L’avenç de la sequera al Tajo amenaça de parar l’agricultura a partir del gener

A això s’uneix el futur augment del cabal ecològic del riu Tajo fins als 8 m³. Al marge dels efectes col·laterals i conjunturals de la sequera, el descens de l’aigua que arribarà fins a la província serà ja de 105 hm³ des del gener vinent. El problema també afecta els regadius tradicionals, els agricultors que només tenen aigua si baixa pel Segura.

La reserva d’aigua als embassaments de la conca del Segura ha caigut 7 hectòmetres cúbics (hm³) en l’última setmana i està al 40,4% de la seva capacitat amb 460 hm³. La falta de pluja ha provocat l’onzena setmana consecutiva de caiguda en la reserva d’aigua a Espanya, amb un descens de 832 hm³, equivalent a l’1,5%, per tant, els embassaments es troben al 40,4% de la capacitat total, amb 22.689 hm³. Les últimes dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic reflecteixen que la pluja ha sigut escassa a tot Espanya.

Les conques en pitjor estat són la del Guadalquivir (24,7%), seguida per la del Guadiana (26,2%) i la de Guadalete-Barbate (28 %). D’altra banda, les que es troben en millor situació són les conques internes del País Basc (81%), el Cantàbric Oriental (74%), i Tinto, Odiel i Piedras (70,7%).

La prolongada absència de pluges i les altes temperatures estan obligant ja diverses comunitats autònomes i ajuntaments de tot Espanya a imposar restriccions en el consum d’aigua, especialment a Galícia, Catalunya i Andalusia, mentre que els pantans estan al 40,4% de capacitat. Talls de subministrament nocturns, tancament de dutxes a les platges, i prohibició de regar, omplir piscines i rentar cotxes són algunes de les mesures restrictives posades en marxa pels governs autonòmics i municipals, i amb què busquen garantir el proveïment d’aigua per al consum humà, que, en alguns casos, ja ha hagut de ser limitat.

Mentrestant, però, la bona reserva d’aigua que tenen els embassaments d’Entrepeñas i Buendía en ple avenç de la sequera, amb un total de 535 hm³ –descomptats els 54,3 hm³ que encara falten per transvasar d’aprovacions anteriors–, possibiliten que el Ministeri per a la Transició Ecològica sí que tingui aquest mes aigua de sobra, amb un «coixí» de 134 hm³ transvasables, al marge de la reserva dels 400 hm³ a partir que es talla l’aqüeducte.

No obstant, els agricultors pensen que, una vegada més, i malgrat que per llei els corresponen fins a 20 hm³, la ministra Teresa Ribera imposarà el «rodet» de la prevenció per l’avenç de la sequera i només s’aprovarà un transvasament per a proveïment urbà. En la memòria, el pírric transvasament del juliol, quan només van aprovar 13 hm³, i només 5,5 hm³ van ser per a regadiu, i d’aquests, a més, només un 20% arriben a l’agricultura de la província.

El ministeri ja va apuntar el mes passat que la situació del sistema d’explotació del transvasament és la corresponent al nivell 3, referida a situacions hidrològiques excepcionals, per això es podria autoritzar un transvasament de forma discrecional però motivada, de fins a 20 hectòmetres cúbics. El sistema es mantindrà en situació hidrològica excepcional fins al desembre. La situació ara mateix no és dolenta perquè a causa de l’aigua del Tajo que es devia van arribar d’altres transvasaments 51 hm³, per tant, hi ha reserva i s’està plantant. Malgrat tot, els agricultors temen les decisions que prendrà el Ministeri per a la Transició Ecològica.

