El Congrés aplana el camí perquè el mar Menor adquireixi els seus propis drets

Després d’una primera bateria d’intervencions de tots els grups parlamentaris implicats a afinar la carta de drets de la llacuna, el Congrés seguia amb la resta de propostes a l’espera de la votació final al final de la sessió. Finalment, l’hemicicle ha atorgat la seva confiança a la proposta amb 274 vots a favor, 53 en contra i sis abstencions. Després de la lectura del resultat per part de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, els grups dels partits han arrencat un sonor aplaudiment.

Al carrer es congregaven gairebé un centenar de defensors de la llacuna que amb càntics i lemes van recolzar l’ILP tota la tarda. L’ocasió ho mereixia ja que aprovar aquesta llei implicarà reconèixer per primera vegada a Europa que un ecosistema tingui drets propis, cosa que obligarà a modificar la legislació espanyola per donar encaix a aquesta protecció jurídica. Per vigilar el compliment d’aquests drets, la llacuna tindria una tutoria i una representació legal exercides per les administracions públiques amb el recolzament dels veïns dels municipis riberencs, així com una comissió de seguiment i un comitè científic.

Tots menys Vox van deixar patent des del principi una intenció de vot positiva en aquesta presa en consideració, un acte al qual ha acudit la promotora de la iniciativa i professora de Filosofia del Dret de la Universitat de Múrcia, Teresa Vicente, acompanyada d’altres membres de la plataforma que va impulsar l’ILP. Després de ser ratificat, el document tornarà a la Comissió de Transició Ecològica perquè els seus membres presentin esmenes. Si res surt malament, i el calendari del Congrés respecta el ritme de treball dels parlamentaris, a la tardor aquests drets podrien estar redactats de forma definitiva.

Fang polític

El debat a l’hemicicle no comptava amb la intervenció dels promotors i sí dels que des del vessant polític de la iniciativa s’han compromès a recolzar-la. Tot i així, aquest debat ha quedat reduït a una sèrie de desqualificacions des de Vox a la iniciativa i un encreuament d’acusacions entre el Partit Socialista i el Partit Popular, sense que cap grup aclarís del tot a la Cambra baixa en què consistirà aquesta nova llei que treu ja en l’ordenament jurídic espanyol.

Notícies relacionades

Antonio Granell: «Ens venen aigua empaquetada en forma de tomàquet»

Un 20% d’espanyols necessiten atenció en salut mental

El socialista murcià José Luis Soto era el primer a obrir les intervencions enaltint una iniciativa que emanava de la societat sense cap recolzament i que ha crescut fins a convertir-se en un moviment social: «Estem davant una cosa inèdita a Espanya». Però era el parlamentari Luis Gestoso, de Vox, que posava la veu discordant.

El també murcià va bolcar desqualificatius sobre la proposta com ‘atemptat contra la democràcia’, ‘experiment bolxevic’, o ‘xiringuito’, mentre deixava clar que per a futurs pactes de govern a la Regió de Múrcia, un missatge directe al PP, seria necessari derogar la llei del mar Menor i aplicar una sèrie de mesures, algunes de qüestionades per la ciència, com obrir les goles, construir una franja perimetral entorn del mar Menor, un pla per gestionar la salmorra dels agricultors després d’obtenir aigua de l’aqüífer o desviar les rambles al Mediterrani.