Crisi energètica

Els centres d’FP, en alerta després de veure duplicades les factures de la llum

  • L’Institut Llobregat passa de pagar 800 euros mensuals a pagar-ne 2.000 i el Bonanova, de 12.400 a 20.600

  • El Departament d’Educació incrementarà un 20% les partides dels centres per a despeses de subministraments

Els centres d’FP, en alerta després de veure duplicades les factures de la llum

Ferran Nadeu

4
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

Fa tot just uns dies el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, manifestava la seva preocupació per l’increment de la factura de la llum del seu departament, especialment dels hospitals. Segons els seus càlculs, la despesa energètica serà aquest any entre 200 i 250 milions superior a la pressupostada. «Seran diners que no podrem dedicar a l’atenció», va advertir. I va posar l’exemple de l’Hospital de Bellvitge: una de les últimes factures va superar de mig milió d’euros els rebuts anteriors a la crisi energètica.

Aquesta situació també l’estan vivint els centres educatius catalans, especialment els de Formació Professional, que funcionen en molts casos de 08.00 a 22.00 hores i que tenen maquinària que ha d’estar en marxa moltes hores amb el consegüent consum. En alguns casos han duplicat i gairebé triplicat la factura. És el cas, per exemple, de l’Institut Llobregat de l’Hospitalet, que ha passat de pagar 800 euros mensuals de llum a pagar-ne 2.000 el gener passat. O l’Institut Bonanova de Barcelona, que, malgrat aplicar un pla d’estalvi que ha aconseguit reduir un 34% el consum, ha vist com de pagar 12.400 euros el gener del 2021 ha passat als 20.600 del gener passat.

Directors preocupats

Els directors estan preocupats. Estan vivint del romanent, però adverteixen que els estalvis són finits i que el que gastin a pagar la llum seran diners que no podran destinar a altres projectes. «Estem preocupats perquè no sabem quant durarà això ni on serà el límit de preus. Haurem de reajustar partides», apunta Silvia Muñoz, la directora del Llobregat. «Nosaltres ja vam eliminar fluorescents i vam passar a led, però no podem reduir més el consum. Estem oberts des de les 08.00 del matí fins a les 22.00 de la nit. I tenim maquinària. La despesa és alta i permanent», afegeix.

L’Institut Bonanova –obert de 08.00 a 21.15 hores– va posar en marxa un pla de reducció del consum energètic al començar aquest curs. «Amb un esforç brutal, aquest febrer vam aconseguir reduir un 34% el consum i malgrat tot la factura es va apujar un 64%», explica la directora, Montse Blanes, que adverteix que aquest augment hauria sigut encara més gran sense l’esforç per estalviar. En aquest centre tenen un pressupost anual per a subministraments de 120.000 euros. «A aquest ritme ens ho polirem en tres mesos. Estem molt preocupats. No hi arribarem i no sé com ens ho farem», assenyala Blanes, que treu el tema a cada reunió amb Educació.

A l’Institut Joan d’Àustria de Barcelona viuen en la incertesa des que el novembre passat fes fallida la comercialitzadora amb qui el Consorci d’Educació de Barcelona havia pactat una sèrie de preus conjunts. Des d’aleshores no els arriben les factures, explica el director Martín Martín, que sap, per directors d’altres centres, que l’empresa que ha agafat el relleu ha apujat preus i els centres han vist triplicat el rebut mensual. «Quan ens arribin les factures, em temo que se’ns triplicarà la despesa com els ha passat als altres», apunta Martín, que també tem que li arribin a tallar el subministrament. «Tenim una gran preocupació. Fa quatre mesos que estem així. Hi ha centres, els més grans, que s’han buscat la vida amb altres comercialitzadores, tot i que no a bon preu. Nosaltres esperem a veure què diu el Consorci, que de moment no ha trobat una alternativa». Com Muñoz, Martín també assenyala que «hi ha perill que es desequilibri el pressupost i hàgim de repensar les partides».

Pendents de nova comercialitzadora

El Consorci ha convocat un concurs en tràmit d’urgència perquè una nova empresa sigui la comercialitzadora de l’electricitat dels centres educatius. «Mentre no es resol, Endesa és qui dona el servei», expliquen fonts del Consorci. La idea de l’organisme és oferir a tots els centres la possibilitat d’integrar-se al nou contracte. Als que optin per no fer-ho, el Consorci estudiarà un augment de la dotació econòmica per als centres perquè puguin fer front a l’augment de la factura.

Notícies relacionades

Consultat per EL PERIÓDICO, el Departament d’Educació ha assegurat ser «conscient» que l’encariment del preu dels subministraments està afectant les previsions pressupostàries de les escoles, i per això ha anunciat que compensarà aquest augment –que xifra en un 20%– amb ajustos a les partides que assigna als centres al llarg de l’any. De fet, assenyalen fonts de la conselleria, ja s’ha fet una primera assignació suplementària a alguns centres.

El responsable d’FP del sindicat UGT, Jesús Martín, adverteix que aquest increment del 20% que planteja Educació serà «totalment insuficient». «El 20% no cobrirà, en molts casos, la despesa de llum i gas dels centres. Els preus han pujat més del 20%. És una partida irrisòria», remarca. Des de la UGT fa temps que reclamen amb urgència plans de sostenibilitat energètica per als centres educatius. «S’haurien d’aprofitar els fons Next Generation per instal·lar plaques solars, i que els centres siguin autosuficients i generin energia», defensa Martín. És el que abans de la pandèmia van fer a l’Institut Miquel Biada de Mataró, que és de titularitat municipal. La directora, Teresa Comas, explica que la idea és subministrar l’energia sobrant als edificis públics i socials dels voltants.