La gestació subrogada, en el punt de mira per la guerra a Ucraïna

La guerra a Ucraïna té aquestes parelles, que es troben en aquest procés, en suspens. Com expliquen les associacions que defensen la gestació subrogada, «estem preocupats per la situació de les dones gestants i pels nens nascuts: ¿en quines condicions estan?».

Per a Rita Radl, sociòloga: «El principal problema és comercialitzar, convertir en una mercaderia el cos de les dones». En aquests moments han transcendit imatges de soterranis a Kíiv amb nens i nenes nounats, que esperen l’arribada dels seus pares i amb infermeres voluntàries que els cuiden.

«El nostre malson és que pugui passar-los alguna cosa. Estan restringits els moviments i ens falta suport diplomàtic. Pensem en la seguretat de les dones embarassades i dels nens», explica José Hidalgo, portaveu de la Plataforma per la Protecció de la Infància Nascuda a Geòrgia i Ucraïna (Apingu). Demanen ajuda als governs. Aquesta situació posa en el punt de mira, de nou, el dilema de la gestació subrogada.

«En aquests moments podem entrar. La policia ucraïnesa ha acceptat l’acord de gestació subrogada com a títol vàlid per acreditar una raó legítima d’entrada a territori ucraïnès. Però amb el caos que existeix..., que hagi aconseguit entrar una família no significa que hi hagin d’entrar totes. La dificultat és per sortir, necessitem algun tipus d’acreditació», explica José Hidalgo, d’Alacant, portaveu de la Plataforma per la Protecció de la Infància Nascuda a Geòrgia i Ucraïna (Apingu).

–¿Com es podria resoldre el tema de viatjar a Ucraïna i tornar?

–L’entrada no sembla especialment difícil, l’especialment complicat serà la sortida. Per a la sortida caldrà presentar una acreditació ucraïnesa o espanyola, però alguna cosa cal presentar. Les autoritats espanyoles estan en condicions d’expedir-nos la documentació de viatge amb més agilitat. Volem escurçar el temps.

–¿A quina autoritat correspondria?

–Al Ministeri d’Afers Estrangers i l’ambaixada espanyola desplaçada a Varsòvia.

–¿Estan molestos?

–Sí. El Govern d’Espanya ens va deixar plantats el 2020, amb les dificultats que es van plantejar amb el tema del coronavirus. Nens acumulats en una casa bressol va ser una imatge que va donar la volta al món, ara s’està reproduint amb un ‘búnquer bressol’. Això va ser una posada en escena creada per governs ‘subròfobs’ per escenificar una botiga de nens, que és com volen que es percebi la gestació subrogada. Aquest és un altre tema: hi ha un rerefons ideològic. Però sí que tenim aquesta desconfiança, que no se’ns brindi el suport necessari.

–Ucraïna permet la gestació subrogada des de fa anys...

–A part de permetre-ho, ho regula. A veure, des d’un punt de vista de l’ètica, el dilema és que es pugui abusar de la situació de pobresa de les persones. Però si no volem que es recorri a aquest procés en un país que no sigui el teu, que es reguli a Espanya, per exemple, dona’m una alternativa. En aquests moments, per exemple, estem veient en xarxes socials com ens devoren, amb vexacions, humiliacions, insults... Per a un sector de Twitter som ‘els compranens’.

–Vostès parlen sempre de mares gestants, no accepten altres termes...

–Ni els acceptem ni parlem amb qui sí que els utilitza. Com quan es diu ‘ventre de lloguer’. Rebutgem aquesta expressió perquè cosifica la gestant: no la valoritza.

–¿Què opina sobre que sigui una qüestió econòmica per a les gestants?

