Metges autònoms acusen les companyies d’assegurances d’enfonsar-los les tarifes

Guerra a la sanitat privada a costa de les tarifes que paguen les companyies asseguradores i grans grups hospitalaris als metges autònoms. Denuncien els baixos honoraris que reben a través de contractes d’adhesió, que no es revisen anualment i amb imposicions contractuals «en molts casos abusives». Un conflicte que ve de lluny. Els professionals demanen barems (honoraris) propis de 30 euros per consulta en comptes dels 7 que, de mitjana, els paguen actualment. Ho fan a través de la Unió Mèdica Professional (Unipromel), que presideix l’oftalmòleg Ignacio Guerrero que critica a El Periódico de España, diari del mateix grup, Prensa Ibérica, que aquest diari: «Ho fan sense vergonya i sense respectar la llibertat del pacient, que queda presoner de la seva companyia d’assegurances i del metge, a qui deixen sense poder de negociació».

Més de 50.000 metges exerceixen al sector com a autònoms o petits empresaris. En clíniques o consultes pròpies, o prestant serveis per a hospitals i centres sanitaris. Suposen un 95% dels professionals que treballen per a la sanitat privada. La crisi de la covid els va colpejar amb especial cruesa. La major part dels seus ingressos provenen de les companyies d’assegurances i, amb moltes consultes tancades, la seva activitat va caure en picat. Encara s’estan refent del cop econòmic, continuen lluitant per actualitzar els preus per consulta que els paguen les companyies d’assegurances.

La dura situació que la sanitat pública espanyola arrossega des de fa anys i el col·lapse que la pandèmia del coronavirus ha provocat al sistema sanitari –més llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques, per a consultes amb especialistes o, simplement, per veure el metge al centre de salut– ha disparat la contractació d’assegurances privades. En els sis primers mesos del 2021, es van sumar 407.390 noves pòlisses d’assegurança mèdica, una xifra superior a l’acumulat que es registrava de manera anual abans de l’arribada de la covid-19, quan se sumaven al voltant de 340.000 noves incorporacions a l’any.

Set euros per consulta

El doctor Guerrero lluita des del 2020, quan va néixer Unipromel, perquè canviï la situació dels facultatius que exerceixen pel seu compte. L’associació que presideix representa uns 20.000 professionals. Són metges que cobren una mitjana de 7 euros per consulta en l’àmbit privat, les tarifes que els marquen les companyies asseguradores per a les quals operen i que, a més, assegura, perjudiquen l’atenció que reben els pacients. Unipromel demana que es canviï el sistema de barems (honoraris) –que data de fa més de trenta anys– i «al que es continuen aferrant les companyies asseguradores».

L’associació posa exemples: el preu per la primera consulta segueix per sota dels 20 euros –arriba a l’extrem de 5 euros, denuncien– i el d’una revisió, per sota de 10 euros. Les successives, afegeixen, no es paguen. Per a aquest tipus de consultes l’hora d’un metge, a preus de mercat, hauria de rondar els cent euros, apunten. Es fixen en Europa –especialment en Alemanya i França–, on la retribució d’un sanitari està al voltantdels 60 i 100 euros per consulta i les intervencions menors, de 500 a 600. Les complexes, es mouen entre els 3.000 fins als 6.000 euros.

Les companyies d’assegurances, critica Unipromel, actuen amb «un exèrcit de metges autònoms», ja que «saben que, tot i que paguin malament, el servei que prestarà el metge serà més que acceptable». Consideren que el que han de posar les companyies «és el que cobreixen» amb cada pòlissa i fixar els copagaments, com ja fan, però el mínim que paguen als metges l’han de fixar, com als països abans citats, les associacions de metges i el Govern.

En cas de no acceptar aquestes tarifes, adverteix Guerrero, els metges corren el risc de ser expulsats del quadre mèdic d’aquesta companyia. El doctor Guerrero explica que els contractes són acordats entre companyies i hospitals sense comptar amb el metge. «No pot negociar els honoraris, o els accepta, o es queda fora del sistema. Per això els barems són els mateixos des de fa trenta anys perquè són ‘llenties’», afirma. A l’hospital, assegura, li interessa negociar directament amb la companyia d’assegurances «perquè puja el preu dels serveis i deixa el del metge sense actualitzar, i fa de matalàs aquesta pujada i, a més, es queda un percentatge del 30 al 40% dels honoraris, cosa que els deixa per sota dels 12 euros nets de mitjana».

