L’11% dels universitaris abandonen la carrera

L’11% dels estudiants espanyols menors de 30 anys que es matriculen per primera vegada en un grau universitari abandonen els estudis. Els abandonen per complet, no és que se’n vagin a una altra universitat o decideixin canviar de carrera. Deixen la carrera i no es tornen a matricular, almenys, durant els dos pròxims cursos. Més de la meitat dels que hi renuncien ho fan després del primer any, amb la qual cosa l’inici del grau és el moment «més delicat» de cara a continuar o no els estudis. Així es desprèn d’un informe encarregat pel Ministeri d’Universitats i desenvolupat per la professora de la Facultat d’Educació de la Complutense (Madrid), la sociòloga María Fernández Mellizo-Soto.

Els 240.500 estudiants objecte de l’estudi són exclusivament de nacionalitat espanyola i menors de 30 anys. Són els que van ingressar per primera vegada en una universitat presencial en el curs 2015-2016, ja que s’han de comparar quatre anys acadèmics per calcular-ne els resultats. Els autors de l’estudi destaquen que en el curs 2015-2016 no eren actives les polítiques posades en marxa pel ministeri que va dirigir Manuel Castells i que actualment dirigeix Joan Subirats: baixada de les taxes i augment de beques.

Els factors que determinen l’abandonament són múltiples. Desistir dels estudis superiors està, bàsicament, relacionat amb variables de naturalesa individual. És a dir, aquelles que estan referides a característiques de cada estudiant o el seu entorn familiar. El segon lloc l’ocupen les variables relacionades amb la carrera cursada.

La clau, el rendiment acadèmic

El rendiment acadèmic –el percentatge d’assignatures aprovades– és la variable que més pes té en l’abandonament. Quan menor és el rendiment, més elevada és la probabilitat d’acomiadar-se de la vida universitària. La segona variable és el preu de la matrícula. Lògicament, com més elevat és el cost econòmic, més elevada és també la probabilitat d’abandonament. L’estudiant d’origen socioeconòmic baix té també més paperetes d’anar-se’n de la facultat, el mateix passa amb els alumnes que provenen de centres educatius públics i concertats davant els d’escoles privades. No obstant, els que estudien en una universitat pública no tenen més probabilitat de deixar els estudis que els que ho fan en una privada. Una altra variable important és l’edat: com més grans són els estudiants més opcions hi ha de desistir.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Respecte a la carrera cursada, hi ha més desercions en els graus conjunts que en els simples. També hi ha més abandonament entre els matriculats en estudis relacionats amb l’Art i les Humanitats, mentre que els alumnes més fidels són els de Ciències de la Salut.

Malgrat que les taxes d’abandonament universitari (11% en menors de 30 anys i 13 en més grans de 30) són similars a les d’altres països de l’OCDE, el Ministeri d’Universitats pretén posar en marxa unes mesures de prevenció, més enllà de la disminució de les taxes i l’augment de beques. Arran de l’informe, presentat aquesta tarda a Madrid, el departament de Subirats té per objectiu posar el focus en el primer any de matrícula, que és quan es produeix el màxim risc de sortida, així com protegir especialment els becaris més vulnerables econòmicament.