Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal
L’Església aviva les seves crítiques al Govern i defensa el seu discutit model davant els abusos
Omella acusa els poders públics de «no voler abordar» la pederàstia en el seu conjunt i qualifica la regulació de l’objecció de consciència en avortament i eutanàsia d’iniciativa «totalitària»
Elegit fa un parell d’anys president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), al cardenal Joan Josep Omella se’l sol considerar un membre del sector oberturista de l’Església, afí a l’actual papa Francesc. Aquest dilluns, no obstant, ha pronunciat un discurs que recorda èpoques anteriors, quan Antonio María Rouco Varela estava al capdavant de l’episcopat i la bel·ligerància amb el Govern socialista marcava l’agenda.
Durant la seva intervenció inaugural de l’Assemblea Plenària de la CEE, que aquesta setmana reuneix a Madrid els prelats de totes les diòcesis espanyoles, Omella ha acusat l’Executiu de «no voler abordar» els abusos sexuals a menors en el seu conjunt, més enllà de les comeses pel clergat, i també d’allotjar intencions «totalitàries» per les regulacions, anunciades o en vigor, de l’objecció de consciència.
El també arquebisbe de Barcelona s’ha referit així, sense citar-los, a dos àmbits diferents: l’avortament, amb la intenció del Ministeri d’Igualtat de crear un registre de metges objectors per garantir el dret a interrompre l’embaràs als hospitals públics, i l’eutanàsia, regulada per una llei, aprovada el març de l’any passat, que assenyala que el seu «accés» no es pot veure «menyscabat» per l’objecció.
«L’objecció de consciència és un dret necessari en la vida democràtica, és una garantia de veritable convivència, ja que permet un espai segur per a tothom davant qualsevol temptativa d’abús del poder o d’imposició de l’opinió majoritària. És una paradoxa inquietant que, alhora que la nostra cultura exalta una llibertat sense vincles, es pretengui reduir l’exercici concret i real de la llibertat. Reduir la protecció jurídica de l’objecció de consciència degradaria la nostra convivència i ens acostaria als usos propis dels estats totalitaris», ha dit Omella davant tots els bisbes.
El despatx d’advocats
El cardenal s’ha estès molt més sobre els abusos sexuals, en un moment en el qual l’Església espanyola, després de dècades minimitzant el problema, ha canviat d’actitud, a l’encarregar una auditoria independent que reculli testimonis de víctimes al prestigiós despatx d’advocats Cremades & Calvo Sotelo. A aquesta iniciativa, molt discutida pels mateixos damnificats, s’hi sumarà la comissió independent creada pel Congrés i que dirigirà el defensor del poble, Ángel Gabilondo. Els bisbes encara no han aclarit si participaran com a membres en aquest últim organisme.
En qualsevol cas, Omella, després de tornar a demanar «perdó» a les víctimes, cosa que fa cada vegada que aborda aquest assumpte difícil, ha argumentat que els abusos en el si de l’Església catòlica només representen una mínima part del total, i que, mentre el clergat està abordant aquests delictes perquè no es tornin a repetir, els poders públics no estan fent el mateix.
«L’Església té l’oportunitat de treballar perquè aquests abusos no es repeteixin i per destapar aquesta nova forma d’esclavitud mundial que no es vol abordar. És una nova esclavitud que afecta tota la societat, de la qual estem prenent consciència i en la qual lamentablement alguns membres de l’Església també han participat», ha assenyalat el cardenal, que ha defensat el controvertit model d’investigació que ha impulsat la CEE. Al seu judici, la iniciativa del despatx d’advocats «afegeix transparència, rigor tècnic i consistència jurídica a l’hora d’abordar un drama» que per a l’Església és punyent.
La desconfiança de les víctimes
Però l’auditoria encarregada al bufet, malgrat significar un canvi evident en la manera en què l’Església espanyola vol abordar aquesta xacra, ha començat amb molt mal peu. Gairebé totes les associacions de víctimes han deixat clar que rebutgen de ple aquesta iniciativa, en gran part perquè qui la dirigeix, l’advocat Javier Cremades, és un destacat membre de l’Opus Dei, una organització catòlica que no s’ha destacat, més aviat al contrari, per investigar la pederàstia en les seves escoles.
«La majoria de víctimes no estan associades», va assenyalar a ‘ABC’ a principis d’aquest mes el secretari i portaveu de la CEE, Luis Argüello. Però els damnificats pels abusos sexuals tampoc no estan responent a la trucada del bufet d’advocats. Segons les dades proporcionades pel mateix Cremades el 6 d’abril passat, el nombre de denúncies rebudes fins a aquell moment, durant el seu primer mes i mig de treball, es reduïa a poc menys de 50. Es tracta d’una xifra molt baixa. A Portugal, per exemple, una comissió similar, també creada pels bisbes, va recopilar en els seus 30 dies inicials 214 d’aquests testimonis, malgrat que el país veí té 10,31 milions d’habitants, en comparació amb els 47,35 d’Espanya.
Precisament aquest dilluns, coincidint amb l’inici de l’Assemblea Plenària, diversos col·lectius del cristianisme de base, com Alandar, Redes Cristianas i Movimiento Celibato Opcional, han entregat a la seu de l’episcopat una carta que denuncia l’actitud «defensiva» de l’Església espanyola, a diferència de la d’altres països. «La falta d’investigació sobre aquests abusos i la seva negació o minimització per part de la jerarquia de l’Església catòlica espanyola, especialment per part de la Conferència Episcopal Espanyola, és una vergonya absoluta, una ofensa a l’Evangeli i un gravíssim pecat d’omissió. Constitueix, a més, en molts casos, un delicte d’encobriment», assenyala la missiva.