Model francès o alemany

Uns preus «de vergonya», afegeix l’associació que ha proposat seguir altres models europeus i que els honoraris els fixin les associacions de metges i el Ministeri de Sanitat. A Unipromel es presenten com una associació professional-empresarial de metges d’exercici lliure. El doctor Ignacio Guerrero especifica que allà estan representats l’«autònom pur que només treballa per prestació de serveis en instal·lacions alienes, però que en depèn econòmicament. És un ’trade’ o fals autònom». Després, precisa, estaria el petit empresari que té la seva pròpia consulta o centre, amb el personal auxiliar i funciona com una petita pime mèdica.

Un altre problema són les condicions de la relació de prestació de serveis entre companyia d’assegurances i professional. L’últim estudi, ‘Condicions de competència al mercat de l’exercici lliure de la medicina’, fet pel Consell General de Col·legis de Metges (CGCOM) i publicat l’estiu passat, assenyalava que un 37,7% dels metges que presten serveis a companyies d’assegurances treballen sense cap tipus de contracte i que a un 45,4% no solen abonar-li ni les consultes successives ni les revisions.  

Visibilitzar el problema

Des que es va crear l’associació, el 2020, el metge afirma que han aconseguit «visibilitzar el problema» i, també, establir les bases per a la resolució en una «gran taula de negociació» o en el seu defecte, afegeix, si les companyies es neguen a asseure’s, que siguin els organismes públics reguladors «els que actuïn d’ofici o mitjançant un arbitratge per evitar un conflicte molt greu que acabaria als jutjats i que afectaria més de deu milions d’assegurats».

El juny del 2021, la Comissió de Peticions del Parlament Europeu va admetre a tràmit la queixa presentada per Unipromel contra l’actual model d’actuació de les companyies d’assegurances sanitàries. La Comissió Europea estudiarà les suposades males pràctiques de les companyies d’assegurances sanitàries a Espanya arran de la queixa presentada pel col·lectiu. «És un camí lent, però serà decisiu. Haurà de recomanar a l’Estat espanyol que corregeixi aquesta situació «perquè vulnera tota la normativa europea», assenyala el president de l’associació.

Recuperar el control

Els metges autònoms demanen recuperar el control quan exerceixen a la sanitat privada com a professionals lliures, com a autònoms o com a petits empresaris davant altres grans patronals que agrupen companyies d’assegurances o els grups hospitalaris. Apunten a l’Associació Empresarial de l’Assegurança (Unespa) o a l’Aliança de la Sanitat Privada Espanyola (ASPE), que representa més del 80% dels centres sanitaris del país.

Des d’ Unespa  es desmarquen i assenyalen a aquest diari que no intervenen en les negociacions entre cada companyia d’assegurances i els proveïdors. Aquest diari ha contactat amb alguna de les principals empreses del sector per obtenir una consideració sobre aquesta qüestió. ASISA, per exemple, defensa que, com a companyia de metges, «sempre ha dedicat més del 50% dels ingressos per primes al pagament d’honoraris mèdics». Des de la companyia d’assegurances indiquen que «no hi ha cap altra companyia que reparteixi un percentatge similar, a què només poden arribar entitats de base associativa de metges».

No obstant, afegeixen, entenen «que aquesta aposta ha de completar-se amb mesures que promoguin una eficiència econòmica més gran i un adequat control de l’increment de la sinistralitat, essencial per garantir la solvència de l’assegurança  de salut». La companyia assegura que està introduint «procediments d’incentivament en funció d’estàndards de bones pràctiques i d’una adequada assignació de recursos a mesura que els sistemes van permetent una anàlisi més rigorosa i exhaustiva de l’activitat assistencial de manera individual».

Les retribucions han d’augmentar

Notícies relacionades

Detingut un menor de 17 anys com a presumpte autor de vuit incendis forestals a Santiago

Les noves teràpies revolucionen les patologies de la san

ASPE també es pronuncia sobre aquest conflicte. Des de la patronal del sector indiquen a El Periódico de España que advoquen per «una justa retribució» dels professionals i amb independència d’a qui prestem el servei». Per això, consideren que «quan el servei és fet per mitjà d’una assegurança de salut les retribucions haurien d’augmentar». Afegeixen que les companyies asseguradores són «un aliat essencial», però assenyalen que la seva «capacitat de negociació és limitada amb la desigual posició de mercat».

Afirmen que «és fonamental» que els professionals «estiguin ben pagats i que millorin les seves condicions». Segons l’opinió d’ASPE, la solució passa per trobar mesures que permetin un equilibri més gran en la relació: acords per escrit, més terminis que permetin planificar les inversions, condicions que no es modifiquin de manera unilateral o que la conciliació de pagaments no s’allargui més enllà dels dos mesos.