La carretera de ‘La Desbandá’ ja és Lloc de Memòria Democràtica

Dues jornades abans de la votació celebrada aquest dijous, ja va quedar de manifest que una majoria dels diputats presents a l’hemicicle recolzarien una proposició no de llei del PSOE que posava l’accent en «l’èxode de refugiats conegut com La Desbandá i la violència patida per la població civil». Aquesta proposta va ser defensada pel diputat malagueny Ignacio López, que va considerar que «és un deure reconèixer aquest enclavament en la llei de memòria democràtica, perquè no caigui en l’oblit». «Davant la presa de Màlaga pels franquistes, 150.000 persones van emprendre un èxode improvisat i sobtat cap a Almeria, eren fonamentalment dones, nens i gent gran que s’escapaven de la guerra, víctimes innocents que mai van imaginar el que trobarien; més de 5.000 persones van perdre allà les seves vides i molts van arribar a Almeria i després van marxar a l’exili, d’altres van decidir tornar a Màlaga i van ser afusellats, la dictadura franquista va imposar el silenci però no va aconseguir doblegar la memòria d’aquella tragèdia», va relatar López.

El diputat malagueny va assenyalar que «segurament avui puguem tenir més consciència del que va suposar aquell èxode massiu». «Ho veiem avui a Ucraïna i ens provoca dolor; quan es bombardeja els civils, al dolor s’uneix la indignació i ens preguntem com es pot arribar a aquest nivell de maldat», va recalcar.

Aquesta setmana, López ha reiterat el seu agraïment als representants de l’Associació de Memòria Democràtica de Màlaga desplaçats a Madrid per a l’ocasió «per tota la feina que estan fent durant anys perquè el reconeixement de les víctimes de La Desbandá fos un assumpte del conjunt de la societat».

El diputat malagueny i líder provincial de Ciutadans, Guillermo Díaz, també va intervenir en el debat parlamentari i va recolzar la proposta socialista per declarar com a Lloc de Memòria Democràtica la carretera de Màlaga a Almeria: «És una obligació moral de tots, que avui som responsables del clima polític, escarmentar i no repetir el passat comú», va apuntar Díaz.

Hoy trae el Psoe recordar “La Desbandá”.

Sobre aquella tragedia. Sobre la guerra. Sobre España hoy. pic.twitter.com/V2SquPDabh

— Guillermo Díaz 🇪🇸 (@GuillermoDiazCs) 22 de marzo de 2022

En aquesta mateixa intervenció, el diputat malagueny del partit liberal va proclamar que «desenes de nens, dones i avis fugien per l’aspra carretera de les segures represàlies que fuetejarien Màlaga, coneguda com La Roja, durant els primers compassos de la Guerra Civil». «Les purgues mai estan justificades, però si hi havia una població que no tenia res a veure que si Màlaga era roja, blanca o blava eren els milers de nens que fugien cap a Almeria; l’èxode de nens, dones i avis era inhumà i penós pel clima i les condicions de la travessia, però hem d’afegir altres factors que van desencadenar l’infern dels innocents: des del mar els vaixells ‘Cervera’ i ‘Baleares’ els van canonejar; des de l’aire, l’aviació italiana els va metrallar i va bombardejar; des de terra, les tropes es van dedicar a disparar-los...», va expressar Guillermo Díaz.

El recolzament de Ciutadans contrasta amb la postura mantinguda pel Partit Popular de Màlaga. Més enllà del sentit del vot del seu grup parlamentari o de l’absència d’intervencions per part dels seus diputats malaguenys en el debat de dimarts (tot i que Carolina España precisa ‘a misses dites’ que sí que va ser present en aquest Ple), la formació de centredreta es va encarregar d’amplificar les seves reticències a través de la seva portaveu provincial. Elisa Pérez de Siles va criticar que «hi hagi partits que segueixen ancorats en el discurs permanent i en el recurs a la Guerra Civil, que és una etapa històrica absolutament oblidada gràcies a l’abraçada que es van fer els diferents partits polítics en el 78, ja que amb la Constitució es va donar carpetada a una etapa molt trista per a la història del nostre país». «El PSOE i Unides Podem estan absolutament enrocats en un discurs aliè a moltes de les generacions que avui viuen a la nostra ciutat; el Partit Popular s’abstindrà i no precisament perquè no estiguem d’acord amb l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica, ja que fem un exercici d’absolut compliment als ajuntaments on governem», va manifestar Pérez de Siles.

