Així es pot accedir als fons europeus Next Generation per a la rehabilitació de vivenda

Així es pot accedir als fons europeus Next Generation per a la rehabilitació de vivenda
  • Catalunya obre el període per optar a les ajudes europees per millorar l’eficiència energètica dels edificis, que es gestionaran a través dels col·legis professionals d’aparelladors i arquitectes

4
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els edificis, siguin públics o privats, escoles, hospitals o vivendes, tots, sumen el 40% del consum energètic de la Unió Europea i són, a més, entre els principals emissors de diòxid de carboni. A Espanya, més del 50% dels immobles es van construir abans de 1980, quan no existia cap normativa sobre aïllament i eficiència energètica per a les noves edificacions. A Catalunya, del poc més del milió de vivendes que compten amb certificació energètica, 235.000 estan qualificades amb la lletra G, 130.000 amb la lletra F i 549.000 amb la lletra E, les qualificacions més baixes a l’hora de valorar l’eficiència en funció de la seva despesa energètica. Amb aquestes dades, el Govern ha decidit destinar part dels fons Next Generation de la Unió Europea que toquen a Espanya a la rehabilitació de vivendes per reduir el consum energètic. 

Entre 2022 i 2026

D’això s’encarrega el Pla de Rehabilitació i Regeneració Urbana amb una dotació de 6.820 milions, dels quals a Catalunya li toquen, en el període 2022-2026, més de mil. D’aquests, 480 s’han de fer servir a millorar barris (170 milions), vivendes (54 milions) i edificis residencials (246 milions); i aquest dilluns s’ha obert el període per optar a la subvenció. Del primer paquet s’ocupen directament els ajuntaments i del segon, els particulars que vulguin millorar els tancaments i que hauran de dirigir-se a les oficines locals de vivenda. La subvenció en aquest cas és del 40% amb un límit de 3.000 sempre que l’obra iguali o superi els mil euros. 

Impuls professional

Per a la rehabilitació d’edificis, les comunitats de veïns s’han de dirigir als col·legis professionals d’aparelladors, arquitectes o administradors de finques, que són els encarregats de gestionar el procés, i de fer de mediadors amb la Generalitat. Per a això, i també per informar, el Consell de Col·legis d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Catalunya ha obert 11 Oficines Tècniques de Rehabilitació (OTR) repartides per tot el territori. 

Subvenció del 40%

Per optar a una subvenció del 40% de les obres –amb un límit de 6.300 euros per vivenda de l’immoble–, la UE exigeix que s’aconsegueixi un 30% d’estalvi energètic a l’edifici. «Si som capaços de reduir més, el 60 o el 80%, podrem obtenir més subvenció, però això és molt teòric, s’hauria d’invertir massa i la subvenció potser no sortiria a compte», afirma Celestí Ventura, president del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona. Per això des del sector s’aposta pels edificis en pitjor estat, els que tenen la qualificació energètica més baixa, els que per la seva «tipologia i condicions» permeten aconseguir una millora del 30% amb menys inversió: «Entre 27.000 i 35.000 vivendes, dependrà de l’import de les obres, si és baix n’inclourà més», afirma Ventura. 

Què fer i com

Les intervencions més comunes per reduir el dispendi d’energia (i la factura) se centren en l’aïllament tèrmic de façanes, cobertes i patis; el canvi dels tancaments i intervenint en les instal·lacions. Per saber què cal fer i com és necessari presentar el Llibre de l’edifici, que és la suma de l’Informe Tècnic de l’Edifici (ITE), el certificat energètic i el projecte d’intervenció. Un procés que la UE finança al 100%. «Això permet tenir una radiografia de l’estat de l’immoble i les possibles obres per millorar-lo sense que suposi una despesa econòmica per als veïns», assenyala Ventura. Cal dir que només el 50% dels edificis que per llei han de passar l’ITE ho fan i, d’aquest 50%, només el 30% emprenen les obres que caldria segons la normativa. 

Termini de presentació

Notícies relacionades

Amb tota la informació a la mà ja es podrà optar a la subvenció, que aprovarà o denegarà la Generalitat i el termini de presentació de la qual finalitza el desembre del 2023. Un altre termini important és el de l’acabament de les obres, juny del 2026, data també de l’arribada de la subvenció. Això significa que les millores hauran de pagar-se abans que arribi l’ajuda i que aquesta només serà del 40%, però per permetre un desemborsament que no menyscabi en excés les economies familiars, el Departament d’Economia ha arribat a un acord amb alguns bancs per llançar una línia de crèdits l’interès de la qual no superi el 5,25% i que, a més, tenen període de carència. «Tot es paga amb el crèdit. Quan acaben les obres arriba la subvenció, s’amortitza el 40% del préstec i es comença a pagar l’amortització del 60% restant. De fet, els veïns començaran a pagar quan ja estiguin estalviant energia», defensa Ventura.  

Exemple pràctic

Segons l’exemple que posa el Col·legi d’Aparelladors, unes obres de 180.000 euros en una comunitat de 12 veïns que hagi demanat un crèdit al 5% d’interès a pagar en 10 anys i la factura de la llum dels quals era 82,5 euros mensuals suposen una quota de 90 euros al mes, que en realitat té un cost real de 70 euros perquè l’estalvi energètic seria 20 euros al mes.