El Govern força les autonomies a comptar amb un mínim de mitjans d’extinció d’incendis

La brutal onada d’incendis forestals que ha sacsejat Espanya durant les últimes setmanes ha mostrat les deficiències del sistema contra el foc, cosa que ha forçat el Govern a actuar. Aquest any ja és el pitjor en gairebé tres dècades en termes de superfície cremada, amb més de 200.000 hectàrees arrasades per les flames. Davant l’evidència que els incendis són cada vegada més virulents i freqüents (des de començament d’any n’han tingut lloc més de 6.000), el Govern va aprovar aquest dilluns un reial decret que fixa un mínim de serveis d’extinció a les autonomies, i les obliga també a comptar amb plans de prevenció i extinció durant tot l’any. 

«Ja no podem pensar que la temporada d’incendis només ocupa dos o tres mesos al nostre calendari», va assenyalar després del Consell de Ministres la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Segons fonts del seu departament, la nova norma «amplia el contingut mínim dels plans per establir la dotació, els mitjans materials i els equipaments de què hauran de disposar els treballadors que participin en tasques de prevenció i extinció».

Prop d’una quinzena de focs continuen ara mateix actius a la península Ibèrica, la majoria a Castella i Lleó, l’autonomia més afectada per l’onada d’incendis, que s’ha vist esperonada per una onada de calor que tampoc té a penes precedents. El territori, governat pel PP i Vox en coalició, ha sigut criticat per part de l’Executiu perquè presenta una manca de mitjans davant les flames. La setmana passada, la titular de Defensa, Margarita Robles, es va dirigir directament a la comunitat per demanar que no escatimi «ni en mitjans ni en personal». 

Les competències

Ribera es va cuidar aquest dilluns d’esmentar cap autonomia durant la presentació del decret llei, que modifica la llei de muntanyes del 2003. La posada en pràctica d’aquestes mesures serà inviable sense la col·laboració de les comunitats, que són els que tenen la majoria de les competències en matèria de lluita contra el foc i disposen ara d’un termini de cinc mesos per adaptar els seus serveis.  

«S’hi ha d’invertit tot l’any, sctivar les mesures que ens permetin prevenir i reduir l’impacte dels incendis», va dir la vicepresidenta tercera. «Una mala preparació posa en risc la població i incrementa les pèrdues econòmiques i de biodiversitat –va continuar Ribera–. Tots haurem de comptar amb plans de defensa davant incendis per a la totalitat de l’any. Ja no n’hi ha prou amb estar preparat només per als mesos de risc alt. I hem d’estar preparats per a la totalitat del territori, no només per a les zones particularment vulnerables». 

Notícies relacionades

Incendis forestals: poques condemnes per a tantes flames

El 70% dels boscos catalans porten més de 40 anys abandonats

Divendres passat, durant la compareixença per oferir el seu resum del curs polític, Pedro Sánchez ja va deixar clar els dos principals objectius del reial decret. D’una banda, eliminar «diferències com les que hi ha avui entre els serveis d’extinció d’unes comunitats davant d’altres», reforçant alhora la coordinació de totes les administracions contra les flames. De l’altra, augmentar l’horitzó temporal dels plans de prevenció i extinció dels territoris, que ja no poden durar, va dir el president del Govern, «quatre o cinc mesos», sinó tot l’any, una cosa que exigeix «augmentar capacitats». 

La norma, expliquen en Transició Ecològica, «preveu establir una qualificació homogènia de les unitats d’extinció segons les seves capacitats operatives, un protocol de coordinació comuna per als mitjans aeris, adoptar senyals de ràdio unívocs i utilitzar simbologia comuna per elaborar els mapes operatius».