Les seves declaracions es van alinear dimecres amb el ja manifestat en el debat parlamentari de dimarts pel diputat del PP Vicente Mateu, que va acusar el PSOE de pretendre «reobrir la ferida sagnant» de la Guerra Civil mentre «oblida els crims de la Segona República». Segons el seu parer, no té sentit que al Congrés dels Diputats  es debatin «aquests assumptes ocorreguts fa 85 anys, en lloc d’aquells que ara preocupen els ciutadans».

Igualment, a la Cambra Baixa va irrompre la justificació del vot en contra de Vox, el diputat sevillà del qual Francisco José Contreras es va entregar a teories que capgiraven el relat històric predominant. Contreras va afirmar que les víctimes de la fugida cap a Almeria no van obeir tant al bombardeig de civils sinó a «la imprevisió logística del bàndol republicà, que va provocar una gran catàstrofe humanitària». Segons la seva opinió, el debat celebrat en la Carrera de San Jerónimo procedeix de «la set de revenja» d’una esquerra que «vol guanyar la Guerra Civil 83 anys després».

Precisament, aquesta intervenció de Contreras va indignar el diputat de Cs Guillermo Díaz, qui va indicar que «mentir sobre la història d’Espanya per fer propaganda política és poc patriòtic» i «banalitzar sobre l’assassinat de nens, dones i avis és miserable».

En aquesta línia, el socialista Ignacio López va titllar de «descoratjador» que «hi hagi gent negant La Desbandá». «A aquests negacionistes: vagin a Màlaga i preguntin a malaguenys. La probabilitat que trobin familiars dels qui van viure aquella tragèdia és tan alta que desconcerta», va afirmar.

Fa 85 anys, el succeït el febrer de 1937 en aquella carretera malaguenya de la mort va horroritzar bona part d’Europa i va transcendir les fronteres espanyoles. Per exemple, vuit dècades abans que Anne Hidalgo fos alcaldessa de París, l’episodi de la Guerra Civil espanyola a què va sobreviure el seu pare, Antonio Hidalgo, no va passar desapercebut a la ‘Ciutat de la llum’.

Notícies relacionades

Els 27 joves activistes que van impulsar la causa

Pluges intenses, calamarsa i temporal elèctric a Catalunya

Una prova d’això és que, quan va tenir notícia del tràgic èxode en terres malaguenyes, el dramaturg Bertolt Brecht va escriure una obra sobre ‘La Desbandá’ i, l’octubre de 1937, va ser estrenada en un teatre parisenc amb la seva dona, l’actriu Helene Weigel, com a protagonista. El text en qüestió era conegut com ‘Els fusells de la senyora Carrar’ o ‘Els fusells de la mare Carrar’ i tenia com a escenari els pobles de pescadors de la costa andalusa per on passava la fugida massiva des de Màlaga cap a Almeria. Aquella obra de teatre va ser, alhora, la manera amb què Brecht retia homenatge al poeta i dramaturg granadí Federico García Lorca, que havia sigut afusellat només uns mesos abans.

Durant aquell mateix any de 1937, l’artista malagueny Pablo Picasso va facturar ‘El Guernica’ al seu taller parisenc de la Rue des Grands Augustins. La possibilitat que al realitzar-lo s’inspirés també en ‘La Desbandá’ s’ha vist alimentada en certes tesis pel fet que materialitzés en aquelles dates, només uns mesos després de la caiguda de Màlaga, l’encàrrec del Govern de la Segona República Espanyola. Picasso no només hauria rebut a través de la seva família notícies del succeït, sinó també a través d’André Malraux, Arthur Koestler o de les fotografies que el doctor canadenc Norman Bethune havia realitzat, durant la seva tasca humanitària, en aquella carretera de Màlaga a Almeria.