El Vaticà s’obre al debat sobre l’ús d’anticonceptius en determinades circumstàncies

L’editorial del Vaticà (LEV) ha publicat el volum ‘Ètica i teologia de la vida. Escriptura, tradició, desafiaments pràctics’, que recull les actes d’un seminari d’estudi entre teòlegs, filòsofs i experts de diverses disciplines, celebrat a finals del 2021 i promogut per la Pontifícia Acadèmia per a la Vida, en què es va plantejar l’ús de mètodes anticonceptius no naturals en determinades circumstàncies que «farien irresponsable» tenir fills.

Els teòlegs que van reflexionar al seminari organitzat pel Vaticà l’any passat «procedien de diversos continents i expressaven diferents sensibilitats i enfocaments teològics», segons explica l’editor d’aquest volum i president de la Pontifícia Acadèmia de la Vida, monsenyor Vincenzo Paglia.

«El papa Francesc va ser informat de cada pas i va encoratjar el projecte», destaca el bisbe italià, que remarca els trets innovadors tant del mètode com del contingut del volum. «Preteníem posar en diàleg opinions diferents sobre temes fins i tot discutits proposant molts punts de debat», afegeix.

Així, assenyala que l’objectiu d’aquest volum és el de «prestar un servei al Magisteri de l’Església, obrint un espai de debat que possibiliti i fomenti la investigació». El llibre aborda diversos temes com el matrimoni, l’obertura a la vida, la procreació assistida mèdicament, l’anticoncepció, l’avortament o l’eutanàsia.

Segons les actes de la trobada, entre els assistents es va reconèixer que hi ha «condicions i circumstàncies pràctiques que farien irresponsable l’elecció d’engendrar» pels quals una parella casada pot decidir recórrer «amb una sàvia elecció» a tècniques anticonceptives no naturals «excloent òbviament les abortives».

«La responsabilitat en la generació requereix un discerniment pràctic que no pot coincidir amb l’aplicació automàtica i l’observança material d’una norma, com és evident en la mateixa pràctica dels mètodes naturals –es recull en un dels paràgrafs que ha sigut publicat pels mitjans de comunicació de la Santa Seu, ‘Vatican News’ i ‘L’Osservatore Romano’. Per tant, com és el cas d’aquests mètodes, que ja fan ús de tècniques específiques i coneixements científics, hi ha situacions en què els dos cònjuges, que han decidit o decidiran acollir els nens, poden fer un savi discerniment en el cas concret, que, sense contradir la seva obertura a la vida, en aquell moment, no la preveu».

No obstant, durant la trobada també es va parlar que «l’elecció sàvia es farà avaluant adequadament totes les tècniques possibles amb referència a la seva situació específica i excloent òbviament les abortives». «Aquestes opcions estan lluny de la mentalitat anticonceptiva i antinatalista criticada», afegeixen les actes.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

En el volum publicat per l’Acadèmia Pontifícia per a la Vida, es recorda que ja el Concili Vaticà II (1962-1965), amb la constitució pastoral ‘Gaudium et Spes’, va posar de manifest «la tensió entre la tradició doctrinal sobre el matrimoni i algunes instàncies innovadores que, sobretot, en nom del moviment personalista, impulsaven una reinterpretació de la tradició». També s’assenyala que des del període postconciliar «la relació entre la dimensió institucional del matrimoni, amb la seva finalitat procreadora, i la qualitat interpersonal del vincle conjugal, així com el vincle entre l’amor entre els esposos i el sagrament, són temes sobre els quals la teologia –l’eclesiològica, la sacramentària, l’antropològica, la moral i la pastoral– està mirant de posar-se al dia amb segles de retard».

Entre les opinions més rellevants d’aquest seminari, destaca la de l’arquebisbe de Lima, monsenyor Carlos Castillo Mattasoglio, que advoca per una Església que «confia en la maduresa humana i espiritual de les persones» i que, per tant, «no pot reduir el comportament dels creients a simples fórmules normatives». «No és saludable per a la humanitat tenir sempre una espasa de Dàmocles amenaçant amb una condemna cada vegada que s’incompleixen les normes o cada vegada que no s’actua segons un procediment precís, en la pràctica comuna de qualsevol mètode, natural o artificial, i d’altra banda, no és convenient deixar una porta oberta a la facilitat infinita», va assegurar en aquell congrés.