La natalitat a Europa: menys fills i més mares primerenques després dels 40

L’anàlisi estadística confirma que el nombre de fills continua caient en picat i ha passat dels 4,4 milions de nens nascuts el 2008 als 4,1 milions el 2020. Després de dues dècades de pujades i baixades, la taxa es va situar el 2020 en una mitjana d’1,5 fills davant l’1,53 registrat un any abans. Una lleugera caiguda que l’Eurostat atribueix als efectes de la pandèmia de covid-19. La dada amaga, a més, realitats una mica diferents. 

França, Romania, Txèquia

Al capdavant en nombre de fills se situa França (1,83), per davant de Romania (1,8), Txèquia (1,71), Dinamarca (1,68) i Suècia (1,67). A la cua d’Europa, Malta (1,13), Espanya (1,19) i Itàlia (1,24). Aquests dos últims països són, a més, els dos països europeus amb les mares primerenques més grans, 31,4 i 31,2 anys respectivament, per davant de Luxemburg (31), Irlanda (30,9) i Grècia (30,7). Les dones que opten per ser mares més joves mentrestant procedeixen de Bulgària (26,4 anys), Romania (27,1), Eslovàquia (27,2), Letònia (27,3) i Polònia (27,9).

Aquesta tendència de retardar la maternitat també fa que cada vegada hi hagi més mares primerenques per sobre del llindar dels 40 anys. La taxa s’ha duplicat en els últims 20 anys, i passa del 2,4% al 5,5% el 2020, tot i que són les espanyoles les que lideren de nou la taula. El 10,2% de tots els naixements que van tenir lloc el 2020 a Espanya van correspondre a dones de més de 40. Per darrere es van situar Irlanda i Itàlia (8,8% respectivament), Grècia (8,4%) i Portugal (8%) davant el 3,4% de Romania i Eslovàquia.

Població envellida

Notícies relacionades

Maternitat i criança: abracem el caos

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

El canvi demogràfic no només es tradueix en menys fills. L’Eurostat també constata l’existència d’una població europea cada vegada més envellida. Per exemple, el 21% el 2021 tenien més de 65 anys davant el 16% del 2001, i el 6% en tenien més de 80 davant el 3% dues dècades abans. Els països amb més persones de més de 65 anys a la piràmide poblacional van ser Itàlia (24%), Finlàndia i Grècia (23%) així com Portugal, Alemanya i Bulgària (22%). En el mateix període, en canvi, el percentatge de joves, d’entre 0 i 19 anys, va caure del 23% al 20% tot i que la mitjana amaga realitats diferents. Amb el percentatge de joves més gran se situen Irlanda (27%), França (24%) i Suècia (23%) davant Malta, Itàlia i Grècia, on representen el 18% de la població.

Si la població europea ha aconseguit augmentar de 429 a 447 milions –un 4%– entre el 2001 i el 2021, ha sigut gràcies a la creixent immigració, que va augmentar a 18 països de la UE. La comparativa també constata la reducció gradual, tot i que amb fluctuacions, dels matrimonis a Europa, que van ser de 3,2 per cada 1.000 persones el 2020, el nivell més baix registrat des del 2001. Al capdavant en percentatge de matrimonis se situen Hongria (6,9), Letònia (5,6) i Lituània (5,5). A la cua, igual que en naixements, es van situar Itàlia (1,6), Portugal (1,8) així com Espanya i Irlanda (1,9).