Catalunya registra un augment del discurs d’odi contra musulmans i jueus

El creixent discurs d’odi especialment contra les comunitats musulmana i jueva és un «greu problema» detectat a l’‘Informe de la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència del Observatori de Comunicació, Religió i Cultura de la Universitat Ramon Llull que s’ha presentat aquest dimecres i s’ha realitzat amb el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat.

L’estudi –la primera anàlisi del grau de reconeixement, respecte, protecció i compliment de la llibertat religiosa al país– ha registrat 80 incidències vinculades al dret a la llibertat religiosa durant els anys 2020 i 2021. L’equip d’investigació, integrat per més de 20 investigadors de diferents disciplines, ha constatat que la majoria dels casos estaven relacionats amb les restriccions de la covid als centres de culte.

Vulneracions

No obstant, gran part de les vulneracions es refereixen a actes de vandalisme, interrupcions o manifestacions contra la presència de comunitats religioses. La musulmana és la més afectada per les esmentades incidències (58% dels casos estudiats); el segueixen la catòlica (20%) i la jueva (16%).

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

En el cas de l’islam, les vulneracions registrades procedeixen tant del vessant social com d’alguns partits polítics. Aquesta situació, segons sosté el treball, revela també la importància clau dels mitjans de comunicació en el coneixement, entesa i diàleg per a una millora del compliment del dret a la llibertat religiosa.

Més enllà dels fets constatats, el treball –el període d’estudi del qual va de l’1 de gener de 2020 al 31 de desembre de 2021– defensa que Catalunya no pateix restriccions greus ni violacions en llibertat religiosa ni existeix persecució per motius religiosos. Sí que es detecten vulneracions en alguns àmbits, però es constata que al territori català es garanteix el dret a la llibertat religiosa i de consciència i l’administració compta amb eines i espais per escoltar les comunitats i vetllar per l’esmentat dret.