Parla una víctima d’una punxada: «Vaig sentir que havia de dir que sí a tot»

  • Els Mossos investiguen 14 denúncies per aquesta pràctica en l’oci nocturn que, en cap dels casos, va precedir un acte d’agressió sexual o furt

  • Catalunya impulsarà un nou protocol per a aquest tipus d’agressions

5
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«En 10 minuts em vaig desplomar, vaig quedar seminconscient, sentia que havia de dir que sí a tot el que em diguessin. No tenia voluntat, no podia controlar res». Ho explica Míriam Alba, estudiant barcelonina de 20 anys, que la matinada de dimarts a dimecres va sentir una punxada sobtada a la cara interna de la cuixa esquerra mentre estava de festa amb unes amigues. Fins aquell moment era una nit molt tranquil·la –«et podies moure amb llibertat, no estaves apinyat com moltes vegades en una discoteca»– a la sala Arena de l’Eixample. La Míriam havia anat al mateix local altres nits i, aparentment, no hi havia res estrany. Però mentre les seves amigues demanaven a la barra algú situat a la seva esquena la va punxar. Va demanar ajuda ràpidament al personal del local que la va atendre –insisteix agraïda– «molt bé».

La Míriam va reaccionar ràpid perquè coneixia les denúncies de punxades en discoteques de Catalunya que han aparegut els últims dies. De fet, als Mossos d’Esquadra els consta que la primera punxada es va produir en un local d’oci nocturn a Lloret de Mar el passat 10 de juliol. Des d’aquell dia fins aquest dijous, la policia catalana ja suma 14 denúncies pel mateix fet en diferents sales de Catalunya, tot i que la immensa majoria, 11 de les 14, s’han produït entre Lloret de Mar i la seva veïna Blanes. Les altres tres han sigut a Barcelona, tot i que ahir la policia intentava localitzar un altre cas que s’hauria produït en una coneguda sala de la ciutat.

Excepte un home, totes les víctimes són dones (joves). I sempre passa en entorns de festa, cosa que, comparteixen els Mossos, complica tenir un relat clar. En cap dels casos, segons expliquen fonts policials, la punxada va precedir un acte d’agressió sexual o furt. «Parlar de punxades i submissió química és irresponsable. No hem de crear psicosi amb aquest tema, que ens preocupa i que l’hem de perseguir i investigar i saber què està passant», sentencia la portaveu dels Mossos, Montserrat Escudé. «El cert és que després de la punxada no hi ha res més», afegeix.

Les punxades són al braç, però també a la cuixa i, fins i tot, una víctima va ser punxada a l’espatlla. I el que és clar, indiquen les fonts policials, és que les punxades tenen efectes, ja que la immensa majoria (excepte una agredida) ha reaccionat a la presumpta substància que injecten a les víctimes. Cap d’elles ha perdut la consciència.

En la majoria dels casos s’han recollit mostres per analitzar-ne els resultats, que s’estan esperant. A la Míriam la van atendre a l’Hospital Clínic, que té servei d’atenció urgent a persones agredides sexualment, però, segons la seva versió, no li van fer anàlisi. Preguntat per això, el centre sanitari respon que les anàlisis es fan segons criteris mèdics urgents. El Clínic s’ha limitat a reconèixer que n’ha atès uns quants casos des de principis d’any i que ho consideren una manera més d’agressió sexual, sense voler dir res més.

Investigació en curs

La Míriam es va sentir «atordida, marejada, amb molt mal de cap i amb prou feines podia obrir els ulls». A grans trets és el mateix relat que els consta als Mossos en les denúncies presentades fins ara. La policia catalana investiga els casos a través d’una unitat centralitzada que recull tots els casos com una única investigació i que col·labora amb investigadors del territori.

Una de les últimes denúncies rebudes, de la nit de dimecres a dijous, és en grau de temptativa: la noia va caçar l’atacant abans que li injectés res. La descripció de l’agressor és un dels elements amb més pes que ara mateix estudien els investigadors, que estan recollint imatges de les càmeres de les discoteques. «És important que les víctimes interposin denúncia i vagin a un centre hospitalari», diu la portaveu dels Mossos, alhora que demana confiança en la investigació. Insisteix que és clau la recollida de mostres. En les dones que han patit agressions sexuals amb submissió química s’han detectat elements com les benzodiazepines i altres substàncies com l’èxtasi líquid, per anomenar-ne unes quantes.

Aquesta pràctica, que acaba sent una manera més d’agressions a dones, ja que en la seva immensa majoria les víctimes ho són, pot tenir l’origen en veïns europeus. A França, així com al Regne Unit, es va encendre una alarma per aquest tipus de punxades i, al cap d’un temps, es van esvair. A Anglaterra va passar a l’octubre de l’any passat, quan arrencaven les universitats, a diverses localitats una cosa similar. Tampoc succeïa res després de la punxada. I el mateix a França. A Espanya també n’han aparegut denúncies recentment, per exemple, durant els Sanfermines.

Els Mossos van demanar informació a la policia francesa sobre el tema ja que el juliol del 2021 hi va haver una onada de denúncies al país per aquesta pràctica delictiva que, de moment, s’està instruint com un delicte de lesions lleu. La resposta francesa va ser clara: no es pot relacionar amb violència sexual ni tampoc amb delictes contra el patrimoni.

Discoteques en alerta

Dimarts passat es va produir una reunió, ja agendada abans de l’alarma de les punxades, entre els Mossos i la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (Fecalon). El sector s’ha trobat sent escenari d’una situació que, tot i que ara consideren anecdòtica, crea inquietud. El Departament d’Igualtat de la Generalitat ja va anunciar per boca de la directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich, que Catalunya impulsarà un nou protocol per a aquest tipus de situacions en entorns d’oci per atendre correctament les agredides.

Notícies relacionades

Mossos i Fecalon també van treballar en aquest sentit durant la seva reunió amb la voluntat de crear una manera eficient i coordinada de treballar. «Hem d’estar tots atents i, si alguna noia demana ajuda, el local ha d’activar ambulància, recursos mèdics, però també la policia, i preservar la zona com puguin», indica la portaveu de la policia catalana.

Una de les coses que és clara d’aquesta pràctica nova és que posa les dones a la diana. Violeta García, de l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), considera que és una manera més d’«aterrir-nos». «Les agressions sexuals volen recordar-nos que no som lliures. Tot i que això no arriba a l’agressió sexual, compleix la mateixa comesa, que és que estiguem mortes de por», sentencia García, que recorda que els agressors «no són monstres, en un 80% de les vegades són coneguts».