El Govern cental instaura el dret a emportar-te les sobres del restaurant

Els consumidors tindran a partir de l’any que ve un nou dret: emportar-se a casa allò que no han consumit en bars i restaurants, en un envàs que també provingui de l’establiment. La pràctica, cada vegada més habitual, és en aquests moments només una possibilitat que l’hostaleria pot o no oferir, però serà una obligació amb la nova llei de prevenció de les pèrdues i el desaprofitament alimentari, que el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts com a projecte. Ara començarà el seu recorregut parlamentari, i la previsió del Govern és que estigui en vigor l’1 de gener de 2023.

«Les empreses d’hostaleria tindran l’obligació de facilitar al consumidor que pugui emportar-se, sense cap cost addicional, els aliments que no hagi consumit, tret dels establiments tipus bufet lliure o similars. Per a això hauran de disposar d’envasos aptes per a l’ús alimentari, que siguin reutilitzables o fàcilment reciclables», assenyalen en el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, responsable de la nova norma. Només França i Itàlia tenen regulacions similars a aquesta. 

El desaprofitament alimentari suposa prop del 10% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle de tot el planeta. Si fos un país, seria el tercer en empremta de carboni, només darrere dels EUA i la Xina. Un informe recent del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) reflecteix que l’espanyol mitjà llença 77 quilos de menjar a l’any. A Agricultura rebaixen aquesta xifra, a través d’un informe diferent que calcula que el desaprofitament per persona és de 31 quilos de queviures anuals (uns 250 euros), però eviten minimitzar un problema que, segons va dir des de la Moncloa el ministre, Luis Planas, «té importants conseqüències econòmiques, mediambientals, socials i ètiques». Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el 30% dels aliments al món es malbaraten pel camí que va de la primera baula productiva a l’arribada als ciutadans.

L’objectiu de la norma, en sintonia amb el que recull l’Agenda 2030, consisteix a reduir a la meitat al llarg dels pròxims set anys i mig el malbaratament de menjar en la venda al detall i el consum individual.  

No és «intervencionista»

Malgrat que el gruix del problema rau a les llars, perquè és allà on es concentra la major part del malbaratament, la llei no contempla sancions per als consumidors. «Aquesta llei no pretén ser intervencionista, és regulatòria i de conscienciació», va dir Planas. Les multes es concentren en els agents de la cadena alimentària, que hauran de disposar d’un pla de prevenció de les pèrdues, fixant mesures per minimitzar-les, a través de quatre prioritats. Per ordre de jerarquia seran el consum humà, la transformació en altres productes (cremes, sucs, melmelades...), l’alimentació animal i, finalment, l’elaboració industrial per obtenir compost o combustibles.

Aquests agents hauran també de subscriure convenis de col·laboració amb empreses, oenagés o bancs d’aliments per a la donació de menjar, establint amb claredat les condicions de recollida, transport i emmagatzemament dels productes.  

Notícies relacionades

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

Fer regals (o no) al professorat

Serà falta greu, sancionable amb multa d’entre 2.001 i 60.000 euros, no comptar amb aquest pla de prevenció. Es considerarà una infracció molt greu, amb entre 60.001 i 500.000 euros de multa, quan s’hagin comès dues faltes greus en el termini de dos anys.