Les PAU 2022 a Catalunya

Així han sigut els tres dies de la selectivitat a Catalunya

  • L’inesperat adverbi de focus, la derivada de ‘carn’ i les preguntes d’història catalana han marcat l’edició d’aquest any

2
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

Més de 40.000 estudiants han acabat aquest dijous els exàmens de selectivitat. Després de dos anys d’estudi de batxillerat i l’‘esprint’ final per a les proves d’accés a la universitat (PAU), la sort està tirada. Sabran les notes el pròxim 29 de juny i cap al 14 de juliol coneixeran les notes de tall i si entren o no en el grau universitari que hagin sol·licitat.

En aquesta edició de les PAU, els estudiants han trobat en general fàcils i assequibles els exàmens, amb l’excepció de la prova de Física, que algun descrivia com «per entrar a la NASA», i de la de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials. Però els exàmens de llengües (Castellà, Català i Anglès) i el d’Història no han suposat gaires problemes per als joves. A EL PERIÓDICO hem seguit la selectivitat a peu de campus. Així ho hem explicat dia a dia.

L’inesperat adverbi de focus

L’adverbi de focus va marcar el primer dia de la selectivitat 2022. En l’examen de Llengua i Literatura Castellana, els alumnes havien d’escriure una frase amb aquesta paraula. I molts els va agafar per sorpresa; no sabien què era. Segons la RAE, l’adverbi focal «posa èmfasi en el que segueix». Poden ser adverbis de focus, en funció de l’oració, ‘només’, ‘també’, ‘fins i tot’ o ‘precisament’. La resposta que apuntava Universitats en la correcció era ‘solo’. La frase completa proposada és ‘Pudo ser derrotado por Ana solo allí’. En aquest cas, només emfatitza el lloc (allà).

En aquella jornada, l’examen de Física va alterar molts estudiants. «Després d’aquest examen ja puc entrar a la NASA», deia un. «No sabia que per fer l’examen de Física haguessis de ser doctorat», afegia un altre.

La derivada de ‘carn’

El segon dia de selectivitat va ser la de la derivada de ‘carn’. En l’examen de Llengua i Literatura Catalana es va demanar als estudiants que completaran la següent frase amb una paraula derivada de ‘carn’: ‘El presumpte culpable va cometre l’assassinat amb traïdoria i (carn)’. Les respostes considerades correctes són ‘acarnissament’ o ‘encarnissament’. L’exercici va despistar molts alumnes, que van escriure ‘carnisseria’, ‘carnassa’ o ‘carnissada’. A posteriori, a més, va sorgir un debat lingüístic a compte de la paraula ‘encarnissament’. És una paraula que no és normativa i no figura en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, però existeix i està recollida en el Diccionari Català Valencià Balear d’Alcover i Moll, per la qual cosa és correcta.

El catalanisme en Història

El tercer dia de selectivitat va ser la de les preguntes sobre catalanisme. Les preguntes sobre història de Catalunya van prendre bona part de l’examen d’Història, comuna a tots els estudiants matriculats. «Semblava un examen d’Història de Catalunya», resumia un alumne. El cert és que dels quatre exercicis, dos eren sobre història d’Espanya, i els altres dos sobre fets històrics catalans. Sí que és cert que les preguntes ‘catalanes’ eren més denses i més extenses.

El Departament d’Universitats va aprofitar aquest últim dia de les PAU per provar unes tecnologies que garanteixen l’anonimat dels alumnes en l’elecció de l’idioma dels exàmens. En aquesta selectivitat, en compliment d’una sentència del TSJC, els alumnes van haver d’omplir un formulari anònim en el qual indicaven en quina llengua volien que els donessin els exàmens (català, castellà o aranès).