Violència sexual
Espanya, sense polseres telemàtiques per als agressors sexuals
L’ús de dispositius de control d’allunyament està restringit a casos de violència de gènere en la parella o l’exparella
Les polseres de control telemàtic són una eina eficaç per impedir que els maltractadors trenquin les ordres d’allunyament i s’acostin a les víctimes de violència de gènere. En l’actualitat hi ha més de 2.600 agressors controlats per aquests dispositius de geolocalització, però no es poden utilitzar en casos de violència sexual fora de l’àmbit de la parella, cosa que dona lloc a «disfuncions» i deixa algunes dones en una greu situació de risc.
El Codi Penal permet a la justícia decretar l’ús dels braçalets telemàtics per controlar la mesura d’allunyament quan sigui necessari; no obstant, un protocol del 2013 en restringeix la implantació als casos de violència de gènere, com la defineix la llei del 2004: l’exercida per la parella o l’exparella d’una dona. La llei del ‘només sí és sí’ està cridada a solucionar aquest problema.
«Una pràctica incomprensible i injustificable»
Ha sigut l’Associació de Dones Jutges d’Espanya (AMJE) la que ha cridat l’atenció sobre com «s’està limitant l’ús d’aquests braçalets localitzadors als casos estrictes de violència de gènere regulats per la llei orgànica 1/2004 i negant-se de manera absolutament injusta a les víctimes de violència sexual, algunes de les quals corren exactament el mateix perill que qualsevol víctima de violència de gènere».
L’AMJE ha sol·licitat que la llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, que actualment es tramita al Congrés dels Diputats, superi «aquesta pràctica incomprensible i injustificada» que deixa coixa la protecció real d’aquestes víctimes.
Aquesta associació de jutges va alertar davant la Comissió d’Igualtat de la Cambra baixa que el ‘Protocol d’actuació del sistema de seguiment per mitjans telemàtics del compliment de les mesures i penes d’allunyament en matèria de violència de gènere’, que regula la implantació d’aquestes polseres, es tradueix en la «impossibilitat de facto» d’establir seguiment a través d’aquests positius de les penes i mesures cautelars d’allunyament en casos de violència sexual.
La fiscal de sala delegada de violència sobre la dona, Teresa Peramato, explica a ‘El Periódico de España’, diari del mateix grup, Prensa Ibérica, que aquest diari, que el protocol vigent no preveu l’ús d’aquests dispositius per a altres situacions de violència masclista, com puguin ser les agressions sexuals, ni per a casos de violència domèstica. Tampoc, en violència de gènere, per a situacions de llibertat vigilada.
Malgrat això, es produeixen peticions d’alguns òrgans judicials, jutjats penals i audiències provincials, però la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere –institució competent en el seguiment telemàtic– no ho pot aprovar perquè queden fora del protocol vigent. Aquest diari ha consultat la delegació sobre aquesta realitat, però no ha obtingut resposta.
Peramato reconeix que en alguna ocasió s’ha fet una excepció davant un supòsit de gravíssim risc, al ser la víctima una nena o pertànyer l’agressor a l’entorn pròxim, però la regla general és que no s’hi pot accedir. «Aquesta reclamació fa molt temps que es fa», destaca la fiscal.
Denegació sistemàtica
Fonts del Consell General del Poder Judicial precisen a aquest diari que està pendent una ampliació del protocol dels dispositius en aquest sentit i que l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del CGPJ ha rebut «alguna queixa perquè la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere ha denegat la polsera perquè aquesta possibilitat no és en el protocol».
Ara bé, des de l’òrgan de govern dels jutges asseveren que «si un jutge ordena col·locar el dispositiu, s’ha de posar»: «El jutge té autoritat i si ho considera necessari, pot ordenar que es posi. Negar-se a complir un mandat judicial pot ser delicte de desobediència», destaquen aquestes fonts.
Precisament, l’article 48 del Codi Penal permet al jutge decretar que es controli la prohibició d’aproximació a una víctima mitjançant mitjans electrònics, sense delimitar aquesta mesura als casos de violència en l’àmbit de la parella o l’exparella.
Però per un «joc estrany» entre el CP i el protocol dissenyat per a la utilització dels dispositius «s’ha estat denegant la implantació» en els casos de violència sexual. L’AMJE parla de «peticions sagnants» de víctimes de delictes sexuals en situacions de gran risc que van obtenir una negativa. Dones Jutges indica que les denegacions són sistemàtiques. Això té com a conseqüència que o bé es deixen les mesures d’allunyament coixes per la falta de seguiment o bé obliga els jutges a decretar una presó preventiva per garantir la seguretat de les víctimes en risc.
Un mecanisme extraordinàriament efectiu
La sòcia fundadora d’AMJE Zita Hernández destaca que els dispositius telemàtics eviten precisament recórrer a mesures més costoses, com la presó, i són particularment necessaris en casos molt greus de violència sexual o amb agressors reincidents.
Com indica el protocol, l’objectiu d’aquestes polseres és «millorar la seguretat i protecció de les víctimes i generar confiança per poder abordar la seva recuperació», ja que permeten verificar el compliment de les mesures cautelars i penes d’allunyament imposades en els procediments de violència de gènere. Dissuadeixen l’agressor i documenten possibles trencaments de les mesures. Tant víctima com agressor porten aquests dispositius, que alerten quan l’home s’acosta a la dona.
Són mecanismes «extraordinàriament efectius», insisteix Peramato. Cap agressor controlat per la polsera ha perpetrat un feminicidi.
«Sabem que en violència sexual la major part dels supòsits tenen com a agressors persones molt pròximes de l’entorn de les víctimes i, en aquelles ocasions en què no es dicti presó provisional, les polseres poden ser un instrument molt eficaç per protegir-les. (...) Les administracions haurien de posar tota la carn a la graella per fer-ho possible», assevera la fiscal Peramato.
Un canvi en la llei del ‘només sí és sí’
Aquesta limitació a l’hora de dictar la implantació del dispositiu, no obstant, podria canviar en un curt termini de temps gràcies a la llei de garantia integral de la llibertat sexual, que es tramita actualment al Congrés dels Diputats.
Notícies relacionadesEl projecte de llei del Govern central no incloïa la mesura del control telemàtic del compliment de la prohibició d’aproximació en delictes sexuals, però diversos grups parlamentaris han recollit la petició de les juristes i han presentat esmenes per reparar aquesta situació.
En concret, el PSOE, Unides Podem, Cs i ERC han sol·licitat que la futura llei contempli la possibilitat d’implantar les polseres telemàtiques a agressors sexuals quan un jutge així ho dictamini per assegurar el compliment de penes o de mesures cautelars d’allunyament de les víctimes. L’esmena tirarà previsiblement endavant.
