Tot el que has de saber sobre la verola del mico

¿Com es propaga la verola del mico? Combatre el desconeixement sobre aquesta malaltia i facilitar la seva prevenció són els objectius de la guia que ha publicat la Societat Espanyola d’Epidemiologia.

La verola del mico no es propaga fàcilment entre humans: el contagi es produeix a través del contacte pròxim amb pell infectada, fluids corporals o gotes respiratòries d’una persona infectada amb qui es mantenen relacions sexuals.

Aquesta és una de les respostes que es pot trobar a la guia que els epidemiòlegs han realitzat per explicar què és la verola del mico, quan es van reportar els primers casos o quina és la pauta de vacunació més adequada en funció del nivell d’exposició.

L’origen

El document comença explicant què és exactament la verola del mico i en què es diferencia del virus de la verola ja erradicada en la dècada dels 80.

Es tracta d’un virus diferent del de la verola i que s’està transmetent fora de la seva zona endèmica habitual (Àfrica Central i Occidental), per la qual cosa és necessari fer-ne un control epidemiològic estricte.

La SEE ofereix una sèrie de consells bàsics per evitar la malaltia. A més de per contacte sexual, també es pot contraure en altres situacions de contacte físic continuat i prolongat, i també per contacte amb objectes contaminats com roba de llit, embenats, plats...

Es considera que una persona és contagiosa des de l’inici de l’enantema –lesions en la mucosa oral– fins que les lesions es curen i es forma una nova capa de pell.

El període d’aïllament

Per aquesta raó, les persones infectades s’han de mantenir aïllades fins que totes les lesions cutànies s’hagin curat, i evitar especialment el contacte pròxim amb persones immunodeprimides.

El període d’incubació pot oscil·lar entre 5 i 21 dies, i el quadro clínic sol iniciar-se amb una combinació de símptomes com febre, cefalea, dolors musculars, lesions característiques a la pell i ganglis inflamats.

Respecte a la seva gravetat, els epidemiòlegs apunten que els casos del brot actual estan sent més lleus que els descrits a l’Àfrica Occidental, i que amb prou feines estan generant ingressos hospitalaris. Tanmateix, recorden, les lesions a la pell i les mucoses sí que resulten molt molestes.

Estratègia de vacunació

La vacuna contra la verola pot protegir les persones contra la verola del mico per la similitud dels dos virus. A més, els anticossos produïts contra el virus de la verola protegeixen també contra la verola del mico. A Espanya es va vacunar contra la verola fins al 1979 i s’administrava a l’edat de 20 mesos.

L’any 2013, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) va autoritzar la vacuna Imvanex per a la prevenció de la verola en adults. En l’actualitat, està revisant els estudis per estendre l’ús de la vacuna contra la verola del mico.

Qui s’ha de vacunar

L’Organització Mundial de la Salut i altres agències internacionals recomanen la vacunació preexposició al personal de salut amb elevat risc d’exposició, al personal de laboratori que treballa amb ‘orthopoxvirus’ i al personal de laboratori que realitza proves de diagnòstic per a la verola del mico.

Notícies relacionades

El cap de l’OMS activa l’alerta màxima internacional per la verola del mico

Aquestes són les altres sis alertes sanitàries dictades per l’OMS

També han de ser vacunats els membres de l’equip de resposta a brots que puguin ser designats per les autoritats nacionals de salut pública i als contactes estrets de casos confirmats.

Es recomana la vacunació preexposició de les persones menors de 45 anys que mantenen pràctiques sexuals d’alt risc i al personal sanitari que atén persones amb pràctiques d’alt risc i personal de laboratori que maneja mostres potencialment contaminades.