Hugo Morán sobre la situació hídrica: «És la més greu en els últims 15 anys, però el subministrament està garantit»

El secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, ha assenyalat que la situació de dèficit hídric és «la més greu en els últims 15 anys a Espanya», especialment en el Guadiana i el Guadalquivir, però en aquest moment sembla que el subministrament d’aigua de consum urbà està «garantit».

Així ho ha assegurat Morán en una entrevista amb Europa Press en la qual ha admès que la situació és «complicada», de manera que les confederacions hidrogràfiques han començat a restringir l’aigua per a regadiu per «prevenir situacions d’escassetat de recurs» després de les baixes precipitacions dels dos últims anys hidrològics. «Si l’any vinent hidrològic no recupera la normalitat, la situació només s’agreujarà, així que les mesures de contenció i restricció aniran creixent», ha advertit el secretari d’Estat.

No obstant, veu «complicat» aplicar mesures, ja que hi ha una «espècie de ficció» que fa pensar que la situació es pot resoldre amb més embassaments i transvasaments» per «una imatge falsa» que Espanya té aigua, però està mal repartida. «No és cert. Cap conca està lliure de l’estrès. Tenir més embassaments serviria per tenir més embassaments buits i recórrer a més transvasaments avui ja no s’afirma. No es pot transvasar aigua d’on no n’hi ha on n’hi ha menys», ha remarcat.

En el futur, pronostica que l’estrès hídric continuarà creixent i que d’aquí als pròxims 15 anys Espanya reduirà els recursos hídrics d’un 25 a un 40%, cosa que obliga a «prendre decisions de planificació de manera diferent» i a reduir-ne la demanda.

Per això, justifica que la planificació hidrològica que s’aprovarà abans de finals d’any «per primera vegada en la història» redueix el volum de dotacions entre uns 1.300 i 1.400 hectòmetres cúbics, cosa que obligarà a posar en marxa actuacions de gestió en estalvi i eficiència, per exemple, en el cicle urbà de l’aigua que té «un gran problema» de pèrdua de recursos a les xarxes que estan «envellides».

El valor de l’aigua

En aquest sentit, ha defensat que el PERTE de la digitalització de l’aigua, que destinarà 3.000 milions d’inversió al cicle urbà, agrari i industrial serà una de les mesures «més importants» per aconseguir un sistema d’aigua «robust». Alhora, avisa els ciutadans que hauran de pagar «un preu real de l’aigua que consumeixen» perquè els ciutadans siguin «conscients» del valor i el preu del recurs.

«S’ha d’intentar fer entendre el valor del recurs a través del preu», justifica Morán, que indica que això no significa necessàriament un increment a la factura, sinó un augment relatiu, ja que afirma que en l’actualitat els ciutadans paguen el preu de l’aigua que consumeixen, però no el preu de la que perden. «S’ha d’implantar un consum responsable que en molts casos no es dona», ha assenyalat.

Així mateix, el secretari d’Estat qualifica d’«error greu» generar expectatives en volums de regadiu que estan «abocades al fracàs» perquè es construeixen sobre hipòtesis falses «amb interessos electorals». Al seu judici, dibuixar un escenari de disponibilitat «il·limitada» genera una «bombolla condemnada a explotar a la cantonada.

Desplegament de la llei de residus

Una altra de les àrees de la Secretaria d’Estat és la política de residus. En aquest sentit, Hugo Morán ha analitzat el procés de més de dos anys per elaborar i aprovar la nova llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular «amb un consens més que raonable i que permet estabilitat i certesa». Al respecte, opina que la norma suposa un «canvi cultural» en la manera de consumir.

Així, ha dit que en aquest moment el Govern està «centrat» en el desplegament normatiu del reglament d’envasos que està «molt avançat» i «pràcticament conclòs». De fet, calcula que el text, que ara està sota l’anàlisi de la Comissió Europea –que determinarà si Espanya ha traslladat bé la directiva comunitària– podria ser aprovat de manera definitiva entre setembre i finals d’octubre.

Situació del mar Menor

En un altre ordre de temes, el secretari d’Estat s’ha mostrat esperançat que la recuperació i restauració del mar Menor és possible. «Comença a estar millor en el minut u des del qual es comença a retirar agricultura il·legal», ha garantit.

Tanmateix, admet que hi ha dues masses d’aigua que han patit un «volum de residus colossal» i això serà el que més temps trigarà a regenerar-se. Ara, assenyala que s’ha de deixar que les dues masses d’aigua interactuïn i confia que el pla d’actuacions de resultat si s’aconsegueix aturar el procés d’agressió. «Tinc l’esperança certa i els científics ratifiquen que la capacitat de regeneració és molt alta, però cal ajudar-lo», confia.

Notícies relacionades

Joves extutelats imploren a Drets Socials que no els faci tornar ajudes

Posada en marxa dels tribunals d’instància i les oficines de justícia

En aquest procés d’ajuda, ha dit que s’ha «tallat l’aixeta» a unes 5.000 hectàrees i que al final de l’any es tancaran fins a 8.600 hectàrees que regaven al cap de l’any 25.000 hectòmetres cúbics d’aigua. Respecte a les explotacions agrícoles, usuàries d’aquest aigua, avisa que hauran d’implantar fulls de bones pràctiques perquè «les que no compleixin es quedaran sense concessió».

Finalment, de cara a la pròxima Cimera de canvi climàtic de l’ONU (COP27), que se celebrarà al novembre a Egipte, confia que es podran solucionar els problemes geopolítics i que, tot i que davant l’opció de col·lapse energètic s’hagin hagut d’adoptar mesures conjunturals espera que el full de ruta climàtic no es modifiqui. Per a això, adverteix: «S’haurà d’adoptar una ambició a mitjà i llarg termini més alta».