La segona pitjor onada d’incendis de la dècada a Galícia ha calcinat ja 20.000 hectàrees

Les flames van continuar aquest dimarts el seu avenç per les muntanyes gallegues devorant 6.180 hectàrees més i van arribar a les 20.000 en només cinc dies, que van transcórrer des que la tempesta elèctrica de la nit de dijous passat va descarregar 6.000 llamps i va provocar mig centenar d’incendis, els més greus a les províncies d’Ourense i Lugo. Ja només amb aquestes dades de l’afecció dels focs –molts encara actius–, Galícia s’encamina al seu segon pitjor any des del 2012. L’extensió calcinada en menys d’una setmana de juliol ja supera la superfície cremada el 2012, 2013, 2014, 2015, 2018, 2019, 2020 i 2021 i està a punt de superar les registrades el 2016 –amb 21.533–, xifres que segurament se sobrepassaran, ja que som a l’inici d’un estiu que els experts i la mateixa Xunta preveuen com a «molt complicat» per la sequera prolongada que arrossega la comunitat.

Les xifres de 2017 semblen més difícils de batre. Aquell any van cremar 62.096 hectàrees, de les quals unes 49.000 es van cremar en un cap de setmana d’octubre en què es van desencadenar més de 250 incendis, els més greus a la província de Pontevedra. La zona zero va ser Chandebrito (Nigrán), reduïda a cendres i amb dues persones mortes.

Els incendis d’aquesta onada no van causar víctimes mortals, però sí importants conseqüències per a la població, a més del medi ambient. La flames van destruir 85 immobles, 75 a la comarca de Valdeorras (Ourense) i 10 a la d’O Courel (Lugo) i van entrar, o van assetjar, fins a 80 poblacions (60 a O Courel i 20 a Valdeorras) que van obligar a desallotjar 1.400 veïns com a mesura de prevenció. La majoria de les evacuacions, 900, van estar provocades pels incendis de Folgoso do Courel i A Pobra de Brollón, mentre que la resta, unes 500, es van deure als de Carballeda de Avia. La Xunta ja va permetre ahir, al llarg del dia, la tornada dels veïns a casa seva en una vintena de poblacions després de superar-se la situació de perill.

L’incendi més greu és el que afecta Carballeda de Valdeorras, al calcinar ja 7.500 hectàrees. Ahir seguia fora de control.

Per la seva banda, el macrofoc de Folgoso do Courel-A Pobra do Brollón (Lugo) –es van ajuntar quatre focs, dos de Vilamor i dos de Saa– va devorar 5.500 hectàrees. A aquest s’hi suma un altre foc a Folgoso do Courel, parròquia de Seceda, de 1.100 hectàrees.

El tercer foc amb més superfície cremada és el de Vilariño de Conso (Ourense), parròquia de Padroalbar, amb 3.000 hectàrees dins del parc natural d’O Invernadeiro.

A la província de Lugo, estaven actius els focs de Palas de Rei (375 hectàrees) i tres a Cervantes (240). La llista a Lugo es completa amb dos focs a Quiroga (265 hectàrees). El d’Antas d’Ulla estava controlat amb 40 hectàrees.

Ja a la província d’Ourense, a més dels de Valdeorras i Invernadeiro, els focs més grans són els tres del municipi Oímbra, que van entrar des de Portugal, amb 1.500 hectàrees. Les tasques de control dels incendis de Zamora han permès que Renfe restableixi la comunicació per tren entre Galícia i Madrid, que es va suspendre dilluns al migdia. Els serveis van estar tallats fins ahir al matí, quan la companyia va reprendre les relacions, tot i que sense trajectes directes. Els passatgers són desplaçats per carretera en autobusos entre Zamora i Sanabria, tant per als usuaris de l’AVE com dels Alvia.

Zona catastròfica

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

D’altra banda, la portaveu nacional del BNG, Ana Pontón, ha reclamat la declaració de zona catastròfica per a les àrees més afectades per les flames com a via per obtenir tots el recursos necessaris per a la seva recuperació, «sobretot, tenint en compte l’important nombre de vivendes que van ser pastura de les flames».

La dirigent nacionalista va visitar ahir O Barco de Valdeorras i A Pobra do Brollón per conèixer sobre el terreny l’abast dels incendis, que va qualificar de «desastre ambiental, econòmic i social». «La prioritat és apagar els focs, però cal anar pensant en el dia després i, en aquest sentit, proposem la declaració de zona catastròfica perquè hi hagi ajudes, recursos i es posin tots els mitjans necessaris per a la recuperació de les terres cremades» que, en molts casos, «tenen un valor ambiental i econòmic», va sostenir.

Focs com no s’havien vist