La Comissió de Desembassament de la Confederació Hidrogràfica del Tajo ha acordat, d’altra banda, una sèrie de propostes per a l’any hidrològic 2022-2023 que, entre altres, influeix els embassaments de més de 50 hectòmetres cúbics de capacitat que no es destinin a proveïment de població o usos agropecuaris, és a dir, per a generació hidroelèctrica, a fi de garantir l’explotació racional dels recursos hídrics, en aquest context de sequera. La mesura afecta, en concret, els embassaments d’Azután, Valdecañas, Torrejón-Tajo i Alcántara, la majoria, a Extremadura, al curs baix espanyol d’aquest riu internacional compartit amb Portugal i amb uns usos principals que no siguin ni el proveïment, ni el regadiu ni usos agropecuaris.

Les terres de cultiu han caigut en picat en un 23% (de 178.500 a 136.600 el 2021), mentre que les destinades a pastures i el terreny forestal s’han incrementat en un 22% i un 19% respectivament, segons l’Informe del Sector Agrari del 2021. Cada vegada menys camp agrícola actiu i més superfície abandonada.

José Vicente Andreu, president d’Asaja Alacant recordava fa un parell de setmanes que el canvi climàtic és un altre factor agreujant de l’agricultura, que alterna períodes de sequera amb xàfecs torrencials atípics a la província. Aquest any van perjudicar al març i l’abril una gran part de les collites. Com a exemple, la cirera. Un cultiu clau de l’economia local que acumula quatre campanyes consecutives nefastes. Centenars de cooperativistes de les comarques de l’interior de la Marina Alta i la d’e Comtat amb el futur compromès. Menys olives

D’altra banda, les primeres estimacions de la Unió de Llauradors, després de consultar per les diverses zones productores, indiquen que la collita d’olives del País Valencià podria patir una minva considerable del voltant del 75% amb relació a la de l’any anterior. La baixada del volum productiu és generalitzada a la majoria de les zones, tot i que destaquen les comarques de Castelló, amb un 85% menys, les de València, amb el 74%, i les d’Alacant, que és on en principi menys descendirà, amb el 68%.

Amb aquesta gran reducció, la previsió de l’organització agrària és que els productors deixin d’ingressar una xifra pròxima als 70 milions d’euros. A les comarques de València serien 25 milions d’euros menys que percebrien els oleïcultors, 22,6 milions a les de Castelló i 21,9 a les d’Alacant.

La combinació d’adversitats meteorològiques durant el primer semestre d’aquest any és la causa fonamental d’aquest gran descens de la producció previst per a aquest any. Les pluges de la primavera, sobretot a l’abril, o la pedra i les elevades temperatures del maig han provocat massives defoliacions per fongs als arbres i al seu torn les gelades, fred i pluges persistents que hi va haver van provocar la falta de floració o quallat, amb la consegüent minva de la collita.

En aquest sentit, des de la Unió s’insta a incentivar la contractació de la línia d’assegurança de l’oliverar, que té una baixa implantació, i per a això demana una bonificació per part d’Agroseguro del 10% per a totes les persones assegurades que la contractin per primera vegada i, així mateix, que la Conselleria d’Agricultura subvencioni fins al màxim autoritzat per la Unió Europea les assegurances agràries per a totes aquelles persones agricultores professionals.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

A més, la Unió recorda que ja ha proposat tant al Ministeri d’Agricultura com a la Conselleria d’Agricultura una nova ajuda agroambiental, dins del Pla Estratègic de la PAC que entrarà en vigor el gener que ve, per als cultius de secà del País Valencià: oliverar, fruita seca, vinya i cereal, a causa de la importància que tenen per a l’activitat econòmica de les zones d’interior, en risc de despoblació, i que per les seves característiques són menys competitives que les zones de regadiu. Amb això advoca per donar una ajuda addicional de 100 euros/hectàrea perquè facin pràctiques beneficioses per al medi ambient com la lluita biològica contra plagues i malalties de cada un d’aquests cultius o pràctiques sostenibles per al cultiu.

S’ha de destacar també que a aquesta reducció de producció i descens d’ingressos en la producció de l’oliverar del País Valencià cal sumar-hi les males perspectives per a l’ametlla, per això ens trobem davant un dels pitjors anys per a les zones de secà d’interior per la mala situació de dos dels seus cultius més importants.