Les claus de la llei del ‘només sí és sí’: del consentiment a la reforma dels delictes sexuals

Només sí és sí. El crit unànime amb què el moviment feminista espanyol ha demandat més accions en resposta a la violència sexual és més a prop de convertir-se en llei: el Congrés dels Diputats dona aquest dijous el seu vistiplau al projecte de llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual.

Han fet falta més de dos anys. El projecte impulsat pel Ministeri d’Igualtat va sortir del Consell de Ministres el març de 2020 i ha hagut de recórrer un trajecte ple de dificultats institucionals i polítiques. Pel camí s’ha deixat les mesures per lluitar contra l’explotació sexual: la reforma plantejada sobre proxenetisme i terceria locativa ha enfrontat els partits del Govern, ha incomodat els socis parlamentaris i ha monopolitzat el debat sobre una norma que tenia com a objectiu principal combatre les violències sexuals i assegurar la protecció, l’atenció integral i la recuperació de les víctimes, incloses les menors d’edat.

El canvi de paradigma a l’hora de jutjar els delictes sexuals, que pivotarà sobre el consentiment (perquè només sí que és sí) i el final de la distinció entre abús i agressió sexual són les mesures més conegudes de la llei, demandes històriques del feminisme, però la norma inclou multitud d’actuacions contra les violències masclistes. A continuació, els punts més importants del projecte de llei de garantia integral de la llibertat sexual:

-El consentiment: serà l’element clau que determinarà l’existència d’una agressió sexual. Així es passa d’un sistema que exigeix que la víctima demostri que s’hi va negar i va resistir a un altre que requerirà un consentiment afirmatiu, com demana el Conveni d’Istanbul. La llei indica que «només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en consideració a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona».

-No és abús, és violació: la norma reforma la tipificació dels delictes sexuals en el Codi Penal i acaba amb la distinció entre agressió i abús sexual, un clamor feminista després del cas de la violació grupal de ‘La manada’. Es consideraran agressions sexuals totes aquelles conductes que atemptin contra la llibertat sexual sense el consentiment de l’altra persona i hi haurà diferents forquilles de penes en funció de la gravetat i de la concurrència d’agreujants.

-Submissió química: s’inclouen dos nous agreujants en les agressions sexuals. Una és que la víctima sigui parella o exparella de l’agressor i una altra és que l’autor hagués utilitzat qualsevol substància per anul·lar la voluntat de la víctima, és a dir, mitjançant la submissió química.

-Violència sexual: la llei considera violència sexual els actes de naturalesa sexual no consentits o que condicionin el lliure desenvolupament de la vida sexual. Agressió sexual, assetjament, violació, exhibicionisme, provocació sexual, explotació sexual, corrupció de menors, mutilació genital femenina, feminicidi sexual, matrimoni forçat, tràfic amb finalitats d’explotació sexual i, en l’àmbit digital, la difusió d’actes de violència sexual, la pornografia no consentida i la infantil i l’extorsió sexual a través de mitjans tecnològics. 

-Víctimes: el text estableix que l’atenció a totes les víctimes serà integral i immediata i que els serveis socioassistencials podran acreditar una situació de violència sexual, igual que es fa en la violència de gènere en l’àmbit de la parella o exparella. A més, els serveis d’atenció a les víctimes seran essencials i les víctimes tindran dret a una reparació integral.

-Centres de crisi: es crearan serveis públics interdisciplinaris d’atenció permanent per oferir assistència les 24 hores tant a les víctimes de violència sexual com als seus familiars o pròxims. El 2024 n’hi ha d’haver en funcionament un en cada província.

-Cases de nens i nenes: es posaran en marxa centres especialitzats per a les víctimes menors de violència sexual, on se’ls prestarà una atenció integral i acudiran els diferents professionals (policials, jurídics, educatius, etc.) amb l’objectiu que siguin llocs segurs i tranquils per als més petits. -Educació sexual: serà present en totes les etapes educatives i donarà especial rellevància a l’àmbit digital com a principal via de prevenció de comportaments que atemptin contra la llibertat sexual.

-Estrangeria: les dones en situació administrativa irregular que hagin sigut víctimes de violència sexual tindran dret a permís de residència i de feina.

-Difusió de fotos i vídeos íntims: el Codi Penal castigarà tant la difusió com la redifusió d’aquest material privat sense el consentiment de la persona afectada.

-Prohibició de la publicitat de prostitució: qualsevol mena d’anunci sobre prostitució estarà prohibit.

-Violència econòmica: amb aquesta legislació es modifica la llei integral contra la violència de gènere perquè ara inclourà el concepte de violència econòmica.

-Violència vicaària: les mares de menors assassinats en crims vicaris seran reconegudes com a víctimes directes i tindran garantit l’accés a les ajudes estatals a les víctimes de delictes violents.

-Proves: la recollida de mostres biològiques de la víctima i altres proves que puguin contribuir a l’acreditació de violències sexuals i la seva conservació i cadena de custòdia no estarà supeditat al fet que s’interposi denúncia.

-Preguntes i revictimització: la llei incorpora diverses mesures per evitar la victimització secundària de dones i menors en el procés fins a la seva recuperació. Entre elles, que el president d’un tribunal pugui adoptar mesures per evitar que es formulin preguntes innecessàries relatives a la vida privada i la intimitat sexual que no tinguin rellevància per al fet enjudiciat.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

-Pacte d’Estat contra la violència de gènere: es garanteix per llei el seu finançament, que fins ara depenia de la voluntat política de cada Govern. Totes les administracions, la Fiscalia i el Consell General del Poder Judicial estaran obligats a retre comptes cada quatre anys del seu grau de compliment del pacte.

-Polseres de control: quan entri en vigor la norma, es podran instal·lar dispositius telemàtics de geolocalització per controlar el compliment de penes o mesures d’allunyament dels agressors sexuals.