Turisme de sequera: descendeixen els embassaments, ressorgeixen les ruïnes

Com si fossin fantasmes, les restes d’esglésies, ponts i fins i tot pobles sencers ressorgeixen dels embassaments quan la calor s’intensifica, la pluja no arriba i el consum d’aigua es manté o fins i tot s’incrementa, atraient irremeiablement curiosos que en ocasions alteren la tranquil·litat d’aquests espais naturals.

És el que es denomina «turisme de sequera», del qual s’ha queixat l’alcalde de Vilanova de Sau (Barcelona), Joan Riera, que ha optat per restringir l’accés al pantà de Sau, col·lapsat per la gran afluència de turistes que volen entrar a l’església de Sant Romà, submergida el 1962 i que ara ha quedat completament al descobert per la sequera.

«No hem de celebrar aquesta afluència de turistes, perquè és conseqüència d’un desastre natural que està afectant molt la nostra zona», ha dit Riera, que lamenta que aquesta afluència hagi provocat, en alguns casos, «actituds incíviques» i «hagi dificultat l’accés dels veïns al poble», retinguts a la carretera més d’una hora.

«És bo que hi hagi turisme i que disfrutin del poble i de la vall, però és cert que tant turisme també ens perjudica», addueix l’alcalde, que assegura que aquestes últimes setmanes s’hi han acumulat més residus que la resta de l’any, fet que «genera una gran despesa per a l’ajuntament».

El que Riera anomena l’«efecte Instagram» es produeix entorn d’altres restes posades al descobert pel fort descens del nivell de l’aigua, com passa en molts municipis de Galícia on han ressorgit llogarrets, castres o petròglifs que diàriament reben la visita de molts curiosos sense més problemes aparents.

A la localitat d’Orense de Bande, de tot just 1.500 habitants, disfruten de nombrosos tresors, el més espectacular segurament sigui el campament militar romà d’Aquis Querquennis, també conegut com ‘A Cidá’, de fet, un dels referents turístics de la província.

A menys de 30 km de distància de Bande, ja al límit amb Portugal, un altre dels tresors és el poble d’Aceredo, a l’embassament de Lindoso, desaparegut l’any 1992 i les ruïnes del qual han quedat al descobert a causa del descens del nivell d’aigua des de fa mesos.

La construcció, que va néixer d’un acord entre les dictadures de Franco i Salazar, va esborrar del mapa dècades més tard les cases que s’aixecaven a A Reloeira, Buscalque, O Bao, i Lantemil, negades el 8 de gener de 1992 i que avui atrauen nombrosos curiosos dels dos costats de la frontera.

La província de Lugo també disfruta de la seva particular ‘Atlàntida gallega’, Portomarín, a la vora del Miño, un dels rius que millor reflecteixen cada estiu les conseqüències de la falta d’aigua durant l’època estival. L’actual falta d’aigua permet als turistes i curiosos passejar pels antics carrers de la localitat.

A Cantàbria, la directora general de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, Zoraida Hijosa, ha indicat a Efe que, com sempre, quan arriben èpoques de sequera, el pantà de l’Ebre deixa al descobert la catedral dels peixos; les ruïnes del pont Noguerol, que es veu «perfectament des de Burgos i Cantàbria»; i també l’esquelet de l’aeròdrom d’Orzales, a Campoo de Yuso.

Com en aquests llocs de Cantàbria, l’afluència de curiosos no és massiva a l’embassament asturià de Grandas de Salime, un dels tres que hi ha en el curs del riu Navia, on és habitual cada any per aquesta època que aflorin els vells murs de pissarra del poble de Salime, tot i que sí que s’hi acosten persones que visitaran la central elèctrica o que fan el Camí Primitiu de Santiago.

Més de 800 quilòmetres al sud, a la província de Còrdova, la baixada de nivell de les aigües permet reprendre la investigació del jaciment iber normalment ocult sota l’embassament de Sierra Boyera, que està al 12%.

En aquest cas, són els professionals de la Universitat de Granada els únics privilegiats que de moment poden arribar fins aquest enclavament, datat entre els segles VI a II abans de Crist i descobert el 2017.

A l’embassament d’Iznájar, el més gran d’Andalusia per capacitat tot i que ara per sota del 18%, és tradicional que la baixada del nivell de l’aigua permeti la visió de les estructures que va inundar el 1969 i també d’una necròpolis ibera i restes romanes, per a les quals s’estan organitzant visites guiades que per ara estan sent un èxit per l’interès que ha despertat entre la població.

A Extremadura, a part del conegut conjunt megalític del Dolmen de Guadalperales, a l’embassament de Valdecañas, la sequera també ha deixat al descobert el pont de La Mesta, a Villarta de los Montes (Badajoz), de més de 200 metres, que data del segle XIV i que era pas per al bestiar per la Cañada Real Leonesa.

L’exemple més destacat a l’Aragó és la torre i el comunidor del poble de Mediano, que en èpoques de sequera, quan el pantà del mateix nom baixa de nivell, torna a emergir del fons de les aigües que van negar tant l’església com les cases del poble.

Notícies relacionades

La ruta pels embassaments secs: «La gent sent morbo per veure reaparèixer els pobles inundats»

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

Castella i Lleó, on els pantans no tenen un nivell tan preocupant com en altres regions, el descens del pantà de la Cuerda del Pozo, a la província de Sòria, deixa veure aquests dies el pont romà de Vinuesa i bona part de la torre de l’església del poble de La Muedra, que està negat quan l’embassament puja de nivell.

A més, a Aguilar de Campoo (Palència), la sequera ha deixat al descobert les ruïnes del pont medieval (segles XIII i XIV) de la desapareguda localitat de Villanueva del Río, si bé, de moment, la presència d’alguns visitants no ha generat aquí cap tipus de negoci.