La pandèmia destapa el drama demogràfic d’Espanya: cada any hi haurà més morts

La covid-19 no ha suposat un augment de la mortalitat a Espanya, perquè, en aquests més de dos anys, ha acaparat el nombre de morts que altres anys copaven altres virus respiratoris que no han circulat, però cal assumir que cada any hi haurà més defuncions davant el ritme imparable d’envelliment de la població i l’augment de les persones vulnerables.

Així ho ha exposat l’especialista en Medicina Preventiva Jesús Castilla a la seva intervenció a la taula rodona «La vigilància i control de la covid-19», celebrada en el marc de la XL Reunió Anual de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE), centrada aquest any en els «Reptes del segle XXI: medi ambient, canvi climàtic i desigualtats socials».

«El balanç de la pandèmia en general ha sigut molt satisfactori, però cal entendre que era una pandèmia i no podíem esperar que passés sense repercussió», ha iniciat l’epidemiòleg, cap del grup de vacunes de la SEE.

Dos anys i mig després, se’n poden extreure conclusions positives, com el fet d’haver aconseguit en temps rècord vacunes molt eficaces i cobertures altes.

També de negatives: una despesa sanitària desproporcionada, canvis d’hàbits en la demanda assistencial que fan que els ciutadans «fins i tot sent asimptomàtics, han hagut de trucar al metge», cosa que ha minat l’atenció primària, així com danys a la salut mental i desatenció d’altres patologies, entre moltes altres coses.

A més, ha deixat altres lliçons que s’han d’evitar, com és repetir el discurs que ha dominat aquest temps que ha tendit a «magnificar el problema», l’excessiva «ingerència» dels nivells de presa de decisió o les interferències mediàtiques. «S’ha volgut anar molt ràpid i s’ha fet sense pensar», ha considerat Castilla.

El que la covid ha deixat de manifest, sobretot, és un problema sociodemogràfic: cada vegada hi ha més població vulnerable i el ritme d’envelliment no para de créixer.

Així, i portant-ho a taxes ajustades per edat, que és la manera correcta de mesurar la mortalitat, la covid no ha significat un augment de la mortalitat –tot i que sí de morts, perquè hi ha més població i més envellida– ni ha tingut un impacte demogràfic rellevant.

Es dona la circumstància també que el 2019 va ser molt favorable per a la mortalitat i va ser excepcionalment baixa, amb la qual cosa algunes d’aquestes morts s’han pogut desplaçar al 2020 i al 2021.

Això sense oblidar que en aquests més de dos anys amb prou feines han circulat altres virus, de manera que les morts per covid han substituït les que es produïen per altres malalties respiratòries, com la grip en anys anteriors.

D’acord amb un estudi de l’Institut de Salut de Navarra, ha argumentat l’especialista, entre el 2016 i el 2019 un 40% dels morts tenien una PCR positiva en algun virus respiratori. Entre el 2,5 i el 7% tenia grip, un pes que és similar per a la resta de virus.

Notícies relacionades

Caminada en suport a la donació d’òrgans a BCN

Un estudi vincula la salut bucal amb els trastorns mentals

Si s’extrapola al conjunt de la població espanyola, ha continuat l’especialista, cada any moren fins a 60.000 persones per virus respiratoris, de manera que «no resulten tan exagerades» les xifres de morts per covid confirmades en aquest temps: 51.000 el 2020, 39.000 el 2021 i 23.000 des de principis del 2022.

Amb tot, cal acceptar que el nombre de morts anuals no pararà de créixer, i no ja per covid o grip, sinó també per les onades de calor. «La realitat que hem d’assumir és que tenim cada vegada més població i cada vegada està més envellida i envelleix més ràpid, amb la qual cosa cada any hi haurà més morts», ha conclòs.