De traficant de diamants i drogues a capellà a Castelló

De traficant internacional a capellà en un poble. Podria ser el fil argumental d’una nova sèrie de Netflix o HBO. I seria basada en fets reals. Matteo Bordignon, de 43 anys, és el nou rector dels Ports (Castelló), en concret de sis municipis: Cinctorres, Forcall, la Mata, la Todolella, Olocau del Rei i Portell. 

Amb casa a Morella, la seva arribada està sent molt comentada a mesura que es coneix la seva història vital, marcada per un canvi radical i revolucionari, que el va portar d’un passat de tenebres a ensenyar la paraula de Déu. 

L’anterior etapa de Bordignon, protagonitzada per les drogues i la delinqüència, es revela a través d’una entrevista que pot veure’s a YouTube, al canal Ayuda Silenciosa.

«Explico aquest testimoni per fer visible que els canvis en la vida són possibles i donar testimoni de l’obra de Déu, lluny del morbo per les activitats del passat», relata l’ara sacerdot, que recorda les seves vivències entre els veïns sense amagar els seus antics passos. 

Una etapa que titlla de «tenebrosa» i va durar 16 anys, en els quals resumeix que es va dedicar al tràfic de drogues a Europa, Àsia i l’Àfrica. Rememora que va experimentar amb tota mena de substàncies, porros, vitamines, èxtasi o tripis. Dels seus orígens a Treviso (Itàlia) explica que, als 10 anys, el seu somni era «viure com a traficant», i explica que el seu pare «tenia simpatia per les Brigades Roges». 

L’avís d’un xaman 

El seu gir copernicà personal va començar a Sierra Leone: «Comerciava amb diamants, era en un petit llogarret i el xaman, durant un ritual, em va dir que no tenia ànima. Aquella frase em va marcar». De tornada a Europa, va ser conscient que havia tocat fons i, «per primera vegada, vaig demanar ajuda i la meva família, que va aconseguir treure’m d’aquella espiral.» 

A més de la seva família, va ser clau l’anomenada Comunitat del Cenacle. Aquesta organització religiosa va ser en la que va entrar Matteo i on «es va obrar el miracle», per trencar definitivament amb el seu passat. A partir d’allà, l’autoexigència, el treball i l’oració el van portar en un llarg procés que va començar el 2006 i s’ha estès fins al 2021, quan va ser ordenat sacerdot a Tortosa. Prèviament, va estar de missioner en diferents punts com Bòsnia i França. Una de les seves destinacions va ser Tarragona, on va decidir fer-se capellà. 

«Un company de la comunitat em va emfatitzar que havia d’entrar al seminari. Vaig tenir la certesa, tot i que anava contra tota lògica, que era el camí que havia d’emprendre,» afirma sobre la seva consagració definitiva a Déu. 

La seva arribada a Morella 

El març del 2021 va ser ordenat diaca i el 25 de setembre com a sacerdot, pel bisbe de Tortosa, Enrique Benavent. Uns dies després, el 8 d’octubre, es va fer públic que Bordignon era el nou vicari de Morella i capellà de sis parròquies dels Ports.

Després del seu nomenament i desembarcament a la comarca, es va integrant, a poc a poc, a la rutina. Després de passar el seu primer hivern, ja coneix els rigors del fred i va familiaritzant-se amb les carreteres sinuoses que recorre diàriament per traslladar-se a les esglésies que gestiona. «Soc feliç. Noto l’afecte dels veïns, aquí tenen una vida religiosa i cultural molt rica i participem de moltes activitats», manifesta. 

Notícies relacionades

Dones davant l’algoritme

Montessori, abandonadora

El rector també remarca la seva «autoexigència». «Vull fer bé la meva feina. Són les meves primeres parròquies i m’agrada arribar a la gent a través de la meva vocació sacerdotal», afegeix. 

La predisposició del mossèn és total i destaca la seva «intensa» agenda d’iniciatives: «Tenim una catequesi per a nens que es preparen per a la Comunió i de postcomunió». Matteo prefereix parlar del present, tot i que no té embuts a l’hora d’admetre el seu passat. «Sé que el vídeo ha circulat. En principi vaig pensar que podia crear algun perjudici o sorpresa, però res més lluny de la realitat, em sento estimat. La gent valora la transparència i després també s’obren per parlar dels temes que siguin necessaris», conclou.