–És que potser no existeix aquesta situació de pobresa. També depèn de cada persona, si s’involucra més o menys en el procés. Hi ha gent més confiada i una altra gent que en l’entrevista pregunta sobre el nivell de renda de la persona gestant, per escollir-la o rebutjar-la. Llavors, ja depèn del nivell d’informació amb què accedeixis al procés. A Ucraïna, la dona obté una gran compensació. Amb la compensació, per exemple, aconsegueix comprar una vivenda a una edat primerenca. Per a nosaltres, amb hipoteques de 30 anys, és impossible. Es pensa normalment en vulnerabilitat, però en aquest procés entren diferents perfils.

–Reivindiquen igualtat de tracte per als nens i nenes.

–Sí, igualtat de tracte per als nens espanyols i que les institucions no penalitzin els nostres. Que ens ajudin. Volem protegir-los perquè aquesta és una situació que és molt fàcil que derivi en bullying, en assetjament escolar.

Crea diferències entre països (rics i pobres), entre classes socials i converteix la dona en un «objecte mercantil», en un simple «cos gestant». Rita Radl, feminista, sociòloga, professora i investigadora (USC), rebutja des de sempre la gestació subrogada.

–Els pares espanyols que estan en un procés amb mares gestants a Ucraïna, un dels principals països que permet la gestació subrogada, estan en suspens. ¿Què n’opina?

–És un problema menor tenint en compte les agressions i la intervenció bèl·lica que pateix Ucraïna en aquests moments i que afecta les dones i els homes d’aquest país de forma cruel, potser, especialment els nens/es, però també les dones, els homes, les persones han de fugir, amagar-se, no poden dormir..., una violació dels seus drets i dels drets humans sense precedents i que estarà inscrita en els seus cossos i les seves identitats tota la vida...

–A Espanya està prohibida. ¿Diferències entre països i entre dones de diferents països i classes?   

–Sí, és clar, diferències entre països rics i pobres. Aquest tema remet a un problema polític i social que requereix altres solucions.

–¿Creu que s’hauria de prohibir en tots?   

–Seria una qüestió desitjable, però alhora caldria pensar també en altres mesures de justícia social per acabar amb les grans diferències entre països quant a les riqueses econòmiques i d’aprofitament de recursos.

–El feminisme normalment ho rebutja. 

–Sí, per la visió de la instrumentalització de les dones, reduir-les a ser un mer objecte mercantil, a ser i convertir-se de nou en un simple «cos gestant».

–És una cosa complexa des d’un punt de vista ètic i emocional. ¿Per què?

–Perquè els embarassos semblen induir a l’establiment d’una relació entre el fetus i la dona embarassada i el seu entorn, s’estableixen relacions interhumanes, carregades amb afectes i emocions, qüestió que pot dificultar també el despreniment de la mare després del part. Encara que aquesta qüestió depèn en realitat d’una concepció i construcció social entorn de l’embaràs, és un fet. També existeix la qüestió eticojurídica, tot i que estigui regulada com ho està en alguns països, de vegades apareixen problemes quant al significat jurídic dels vincles filials. 

–¿Quin és el principal problema?   

–El principal problema de la gestació subrogada és comercialitzar, convertir en una mercaderia el cos de les dones. Una dona «lloga només» el seu cos, però com que el cos no és dissociable de la persona, de la seva identitat i la seva integritat, es comercialitza i s’instrumentalitza les dones com a persones i subjectes que són.

–¿Poder, desigualtat...?   

–Crec que és un problema de desigualtat, de desigualtats entre països i grups/classes socials, de verticalitats i d’un poder que resulta d’aquesta verticalitat/desigualtat, potser, de la pobresa davant la riquesa capitalista..., països rics i pobres. Malgrat que es diu que no es «paga» pels serveis, aquest procés té un cost, una dona pobra no ho pot sufragar.

Notícies relacionades

¿Què és la gestació subrogada?

Una ‘nurserie’ amb 21 nadons de gestació subrogada en un soterrani de Kíiv

–¿De submissió de la dona?   

–Entenc que sí, que és també una manera de submissió de les dones, ja que la visió o imaginari social de les dones només contempla la utilitat mercantil del seu cos. La identitat de les dones queda reduïda de nou merament a un instrument.