La pandèmia va reduir les rendes de les dones un 4% més que les dels homes

Un informe realitzat pel Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES) sota el nom de ‘Dones, treballs i cures: propostes per al futur’, recull que la pandèmia generada per la covid-19 ha reduït les rendes de les dones un 4% més que les dels homes.

Es tracta d’un informe realitzat pel CES, aprovat aquest dimecres pel ple i presentat aquest dijous als mitjans de comunicació pel president del Consell, Antón Costas.

Entre les dades que s’han destacat, també es recull que les dones a Espanya presenten «un clar desavantatge» respecte a la mitjana de la UE pel que fa al temps dedicat a les activitats relacionades amb les cures (15a posició), així com els «escassos avenços» que s’han realitzat en l’àmbit de l’ocupació (12a posició) i en l’econòmic (17a).

De la mateixa manera, afirma que la pandèmia ha augmentat «la secular desigualtat en la distribució del treball de cures» en la societat del país, ja que ha recaigut fonamentalment sobre les dones suplir la limitació parcial o total de l’accés a serveis de cura de menors i persones adultes dependents o de l’ajuda informal en aquesta crisi sanitària.

I, com a conseqüència d’aquesta situació, entre d’altres, l’informe recull també «la situació de més vulnerabilitat de les dones davant el contagi» perquè hi estan més exposades, per això el virus ha tingut més incidència en el gènere femení.

Des del CES han lamentat que les polítiques socials no hagin pogut impedir que l’impacte global de la crisi afectés més les dones i, en aquest sentit, han reclamat la necessitat de continuar avançant des d’una perspectiva de gènere més a llarg termini.

En especial, l’estudi recalca la importància de prosseguir fomentant la implantació, desenvolupament i aplicació efectiva de mesures dirigides a reduir la bretxa salarial i la de les pensions per aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes.

Preocupació pels joves

Segons l’opinió del CES, administracions públiques, empreses i la societat s’han d’implicar per crear entorns més favorables a una distribució més justa en perspectiva de gènere dels temps, els treballs i les cures, entorn dels quals defensa una nova economia per repartir-los de manera més equitativa.

En línies generals, el Consell demana intensificar els esforços per fer d’Espanya un país més igualitari i ha recordat que, abans de la pandèmia, Espanya país ocupava la sisena posició de la Unió Europea en igualtat entre dones i homes.

D’altra banda, al Consell li preocupen tant l’augment de la proporció de joves que neguen l’existència de la violència de gènere –que, segons els últims estudis, ha passat del 12% el 2019 al 20% el 2020– com l’auge del ciberassetjament, un problema que a la UE afecta, també segons dades oficials, una de cada deu dones.

Amb aquest escenari, lamenta que la realitat de les dones «continuï sent bastant opaca o invisible en diversos àmbits», ja que durant la realització de l’informe que s’ha presentat aquest dijous, segons han explicat, «s’han constatat carències que no permeten conèixer bé la situació de les dones i les desigualtats persistents».

En qualsevol cas, des del CES es considera que la persistència de la violència contra les dones durant la pandèmia augmenta la necessitat d’incrementar els recursos públics per erradicar-la, així com un exercici continu d’avaluació de l’eficàcia dels dispositius de protecció existents.

Tancar la bretxa

Notícies relacionades

Catalunya encarrega radiografiar 300 arbres monumentals per conèixer el seu estat de salut

La tecnologia revoluciona el sector funerari i transforma el dol a Catalunya

En aquest sentit, el CES ha convidat a orientar el pla de recuperació per tancar la bretxa de gènere i, en concret, veu «fonamental» reforçar la participació i el lideratge de les dones en totes les dimensions de la transició ecològica, afavorint el seu accés als estudis, l’ocupació, l’emprenedoria i els llocs de decisió en sectors associats a la mitigació i adaptació al canvi climàtic.

En definitiva, segons ha explicat el Consell, el pla de recuperació i resiliència hauria d’alimentar les sinergies perquè aquest nou impuls es filtri en totes les polítiques públiques i afavoreixi resultats visibles i avaluables. Però per a això veu «imprescindible» la participació activa dels interlocutors socials.