Desenvolupen un vehicle submarí capaç de monitoritzar durant mesos el fons del mar

«Permetrà conèixer amb més detall la dinàmica d’uns grans desconeguts, els ecosistemes d’aigües profundes, i actuar millor sobre la seva protecció i la interacció amb la pesca», explica el científic en un article científic a la revista ‘Quercus’. Els ‘landers’ són estructures que es fan aterrar directament al fons marí per mesurar, durant llargs períodes de temps, paràmetres ambientals com la temperatura, la salinitat o la direcció i velocitat dels corrents i fins i tot obtenir imatges amb què produir vídeos ‘time lapse’.

«Al maig recollirem les cinc flotilles que tenim a El Cachucho i l’objectiu és estendre aquest sistema a altres àrees protegides d’Espanya: al maig, a l’àrea marina dels volcans del golf de Cadis, on els corrents són molt elevats a causa de la proximitat de l’estret de Gibraltar. Treballar allà serà tot un desafiament», precisa González-Pola en conversa amb ‘La nueva España’, diari pertanyent al mateix grup editorial que aquest mitjà, i apunta: «També està previst el desplegament de ‘landers’ al Mediterrani, a l’àrea marina de les valls submarines de l’espadat de Mazarrón, amb la intenció que les 10 àrees marines protegides d’Espanya tinguin en el futur aquests sistemes sentinelles per veure què passa allà a baix quan no hi ha ningú mirant». L’IEO està així perfeccionant un vehicle submarí capaç de posicionar-se gairebé amb precisió quirúrgica, instal·lar i, després, localitzar i recuperar instrumental oceanogràfic (els denominats ‘landers’) que permet el monitoratge a llarg termini de les condicions ambientals en àrees marines protegides durant llargs períodes de temps i a profunditats de fins a 3.000 metres.

Avantatges: el ‘Landerpick’ asturià és menys pesant que els tradicionals i permet als científics recopilar dades de llargs períodes de temps del fons marí sense deixar-hi cap tipus d’empremta. Mas encara: «Normalment tenim pocs dies de barco, perquè els que utilitzem nosaltres són molt cars. De vegades passen mesos o anys fins que algú en té la disponibilitat per veure què passa, per exemple, en el sistema de canons d’Avilés». Ara sempre hi haurà «ulls» sota el mar.

La primera de les experiències pilot del 2021 es va realitzar al canó de la Gaviera, pertanyent al sistema de canons d’Avilés, on els ‘landers’, una flotilla de quatre, van estar mesurant durant quatre mesos. «Al ser una prova pilot no vam hi posar llavors gaire material perquè havíem de saber si érem capaços de recuperar-lo», precisa González-Pola, que destaca que es van mesurar, sobretot, variables físiques. Després de la recuperació d’aquests vehicles, van ser recondicionats i desplegats junt amb d’altres nous a l’àrea marina protegida d’El Cachucho, on es troben actualment a l’espera de ser recuperats al maig.

Notícies relacionades

La dana deixa inundacions generalitzades a Aragó i obliga a mobilitzar l’UME

La prohibició no es compleix: plàstics d’un sol ús vetats per Europa continuen en el mercat

El nou sistema ‘Landerpick’ ha permès fins al moment un total de 13 operacions d’amollat i set de recollida, totes exitoses, en profunditats de 200 a 1.000 metres. Encavalcant-se amb la fi del ‘Landerpick 2’ acaba de començar la tercera fase del projecte (‘Landerpick 3’), amb la qual es pretén ampliar el radi d’acció de les campanyes realitzades fins al moment.«Per ara hem fet proves en aigües que coneixem bé, com són les del Cantàbric, però la idea és explorar els límits del prototip en condicions més exigents», reitera César González-Pola, que considera aquests nous vehicles un complement de robots articulats com el ROV Liropus de l’IEO, que utilitzen en les campanyes tradicionals.

Amb tot, els científics tindran l’oportunitat de revelar secrets dels fons marins de topografia abrupta: ara al fons del mar els experts tindran ulls i també orelles a centenars de metres de profunditat.