Un submarí fet a Barcelona, l’esperança de les famílies del ‘Villa de Pitanxo’

El que exigeixen al Govern és localitzar el barco, i baixar-hi per «prendre imatges i vídeos que ajudin a tenir dades fermes sobre les quals argumentar la futura presa de decisions». «Li vam dir de forma verbal i per escrit que calia baixar per investigar, i mai amb la condició de trobar els cossos dels desapareguts», va aclarir la filla del cap de màquines, María José de Pazo. A això, al fet que les famílies només aspiren a recuperar cadàvers, s’aferra Madrid per negar l’expedició, com aquest dilluns va evidenciar el delegat del Govern, José Miñones.

Si es retira de l’equació el rescat dels cadàvers, sí que hi ha possibilitats tècniques per realitzar aquesta prospecció. Amb mitjans construïts a Espanya, a més. Aquest mateix dilluns el port de Barcelona va acollir la presentació del submarí (submergible) ‘Aurelia’, construït a Sant Cugat del Vallès per la companyia Triton Submarines. No és un vehicle tripulat a distància, ja que té capacitat per a tres persones. I, sobretot, pot endinsar-se en espais mai vistos de l’oceà. L’‘Aurelia’ és un submergible d’immersió profunda (‘deep-submergence vehicle’, DSV, com es denomina en l’argot del sector), capaç d’arribar a profunditats de fins a 2.300 metres. Més del doble que la distància que podria separar el ‘Villa de Pitanxo’ de la superfície i de la profunditat a què va quedar per sempre el submarí argentí ‘ARA San Juan’, en l’operació de rescat del qual sí que van participar mitjans de l’Armada Espanyola, com va publicar aquest periòdic.

😱 Leighton Rolley, REV Ocean Science Systems Manager, joins the first-ever dive in #Aurelia.

💦 The harbour trials have begun and our new sub will be put through stability and performance tests over the coming week.

👉https://t.co/cD37YEyLga#sub@tritonsubs @DNV_Group pic.twitter.com/pfRudcjZgd

— REV Ocean (@rev_ocean) 2 de mayo de 2022

L’‘Aurelia’ és un encàrrec de la companyia holandesa REV Ocean, sense finalitats de lucre i especialitzada en investigació oceànica. «Comptarà amb algunes altres tecnologies noves, que augmenten la resistència, amplien la utilitat i milloren l’efectivitat de maneres que abans no eren possibles», va valorar el cofundador i president de Triton, Patrick Lahey. Aquest submarí se sotmetrà ara a proves de mar a les Balears. Hi participaran representants de Triton, funcionaris de govern i certificació, i representants del propietari, abans de la seva entrega formal.

La missió

La missióTot i que tant la denominada caixa blava com l’AIS o la radiobalisa van funcionar amb normalitat en el ‘Pitanxo’, i es tinguin per tant les coordenades precises de l’últim punt des d’on es va rebre el senyal del barco, això no significa que estigui just en posició perpendicular (en el fons). Per tant, en primera instància, seria necessari disposar d’equips amb un magnetòmetre o sonda lateral –com els que tenen els oceanogràfics– per fer escombrats amb senyals multifeix. El fons del mar no és una superfície plana i diàfana: aquesta sonda donaria diferents punts d’interès, que potencialment podrien ser el barco, i que haurien de descartar-se un per un fins a trobar-lo.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Segons el parer de familiars de morts –van sobreviure el patró, el seu nebot i un mariner–, l’estat del barco o dels aparells pot donar informació valuosa sobre els motius pels quals el mar va engolir el ‘Pitanxo’. Sobretot havent-hi dues versions contraposades: el capità, Juan Padín, defensa que el motor es va apagar de manera sobtada, i que això va propiciar l’escora fatal i la via massiva d’aigua; el supervivent Samuel Kwesi Koufie al·lega que va fallar la maquineta d’arrossegament, probablement per haver enfangat (enganxat) i que Padín no va voler tallar l’aparell.

Les dades tècniques del pesquer, com va desgranar ‘Faro de Vigo’, diari del mateix grup, Prensa Ibérica, que aquest, donen la raó al mariner. El motor principal, un Wärtsilä dièsel model 9L20, no es va parar de sobte, deixant el pesquer a mercè de les onades, el vent i la tensió per popa de l’aparell: estava funcionant només un minut abans, com a mínim, que Padín accionés el botó ‘distressed’ d’emergència en el pont de comandament.