La inflació també afecta els erasmus: «Una habitació a Itàlia costa 600 euros»

Segons denuncien Soraya Castro, voluntària de l’organització Erasmus Student Network «estem comprovant que els diners pressupostats són insuficients i que després de la pujada dels lloguers a molts països del nostre entorn sigui gairebé impossible trobar un pis». Tot això malgrat que hi ha beques del Govern i, a més, el País Valencià és una de les poques autonomies que donen uns diners suplementaris a alguns estudiants.

L’ajuda del Govern és d’uns 200 euros mensuals, i la beca de la Generalitat varia en funció del país i el nivell del vida d’aquest. La quantia més alta és de 310 euros mensuals i cobreix països com el Regne Unit, Irlanda, Finlàndia o Noruega. L’ajuda intermèdia és de 260 euros per a destinacions com Itàlia, França, els Països Baixos o Portugal, i de 210 euros en països com

Segons explica Verónica Lagares, acabada de diplomar del seu erasmus «una habitació a Itàlia costa 600 euros, una cosa que és inviable per a qualsevol persona que està estudiant i no té ingressos propis i rep una beca, a tot estirar, de 400 euros». Els preus es mantenen i Lagares remarca que «una amiga se’n va aquest any a la mateixa zona i haurà de pagar 550 euros per una habitació súper petita». Denuncia que ara mateix les beques no arriben per cobrir el nivell de vida en un d’aquests països, «no et donen per cobrir el lloguer i molt menys les despeses del dia a dia», a més assegura que «tres companyes han hagut de rebutjar l’erasmus, i em fa pena perquè és una experiència que tothom hauria de viure».

El nombre de sol·licituds per participar en el programa Erasmus a la Universitat de València (UV) en aquest curs va ser de 3.526, segons dades de les mateixes universitats. A la Universitat Politècnica de València (UPV) el nombre va ser de 1.086 persones per al curs 2021-2022. Segons dades de la Comissió Europea, Itàlia és el país que més erasmus espanyols rep per darrere del Regne Unit i França, una tendència que ha canviat després del Brexit.

Preferència per les residències

Soraya Castro, d’Erasmus Student Network, explica que la gradual pujada de preus incrementada per la pandèmia ha acabat per canviar la vida també dels erasmus. «Abans la gran majoria de persones buscaven un pis a la ciutat per fer vida allà, però els preus de la vivenda han pujat tant que ara això ha canviat i s’opta per residències d’estudiants perquè són més barates», explica. De fet, Lagares remarca que «els llogaters s’aprofiten d’això i demanen una fiança més gran que el preu de l’habitació».

Malgrat tot, segons explica l’estudiant, moltes persones continuen apreciant el programa Erasmus, que augmenta cada any, però el problema arriba amb la recerca d’allotjament a la ciutat. «Es crea una ansietat molt gran perquè moltes persones no troben pisos que no siguin súper cars. I parlem d’Itàlia, que és un del països més pròxims a nosaltres i el seu nivell de vida no està gaire lluny del nostre», explica.

De fet, la pujada de preus arriba a tal punt que s’ofereixen directament habitacions dobles, és a dir, compartides, per aquest preu. «Els propietaris s’aprofiten molt de la situació perquè saben que els estudiants pagaran el que sigui per l’erasmus perquè és una experiència que tots volen viure, i això es veu reflectit en ciutats on els preus s’han disparat i demanen 500 euros per una habitació doble. Està bé conèixer gent nova i tot això, però també vols tenir una mica de privacitat», explica.

Al final la Verónica va optar per una residència per 400 euros l’habitació (res més inclòs), però assegura que «hi ha moltes famílies que no es poden permetre pagar aquests diners, cada mes d’allotjament i la vida estudiantil en aquest país, etc.».

Raksha Vinod és estudiant de màster a l’UJI i aquest any ha fet una estada a Porto. Pot explicar les dues perspectives. «Sí que veig que afecta la inflació però també el mercat que hi ha entorn dels erasmus. M’ha sigut molt més car anar a Porto que buscar vivenda per passar el màster a Castelló, però tot i així sí que estic notant molt la inflació». Per a Vinod, els problemes més grans són per a persones que «venen a mig semestre per a l’erasmus, allà no és tan fàcil trobar una vivenda», explica.

El nord és més «barat»

Paula Romero estudia dret i passarà el seu erasmus en una ciutat al sud de Noruega durant un quadrimestre. Explica que «no ha sigut complicat trobar vivenda, perquè quan t’assignen universitat directament cerques la residència i vius allà, crec que és més complicat i car buscar un pis», explica.

Tot i que exlica que la residència no és tan cara com en altres llocs, sí que ho són els preus i el dia a dia en un país nòrdic. «Jo pagaré 450 euros al mes per la residència, però hi ha persones a Amsterdan que se n’han anat i n’acaben pagant com 700 per la vivenda. El problema a Noruega és el preu de tot, allà una pizza amb una beguda et pot costar 35 euros: 25 la pizza i 10 la Coca-cola. La cervesa per exemple no baixa de 8 o 10 euros i una ampolla d’alcohol 35. Així que la gent fa plans de quedar-se a la residència», assegura.

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

L’ajuda que li donen a ella, d’uns 350 euros al mes «t’ajuda a afrontar les despeses i a pagar una mica de la teva estada, però sens dubte no és suficient. No arriba a cobrir ni tan sols el que necessitaré, al mes jo crec que em podré gastar entorn d’uns 1.000 euros quan sigui allà», remarca. Això sense parlar dels viatges que vulgui fer dins del país per descobrir-lo, «al final són molts diners».

I això sense tenir en compte la inflació, sobre la qual encara està a cegues. «Jo vaig agafar el viatge l’any passat i ja ho veuré al febrer, m’adonaré de la pujada de preus quan arribi allà», explica.