Un moviment del PP impedeix l’aprovació definitiva de la llei sí és sí al Senat

Tot estava planejat perquè la llei del sí és sí s’aprovés definitivament al Senat aquest dimarts, però el gran projecte de la ministra Irene Montero ha patit un nou revés: l’inesperat suport del PP a una esmena allarga el seu tràmit parlamentari, ja que el projecte haurà de tornar al Congrés dels Diputats.

La polèmica està servida perquè l’esmena aprovada, presentada per un senador i una senadora de Junts, només canvia una lletra de la redacció del projecte. El contingut de l’esmena ja formava part del text que va sortir del Congrés excepte per un detall mínim que pretén resoldre una incorrecció gramatical. El Senat ha inclòs, gràcies al vot del PP, una esmena per modificar l’expressió «avortaments i esterilitzacions forçoses» de la redacció inicial per «avortaments i esterilitzacions forçosos».

Tot i que el president del Senat, Ander Gil, expressava després de la votació que l’esmena seria remesa al Congrés, fonts del grup socialista han explicat que l’assumpte ha sigut remès als lletrats de la Cambra alta per al seu estudi.

Ningú esperava aquest gir de guió. De fet, després de les quatre hores de debat del projecte i abans de la votació, la titular d’Igualtat donava per fet que la llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual seria des d’«avui un mandat per a l’Estat». Més de dos anys després i després d’una tramitació tensa i tortuosa, plena de desacords, semblava que a la fi la norma anava seria una realitat, que el clamor feminista contra la violència sexual arribaria al BOE. Però la realitat –i el càlcul polític del PP– han fet saltar aquests plans pels aires.

Resposta integral contra les violències sexuals

La llei del només sí és sí pretén donar una resposta integral a les violències sexuals igual com la llei contra la violència de gènere ho fa des del 2004 davant el maltractament masclista en l’àmbit de la parella.

Les mesures més conegudes de la llei són l’eliminació de la distinció entre abús i agressió sexual i el canvi de paradigma a l’hora de jutjar els delictes sexuals, que haurà de fer-se tenint en compte el consentiment; tanmateix, el text legal inclou des de la prevenció de les violències sexuals a la reparació de les víctimes, passant per la detecció precoç, el càstig dels delictes i l’atenció integral a dones i nens i nenes afectats.

«El moviment feminista ens va donar un mandat molt clar a aquest Govern de coalició i era convertir el només sí és sí en una llei que fos capaç de protegir eficaçment totes les dones davant les violències que pateixen pel mer fet de ser dones. [...] Amb aquesta llei fem un pas veritablement decisiu per combatre les violències sexuals i garantir la reparació de les víctimes. Ens col·loca de nou, com va fer la llei 1/2004, a l’avantguarda internacional de la lluita contra les violències masclistes i la garantia d’una vida lliure de violència per a totes les dones», defensava Montero.

Hoy las Cortes Generales decimos "Hermana, yo sí te creo". Solo sí es sí. pic.twitter.com/vvW9EBujON

— Irene Montero (@IreneMontero) 19 de julio de 2022

La titular d’Igualtat ha reconegut el «deute històric» de l’Estat amb les víctimes de violències sexuals, a les quals no ha donat la resposta adequada que havien de tenir, malgrat els mandats del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere i del Conveni d’Istanbul. «Avui diem a les nostres filles, a les nostres amigues, a les nostres companyes de feina que el seu present i el seu futur seran molt més lliures que el nostre passat», incidia.

Malgrat que el contingut d’aquesta llei ha sigut un crit unànime del moviment feminista, la llei no ha comptat amb aquesta unitat al Parlament –a diferència del que sí que va passar amb la llei contra la violència de gènere el 2004 o el Pacte d’Estat contra la violència masclista–: el PP i la ultradreta no només hi han votat en contra, sinó que van plantejar vetos per frenar-la.

Montero ha criticat que reaccionaris i negacionistes hagin qüestionat sempre aquelles lleis i polítiques públiques que «han servit de forma eficaç com a poderós instrument per derrotar el masclisme criminal».

Un debat delirant

El Ple extraordinari del Senat en el qual s’aprovaran ni més ni menys que sis lleis començava amb un minut de silenci per les cinc dones assassinades per les seves parelles o exparelles des de l’última sessió celebrada a la Cambra baixa i amb el president Ander Gil preguntant fins quan continua creixent la llista negra de feminicidis que des del 2003 suma amargament 1.154 víctimes mortals.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Minuts després d’aquest gest de condemna, el negacionisme de les violències masclistes tornava a fer acte de presència al Parlament, de nou de la mà de Vox. I aquesta situació, sumada a la decisió del PP de deslligar-se de la llei del només sí és sí han marcat el to de la discussió a la Cambra alta.

El debat ha sigut, si més no, delirant. Les argumentacions parlamentàries sobre la necessitat de fer avançar els drets de les dones i, sobretot, protegir la llibertat sexual de la meitat de la població i de nens i nenes, s’han barrejat amb atacs al govern de coalició molt variats. El terrorisme d’ETA, l’embaràs d’Adriana Lastra, l’escàndol de les menors tutelades de les Balears i fins i tot les bruixes han fet aparició en el debat. De Veneçuela no se’n va parlar, però sí que hi va haver lloc fins i tot per citar l’última cançó d’Amaia Romero i Rigoberta Bandini, aquesta que diu que «lunes antes de almorzar, una niña fue a lavar, pero no pudo lavar porque tenía que bailar». Quatre hores de contesa donen per a molt.