Les pistes que van deixar els altres ‘Villa de Pitanxo’

La investigació està en marxa. L’Audiència Nacional ha de decidir, encara, si assumeix la competència i instrucció del cas. Amb totes les diferències amb un naufragi que no té comparació des del sinistre del Marbel, altres investigacions tècniques i sentències judicials aporten dades que poden servir de guia per allò que s’esdevingui amb les famílies dels desapareguts.

Els testimonis

La impossibilitat d’accedir al barco, dipositat a uns 1.000 metres de profunditat, donarà tot el protagonisme a la declaració no només dels tres supervivents, sinó també de la tripulació del barco que els va rescatar, el ‘Playa Menduiña Dos’. Juan, Eduardo i Samuel van estar més de quatre dies sencers a bord del pesquer de Moradiña, que els va deixar al port de St. John’s juntament amb els cadàvers localitzats. Els tècnics de la Comissió d’Investigació d’Accidents i Incidents Marítims (Ciaim) i agents de la Guàrdia Civil ja van prendre declaració a la tripulació del Playa, que va arribar a Cangas aquest diumenge. Ho hauran de fer en seu judicial, si prospera una causa que està encara en fase preliminar. La sentència sobre l’enfonsament del Txori Urdin incideix tant en la rellevància dels testimonis com en la impossibilitat de supervisar el barco.

«El vaixell no es va inspeccionar després de l’enfonsament i per tant, fora de les declaracions dels tripulants que parlen d’una via d’aigua, sense concretar la seva situació ni la seva causa, no és possible excloure com a causa del naufragi qualsevol motiu extern al vaixell», diu la resolució. I afegeix: «Al contrari, les proves que s’han practicat evidencien que el tonyinaire es va enfonsar mentre navegava per fer feines de pesca a causa d’una via d’aigua de què es desconeix l’origen». També és desconegut, sempre segons la versió de Padín, per què va fallar el motor principal després d’un inici de marea sense contratemps.

La inundació

¿És possible una fallada sobtada del motor, i que causi un naufragi? Sí. ¿És habitual? No. Tots els casos investigats per la Ciaim, la Transportation Safety Board (Canadà) o jutjats a Espanya apunten a una causa prèvia: procediments no adequats de la persona al comandament, explosions, abordatges o fallades d’estabilitat dels barcos. En tots els casos, el motor va deixar de funcionar com a conseqüència o d’un incendi a la sala de màquines o de l’entrada massiva d’aigua, però no al revés, i no en l’ordre en què ha relatat el capità del Pitanxo. Tot i que sí que hagués sigut possible.

Els exemples

Notícies relacionades

Les noves teràpies revolucionen les patologies de la san

Catalunya surt de l’alerta màxima per risc d’incendis i reobre espais naturals

Tres casos, fets en tres països diferents. El primer, l’enfonsament del Senefand Uno. «La causa fonamental del naufragi, i en conseqüència de la mort del patró –versa la sentència judicial–, va ser intentar hissar el cop mitjançant procediments no adequats al seu pes, a més del fet que les portes del parc de pesca estiguessin obertes, cosa que va provocar l’entrada d’aigua al pesquer» i el col·lapse del motor. El segon, el naufragi del Northern Osprey, investigat pel Canadà. «El més probable és que l’embarcació es foradés a causa del contacte amb el gel. No es va detectar la perforació» i, de nou, va causar el col·lapse del motor. I tercer exemple, l’Arosa. Roberto Arias, únic supervivent d’aquest pesquer, enfonsat davant Irlanda, és un dels morts en el Pitanxo. «Després de diversos minuts, va sentir que l’Arosa xocava contra les roques [...] Va cridar que la tripulació s’aixequés i anés a coberta perquè el vaixell s’estava enfonsant [...] L’electricitat va fallar i el motor va parar poc després d’encallar». Aquesta investigació va ser dirigida per la Marine Accident Investigation Branch, del Regne Unit.

Només en el primer, el Senefand, no es va poder inspeccionar el vaixell, si bé van sobreviure vuit dels onze tripulants.