Dèficit sanitari: gairebé la meitat dels espanyols han esperat fins a quatre hores a urgències

Espanya disposa d’un bon sistema sanitari, si bé les retallades de la crisi econòmica van deixar molt tocada l’atenció primària i el coronavirus ha provocat tal pressió assistencial que han augmentat les llistes d’espera, hi ha hagut retards en els diagnòstics i, en alguns moments, aconseguir cita per a un metge de família o pediatre era gairebé una missió impossible. La situació ha anat millorat de mica en mica, però una enquesta del CIS indica que encara hi ha moltes coses per millorar.

Per exemple, la saturació de l’atenció primària ha provocat que moltes persones, davant qualsevol malaltia, s’acostessin als serveis d’urgència per trobar una solució. I si ja abans de la pandèmia les urgències eren espais on, si la malaltia no és gaire greu, calia esperar bastant, amb la pandèmia la situació, en termes generals, ha empitjorat. Per exemple, el 45% dels espanyols que ha anat a urgències en els últims 12 mesos assenyalen que han hagut d’esperar entre una i quatre hores perquè l’ingressessin o pogués anar-se’n a casa amb un diagnòstic i un tractament; i s’hi suma gairebé el 18% que va haver d’esperar entre quatre hores i dotze hores. En el costat positiu, el 32% va haver d’esperar menys d’una hora, segons la primera onada del baròmetre sanitari corresponent al 2022.

Notícies relacionades

Els serveis de prevenció decidiran si la mascareta és obligatòria a la feina

¿Què és una tempesta seca?

Les llistes d’espera als centres de salut també han batut un rècord. Per exemple, el 25% dels enquestats han hagut d’esperar onze o més dies per ser atesos per un metge de família i el 10%, entre vuit i deu dies. Per això, un 15% dels espanyols assenyalen que tot i que en els últims 12 mesos van necessitar consultar un professional sanitari, no ho van poder fer perquè no van aconseguir contactar amb el centre mèdic o perquè li van donar la cita molts dies després i la seva malaltia ja s’havia solucionat.

Per tot això, el 46% dels espanyols consideren que el sistema nacional de salut funciona bé però que cal emprendre canvis, i s’hi suma el 16% que considera que funciona malament i requereix «canvis profunds».