Espanya lidera el consum mundial de benzodiazepines

De cada 15 persones que han habitat el món alguna vegada, una és viva ara mateix. A la ciutat de Barcelona, l’esperança de vida al néixer a principis del segle passat era de 31 anys. Ara és de gairebé 80. S’han trobat cures per a malalties i se n’han cronificat d’altres que abans eren causa de mort. Però com millorar la qualitat de vida dels qui sobreviuen és el repte a què s’enfronta un sistema sanitari que ha sucumbit massa sovint a pal·liar penes i dolors a base de medicaments.

El 2020, Espanya ha tornat a ser líder mundial en consum legal de benzodiazepines, un grup de medicaments que engloba els ansiolítics, hipnòtics i sedants com el diazepam o el lorazepam, germans ‘petits’ dels opioides, però també amb risc addictiu.  Se’n van consumir gairebé 110 dosis diàries per cada 1.000 habitants, segons les dades de 95 països del món que la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents ha remès a EL PERIÓDICO. A continuació hi ha Bèlgica, amb 84 dosis diàries, o Portugal, amb 80, però altres veïns europeus com Alemanya, només amb 0,04 dosis diàries, queden molt lluny.

«Ni és dins de l’esperat, ni és una cosa recomanable», assegura Antonio Cano, catedràtic de Psicologia i president de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SEAS). Malgrat que no es recomanen per a trastorns d’ansietat o insomni, gairebé dues de cada deu persones n’ha retirat almenys un envàs el 2018, últim any disponible a la Base de Dades Clíniques d’Atenció Primària.

La guia de bones pràctiques de Socidrogalcohol culpa també el «doctor Google», a qui consulten per automedicar-se les «persones a què els costa enfrontar-se als problemes quotidians, que no volen patir i que recorren a la química per descansar, treure’s l’ansietat o per dormir». El doctor en psicologia social David Pere va fer un treball de camp per a una investigació a Barcelona el 2012, un dels pitjors anys de la crisi econòmica, i repeteix allò que li va dir un dels metges d’un centre de salut: «Nosaltres estem en la primera línia i són l’única arma que tenim». «Tenen sis minuts per un pacient que arriba plorant, que no dorm... ¿Què farà el metge?», es lamenta Pere. «Mentre hi hagi pobres... No tenim altres mecanismes per apaivagar els malestars existencials. Les benzodiazepines són una eina, potser no és la millor, però ara és l’única que hi ha».

És cert que la pandèmia ha augmentat els problemes de salut mental a tot el món. Ho va constatar un estudi publicat a The Lancet, amb 53 milions més de casos de depressió severa i 76 milions més d’episodis d’ansietat el 2020. Però només a Espanya hi ha dades tan altes de consum. Entre les causes que destacava l’OCDE hi ha la medicalització de problemes quotidians, la crisi socioeconòmica, visites massa breus a Atenció Primària, el baix cost de les benzodiazepines i «l’escassa oferta, gairebé anecdòtica, de tractament psicològic en la sanitat pública». 

Quan una persona té un «esdeveniment vital estressant» és lògic que tingui problemes per dormir, com explica Cano. «Els somnífers ajuden, però el problema de base continua sent-hi». El projecte Psicologia en Atenció Primària (PsicAP), que dirigeix Cano, ha demostrat que, davant la medicació, donar informació i ensenyar a manejar els problemes de la vida i les emocions és «tres o quatre vegades més eficaç», explica. Són només 7 sessions en grups de 8 o 10 persones. «La inversió és molt baixa, i és molt més eficaç, redueix costos». La clau no és cap secret: contractar més psicòlegs. 

Persones grans i pastilles

Notícies relacionades

Les últimes roses de Sant Jordi catalanes

Catalunya acollirà ‘vacances en pau’ per a 30 nens ucraïnesos

Persones grans i pastillesEn el cas de les persones majors de 65 anys, les dades de consum de benzodiazepines i antidepressius augmenten considerablement. I també ho fan problemes afegits com el risc de caigudes. Gairebé la meitat de les persones grans que ha patit fractura de maluc i/o pelvis consumeix benzodiazepines. «Les persones grans és més fàcil que creguin en les pastilles abans que en l’aprenentatge», indica Cano.

«Des d’un punt de vista sociocultural, si no haguéssim tingut les benzodiazepines no sé què hauria passat amb aquest país. En la majoria dels casos el malestar acaba quan pots pagar la hipoteca i aquests són mecanismes que el nostre estat de benestar no contempla, així que es continuaran utilitzant», remarca Pere.