Guerrer del desaprofitament: 48 hores menjant sobres

El lloc triat va ser una fleca amb ofertes dolces i salades situada a Recoletos, una de les zones més cares del centre de Madrid. Semblava una bona idea.

«Ah, sí, Too Good to Go. Ja et tinc el paquet preparat», va dir el dependent. 

«¿Aquí el fa servir molta gent?»

«No, no gaire. No tota la que caldria. Potser pel tipus de barri», va contestar. 

La bossa era de paper i pesava bastant. Això és el que contenia: dues pastes de xocolata, una de crema, set minicroissants, una ensaïmada i un brownie. Tot per 3,5 euros, quan en condicions normals en costaria més de 10. Sopar i esmorzar de l’endemà. Eren bastant dolentes, però el seu estat era apte per al consum humà. 

També va arribar un correu. Intentava traspuar èpica, amb el seu vocabulari bèl·lic i les contínues exclamacions. «¡Ja ets waste warrior [guerrer del desaprofitament]! ¡Ben fet, has salvat el teu primer àpat! Un ‘pack’ sorpresa salvat a través de Too Good to Go estalvia 2,5 kg de CO₂. És a dir, la mateixa quantitat de CO₂ que s’emetria si es deixés encesa una bombeta durant sis dies seguits. ¡No et paris aquí!», deia.

Un ja no era un simple consumidor. Era un guerrer del desaprofitament. Calia seguir. No es podia parar aquí.

L’empremta ecològica

El menjar malgastat suposa gairebé el 10% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a tot el planeta. Si fos un país, seria el tercer en empremta de carboni, només per darrere dels EUA i la Xina. Un recent informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) reflecteix que l’espanyol mitjà tira 77 quilos d’aliments a l’any. «No hi ha producte alimentari més car que el que acaba a les escombraries», va dir dilluns el ministre d’Agricultura, Luis Planas, durant la presentació de les línies generals del projecte de llei de prevenció del desaprofitament alimentari, una norma que el Govern central espera que entri en vigor a principis del 2023 i que contempla actuacions per combatre aquest fenomen i multes per a les empreses que no donin excedents. Catalunya va aprovar un text similar l’any passat, però encara no s’ha desenvolupat via reglament.  

Raquel Díaz, responsable de projectes de la Fundació Espigoladors, que lluita des del 2014 contra les pèrdues de menjar, assenyala que l’enfocament de la nova llei és «més complet» que el de normes ja existents a França i Itàlia, però hi troba a faltar més èmfasi en el desaprofitament en el sector primari i una investigació sobre els volums generats. Sobre Too Good to Go, l’experta argumenta que la seva aparició és «benvinguda» i ajuda a «sensibilitzar». No obstant, el seu «impacte real» és difícil de mesurar. «Fan falta estudis per conèixer què fan els usuaris amb el menjar a l’arribar a casa», explica. 

En qualsevol cas, ara tocaven fruites i verdures. La destinació va ser aquesta vegada un petit local de Puente de Vallecas. Zona obrera. En principi, al ser els ingressos molt més baixos, aquí l’aplicació s’hauria de fer servir més que a Recoletos. Però no necessàriament. El raonament, almenys, no funciona a escala mundial. L’informe de l’ONU situa Nigèria, amb 189 quilos per habitant, com el país que més aliments malgasta. 

L’encarregat de la botiga va néixer a Bangladesh. Se suposava que el «’pack’ sorpresa» ja hauria d’estar preparat, però el fruiter no havia anticipat res, així que va agafar una caixa gran de cartró i va anar recorrent el local, elegint d’aquí i allà, sense cap ordre aparent, sis patates, tres pastanagues, un enciam, quatre peres, cinc kiwis (tres verds i dos grocs), vuit tomàquets, dos préssecs, dues cebes, sis pomes, tres prunes, un carbassó, una albergínia, tres plàtans, dos pebrots italians i dues llimes. Tot, per 3 euros. Algunes peces estaven una mica músties, al límit, però no la majoria. Va dir que Too Good to Go s’utilitzava al seu establiment «molt, molt, molt».

Sobredosi de sucre

Segons dades de la mateixa empresa, l’aplicació està disponible a 17 països, la majoria europeus, i a Espanya ja hi ha més de 12.000 comerços associats, amb tres milions d’usuaris que han retirat 4.700 tones d’aliments des de setembre del 2018. Un portaveu de la companyia explica que per fer-se una idea general del projecte convé «combinar diferents establiments». Aquí faltaria, com a mínim, un restaurant i un supermercat. 

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

De narcopisos a narcocases de luxe

El restaurant. Un local d’una coneguda franquícia de pizzeries situat a Carabanchel. El guerrer del desaprofitament ja havia provat abans el seu menjar, quan només era un client sense rumb, i el que sobrava era igual de bo que el que no, només que el primera va costar 2,99 euros i el segon, 10.

El supermercat. A Pueblo Nuevo, barri de classe mitjana, i pertanyent a una gran cadena. L’aplicació semblava ser al local tan comuna com el pagament amb targeta. Els empleats fins i tot n’abreujaven el nom, amb familiaritat. «¡Un to go!», va dir el caixer, i un company seu va aparèixer amb una gran bossa. Tocava alimentar-se per 3,99 euros amb 24 iogurts ensucrats amb gust de fruita, quatre arrossos amb llet, un paquet defectuós de llenties i un altre de sucre refinat, també trencat. Sense una família nombrosa ni un arriscat desinterès per la dieta equilibrada, era impossible consumir-ho en tan poc temps: els lactis caducaven aquell mateix dia. Alguns van anar a parar a casa d’una veïna. D’altres, amb perdó, van acabar a les escombraries.