Pla d’impuls del català
Les universitats catalanes impulsen un Erasmus als territoris de parla catalana
El programa Joan Fuster començarà el 2023 i compta amb la col·laboració de les Balears, Andorra i França
El sistema universitari pacta demanar el C1 al professorat i es compromet a no canviar la llengua de docència
Alumnes d’Erasmus, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. /
El Departament de Recerca i Universitats i les universitats catalanes han arribat a un acord per reforçar l’ús del català en l’àmbit acadèmic i d’investigació que han plasmat en el Pla de Reforç de la Llengua Catalana, un document que inclou una sèrie d’accions entre les quals destaca la creació del programa d’intercanvi Joan Fuster, un Erasmus entre universitats de territoris de parla catalana.
Aquest Erasmus català es vehicularà a través de la Xarxa Vives d’Universitats i es posarà en marxa durant el segon semestre del curs 22-23. El programa Joan Fuster, impulsat pels governs de Catalunya, les Balears, Andorra i el Consell Regional del departament francès dels Pirineus Orientals, finançarà estades de fins a cinc mesos de durada. Aquest pla facilitarà la mobilitat a les 22 universitats de la Xarxa Vives d’Universitats.
També en l’àmbit internacional, aquest mes de juny es posarà en marxa, a través de la Xarxa Llull, un pla d’acollida lingüística en origen en diverses universitats europees com les de Roma, Bolonya, Nàpols o Berlín. El pla inclou un augment de les ajudes interlingua i l’ampliació de la gratuïtat dels cursos de nivell inicial, i es passarà de 15 a 30 hores per aconseguir el nivell A1.
La llengua de docència
El pla presentat aquest dijous defineix els drets lingüístics dels estudiants i impulsa dos protocols per garantir-los: el de millora de la informació sobre la llengua de docència i el de gestió d’incidències sobre canvis de la llengua docent. Fa tot just uns dies, el sindicat SEPC va convocar una protesta per denunciar que l’ús del català a la universitat està en un 40% i reclamar que es compleixi el compromís del 80%.
El protocol de millora de la informació sobre la llengua de docència estableix que l’alumne ha de saber, abans de matricular-se, en quina llengua s’impartirà una assignatura i el professor ha de comprometre’s a mantenir la llengua anunciada. Quant al protocol de gestió d’incidències per canvi de llengua docent, els estudiants tindran a la seva disposició diverses vies per fer arribar consultes i queixes de manera confidencial.
Aquest curs, el sistema universitari català ha impulsat un pla pilot sobre incidències relatives a la llengua de docència. Els dos primers informes evidencien que les queixes per canvi de llengua afecten exclusivament el català, tant en graus com en màsters. En el segon informe semestral, es van registrar 23 queixes; 20 de graus i tres de màsters. Des de l’inici del curs 21-22, les universitats han rebut 64 reclamacions verificades. En el 100% dels casos, eren d’estudiants que havien triat el català com a llengua de docència al matricular-se i que al començar les classes van veure que la llengua era una altra. Aquestes 64 reclamacions afecten un 0,1% del total d’oferta d’assignatures. En el 47% dels casos, s’ha restituït la llengua original d’impartició. La resta s’ha produït per un canvi de professor.
Professors amb C1 de català
Un altre aspecte que contempla el pla és la millora del coneixement lingüístic del professorat, que haurà d’acreditar el nivell C1 de català.
Notícies relacionadesEn l’àmbit de la investigació, s’impulsarà un nou programa d’àmbit territorial i es milloraran les ajudes a les tesis doctorals en català. En el marc dels centres CERCA, es preveu impulsar l’ús del català a les webs i la creació d’una base de dades amb els títols en català de tota la producció científica. Així mateix, està previst organitzar una ‘wikimarató’ orientada als continguts en català.
Totes aquestes mesures, ha destacat la consellera d’Universitats, Gemma Geis, buscar fer «plenament efectiu l’ús del català com a llengua pròpia de les universitats de Catalunya i com a llengua d’ús normal de les seves activitats». L’objectiu final seria que el català fos llengua d’ús majoritari en els graus públics i que el 2025 un 80% de les assignatures s’imparteixin en llengua catalana. Una comissió de seguiment avaluarà el grau de compliment del pla.
- La cultura que ve 15 pel·lícules que marcaran el 2026 a les sales de cine
- Badalona Albiol oblida el desallotjament de l’antic B9 en el missatge de Cap d’Any
- Més traçat del metro sense nous combois
- Sorteig de Reis ¿On puc comprovar el meu dècim de la Loteria del Nen 2026 en línia? Consulta els números premiats
- Mendicitat digital Morir en directe per un repte d’internet
- Primera persona Mercè Torrentallé, presidenta de les entitats de Salud Mental: "Hem fet camí, però ara falta que la joventut s'impliqui"
- 'El segon cafè' de La 2Cat L'Editorial de Cristina Villanueva: Any nou, les mateixes pors
- Club Entendre-hi + Animals i plantes ¿Com replantar l’arbre de Nadal després de les festes?
- Cas Koldo El jutge Puente denega l’autorització perquè Ábalos assisteixi a la comissió Koldo al Senat com va demanar el PP
- En contra del criteri de la Fiscalia El jutge obre judici oral contra Errejón per la presumpta agressió sexual a Elisa Mouliaá
