justícia