Cas Serveis Socials: l’exconsellera Munté nega frau i corrupció

Va ser el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) qui va demanar la presència de Munté en l’esmentada comissió parlamentària per aclarir què va passar durant el seu mandat. Però Munté va negar qualsevol acusació de frau, corrupció o suposada malversació de fons públics, tot i que va admetre que la política de retallades del Govern d’Artur Mas no va posar les coses fàcils. «Hi havia dificultats per gestionar un consorci feble que havia d’anar creixent en recursos, però el context econòmic i social era complex. Aquestes debilitats van produir incidències», va explicar Munté. Va recordar que durant les polítiques de les retallades les necessitats socials anaven en augment i la despesa social es va haver d’«estrènyer».

Munté va rebutjar que no es fessin meses de contractació per adjudicar contractes milionaris, ni que els complements salarials no estiguessin prou justificats, una cosa que remarquen les diferents auditories. Per llançar aquesta afirmació, l’exconsellera es va recolzar en un informe del 2013 elaborat pels interventors de la Conselleria de Benestar Social que així ho afirmen, però que no és públic. «Aquest informe no detecta incidències en la contractació i hi ha seguretat raonable, ens en fan una recomanacions que estan en via de resoldre’s», va incidir. Segons l’ex alt càrrec, els sobresous que es van cobrar durant el seu mandat i que arriben fins al milió d’euros no són motiu de frau, ni menys encara corrupció, sinó que són complements salarials que havien d’equiparar els sous als que es percebien a l’Ajuntament de Barcelona.

Els contractes sospitosos

L’exconsellera sí que va reconèixer que el gestor del consorci durant l’època que ella va estar al capdavant de l’entitat, Josep Pera, va firmar contractes per valor superior a 300.000 euros pels quals no estava habilitat. No obstant, va dir que la gestió de Pera era «responsable» i «seriosa» i que estava perfectament format per a això. Una cosa que l’oposició ha dubtat considerablement, tenint en compte que va tancar en fals la seva compareixença parlamentària dient que no recodaba res de la seva gestió. De fet, el grup parlamentari socialista ha demanat que Pera torni al Parlament per donar explicacions. «Ens sentim obligats a això per aclarir on van anar a parar els recursos públics», va remarcar el diputat Raúl Moreno.

Notícies relacionades

El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: “Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions”

El 80% de municipis hauran de tenir un pla contra els focs

Abans de Munté també va comparèixer davant de la comissió Laura Pérez, tinenta d’alcalde de drets socials de l’Ajuntament de Barcelona i actual vicepresidenta del consorci. Pérez va afirmar que el 2018 els contractes amb irregularitats administratives ascendien a 42 milions d’euros, tot i que va precisar que tot es va anar regularitzant amb la gestió empresa pel gestor Joan Uribe. Molts d’aquests contractes corresponien a adjudicacions d’extrema emergència per allotjar menors migrants que van arribar a Barcelona al llarg del 2017 i 2018 i que el sistema d’atenció social no estava preparat per allotjar.

La regidora de Barcelona va defensar també que el consorci necessita més personal, com un equip d’interventors que fiscalitzin les adjudicacions, un administratiu adjunt a la gerència i un pressupost de la Generalitat proporcional, especialment, ha assenyalat, per atendre les dones víctimes de violència masclista.