Condemna pel retard d’un part que va provocar la mort del nadó

«Després que morís el meu nadó, la vida em va fer un altre regal i als set mesos em vaig quedar embarassa de bessons, que ara tenen 4 anys. Va ser una pèrdua que ningú s’esperava i necessitava tenir un fill pel buit», explica María José. Ella i el seu marit, informàtic de professió, volien continuar vivint a Palamós, on residien, però després de la pèrdua els va ser dur i van decidir traslladar-se a Madrid, on viuen actualment. «Tenia por que tornés a passar». No volien tornar al mateix hospital. En aquest plet ha sigut representada pels advocats José Aznar, de Verdún Legal, i Lluïsa Naharro.

María José es va quedar embarassada el febrer del 2016 i el ginecòleg va fixar la data aproximada del part cap al 9 de novembre. L’embaràs va transcórrer amb normalitat fins aquell mes, quan estava de 39 setmanes. El 4 de novembre va haver d’acudir a l’Hospital de Palamós per contraccions i dolors. Li van receptar Buscapina i li van donar l’alta. Dies després, el 8, va tornar perquè seguia tenint dolors i únicament li van indicar que tornés cada tres dies.

Les anades i vingudes al centre sanitari es van repetir però, segons la demanda, a la gestant no se li van realitzar totes les proves necessàries i només es va monitoritzar el fetus durant uns minuts. A l’arribar a la setmana 41 d’embaràs, ningú li va informar de l’opció d’induir el part, com estableixen alguns protocols. Passat aquell termini, el 18 de novembre, la dona va tornar a acudir a l’hospital. El cor del fetus ja no bategava. L’endemà se li va provocar el part i el nadó va néixer mort.

Sostreure-la d’un dret

La sentència del Jutjat de Primera Instància número 18 de Barcelona és contundent i expressa que «al sostreure» a María José la possibilitat d’optar per un part provocat en la 41a setmana d’embaràs, «els metges que l’atenien li van privar del seu dret a informació clínica» i la «facultat de participar en la presa de decisions que l’afectaven amb el coneixement dels riscos i beneficis associats».

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

El jutge incideix que, «actuant d’aquesta manera», els facultatius «van impedir» a la dona «valorar les opcions clíniques disponibles, representar-se mentalment els riscos de la seva decisió i, amb això, assumir les conseqüències que poguessin originar-se». La resolució ressalta que, a més, «existeix una probabilitat molt propera a la certesa que, en cas d’haver sigut alertada del risc creixent de mortalitat perinatal després de la quarantena setmana de gestació», María José «hauria optat per la inducció al part». I més encara, afegeix la sentència, «tenint en compte que els protocols d’actuació clínica recents aconsellaven seguir aquesta pauta de conducta» i que la dona presentava «factors de risc específics».

El magistrat argumenta també que «l’incompliment dels deures d’informació clínica» va incrementar el risc de mort del nadó «al comportar una prolongació innecessària de la gestació». La mort del nen, segons la sentència, s’hauria evitat, «excepte algun fet fortuït imponderable», si s’haguessin complert aquests «deures informatius» amb la «consegüent inducció immediata al part».