L’FP superior guanya punts entre els estudiants de batxillerat

El 2022, no obstant, les facultats ja no són els únics temples del coneixement. L’FP superior –a què s’accedeix després d’estudiar els dos anys de batxillerat o cursar un grau mitjà d’FP– atrau cada cop més estudiants. Els últims cinc anys, les matriculacions han augmentat un 43%, segons les estadístiques del Ministeri d’Educació. L’FP superior està a l’altura acadèmica de la universitat i és una opció cada vegada més atractiva per als graduats en batxillerat.

«En l’imaginari social, l’esquema educatiu és l’ESO, el batxillerat i la universitat. Però els models són cada cop més flexibles. L’FP superior són estudis especialitzats i intel·lectualment exigents. És una via educativa especialment interessant per a persones amb una vocació clara i que tinguin més pressa per inserir-se en el món laboral», explica Andreu Termes, investigador de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Universitat Autònoma, UAB).

Tècnicament, l’FP superior està considerada com estudis terciaris. És a dir, amb la mateixa categoria que la universitat, recorda Ainara Zubillaga, directora d’Educació i Formació de la fundació COTEC. L’experta insisteix que l’FP superior i la universitat no són una dicotomia. «No tenim per què comparar les dues formacions perquè són de naturalesa diferent. L’objectiu no és enfrontar-les sinó fer que les trajectòries acadèmiques –incloses les passarel·les entre les dues– siguin cada cop més flexibles i les convalidacions, més senzilles».

Una bona feina

La secretària general d’FP del Ministeri d’Educació, Clara Sanz, afegeix que l’FP superior i la universitat són dues opcions que cada vegada s’estan equiparant més. «Cada una facilita una formació diferent en funció dels interessos professionals de cada persona. Fins ara, l’opció acadèmica de la universitat semblava l’única via per tenir una bona feina. No obstant, l’escenari laboral actual, tenint en compte la nova realitat tecnològica, ha posat en relleu la necessitat que presenten les empreses per cobrir els llocs de tècnics i tècnics superiors. Són aquests els que s’han convertit actualment en els perfils més demanats pel mercat laboral i arribaran a constituir fins al 60% de l’oferta de treball en els pròxims anys», comenta.

A més dels anys de durada (quatre en comptes de dos), la principal diferència entre la universitat i l’FP és que la segona té una clara orientació al món laboral i l’aprenentatge pràctic està en el seu ADN. La formació universitària té una altra naturalesa. És l’única via, per exemple, per exercir una determinada professió, com la medicina, l’advocacia i l’arquitectura.

La formació professional està de moda i ho evidencia que cada cop hi hagi més sol·licituds de matrícules que desborden les previsions, destaca Jesús Martín, responsable d’FP del sindicat UGT. «Estudiants i famílies veuen que hi ha una oferta àmplia i puntera, amb una flexibilitat i ocupabilitat que no té la universitat. Ja no hi va qui té un pitjor expedient acadèmic, sinó qui el té millor. La nota importa i això ha acabat de prestigiar els cicles superiors». Martín assenyala, a més, que els estudiants de batxillerat trien el ‘top 8’ dels cicles superiors, entre els quals figuren la família de la informàtica i cicles de sanitat com el de radiologia o laboratori.

Mirar la formació professional amb uns altres ulls i ser conscient que va molt més enllà que treballar en una fàbrica és una cosa que es deu no només a l’impuls des de les administracions (el Parlament va aprovar recentment una nova llei) sinó al canvi de mentalitat dels estudiants i, sobretot, de les seves famílies, que comencen a adonar-se’n que l’FP superior no té grans coses a envejar a la universitat. 

«En la generació EGB es preguntava ‘¿què vols estudiar?’. Ara es pregunta ‘¿què vols fer?’», explica Zubillaga. La secretària general d’FP del ministeri remarca que l’atur en menors de 25 anys titulats en FP superior és del 5,78%. «Es pot assenyalar que només 296.000 persones amb títol de tècnic i tècnic superior són demandants d’ocupació d’un total de 4,5 milions d’aturats, segons les últimes dades del març del 2022», afegeix.

Sanz explica que el seu departament porta quatre anys treballant amb les empreses punteres dels diferents sectors productius per identificar les necessitats i els perfils laborals que demana la nova economia per dissenyar la nova oferta formativa d’FP. «Aquesta estreta col·laboració està garantint una formació en permanent actualització i connectada amb la realitat laboral», destaca. 

Malgrat l’evident impuls que ha rebut l’FP des de les administracions i la caiguda de tòpics entre els pares i les mares, encara hi ha problemes perquè es dispari com passa a Europa. Especialment a Alemanya, que té la formació professional més vetusta, més prestigiosa i més envejada. Segons dades de la Fundació Bertelsmann, de cada 100 alumnes alemanys, 60 estudien FP i 40 van a la universitat.

Notícies relacionades

Examen al batxillerat

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

En el cas d’Espanya, un dels grans problemes perquè l’FP superior s’acabi de disparar definitivament és que el batxillerat és una etapa fonamentalment dedicada a aprovar la selectivitat, especialment el segon any, així que tots els experts reclamen un replantejament. Entre els docents de secundària –afegeix Termes– encara hi ha reticències i alguns continuen tenint un biaix academicista i opinen que el batxillerat i la universitat són ‘el bo’ i l’FP ‘el dolent’. «Aquest tòpic ha de canviar. L’FP no només és una via d’inserció laboral, sinó de continuïtat acadèmica».

Problema d’oferta

Un altre problema és que davant l’àmplia oferta de batxillerat (homogènia a tot Espanya), la d’FP és desigual en funció de la ciutat i la comunitat on visquin els alumnes. «Igual que el batxillerat, l’FP, també la superior, hauria de ser una oferta educativa pròxima i pública. L’accés a l’educació és un dret, però hi ha famílies que es veuen obligades a matricular els seus fills en un centre privat per falta d’oferta. I això qui s’ho pugui permetre. No pot ser que hi hagi nois que es quedin fora», reclama l’investigador de la UAB.