Cap a la gripalització de la covid: quins hàbits s’han de mantenir quan acabi la pandèmia

Amb la sisena onada entrant en la fase final, però encara amb el coronavirus deixant morts sobre la taula, el Govern ha obert ja les portes a donar per finalitzada la pandèmia, encara que sigui tècnicament. La retirada de les mascaretes en interiors està cada dia més a prop i ja hi ha un pla per a «gripalitzar» la covid.

Són els passos previs a una tornada a la normalitat en què res torna a ser com abans, una cosa que per als experts en Medicina Preventiva i Salut Pública no té per què ser necessàriament dolent. Almenys ells esperen que molts hàbits i mesures de prevenció adoptades en aquests dos anys (així com noves maneres de treballar) quedin o, almenys, hagin calat prou. Aquestes són algunes de les qüestions que experts en Salut Pública com el catedràtic de la UMH d’Elx, Ildefonso Hernández o l’epidemiòleg i investigador a Fisabio, Salvador Peiró, inclourien a la seva particular carta als Reis d’Orient «per a l’era postpandèmica».

La normalització de l’ús quan algú té qualsevol infecció respiratòria (com ja feien ciutadans asiàtics) seria una de les grans millores postpandèmia. «No tindrà sentit que ara algú entri tossint en un centre de salut. Hauria de formar part del paquet de prescripció dels facultatius en pacients d’infeccions respiratòries amb símptomes», apunta Peiró. «Jo crec que això la població ho ha integrat bastant bé, el fet de posar-se la mascareta si es tenen símptomes i fer-ho motu proprio perquè ja saben que tot i que sigui un quadre lleu per a ells, pot fer mal a d’altres», apunta Hernández, que aposta perquè els ciutadans aplicaran el sentit comú.

No és que la gent no es rentés les mans amb freqüència abans, però la paranoia del contagi del coronavirus via contacte (que ara se sap que té un paper limitat), sí que ha fet que molta gent sigui conscient de la quantitat de gèrmens que s’acumulen al dia a les mans. «L’OMS ho va reconèixer com una de les maneres més directes de salvar vides», recorda el catedràtic Ildefonso Hernández.

«En les respiratòries, el contagi per les mans té un paper discret, però sí que té molta importància en altres infeccions o en àmbits sanitaris. S’ha de mantenir una adequada higiene de mans, però no fa falta caure en la germofòbia», afegeix Peiró alertant també dels perills d’abusar del gel hidroalcohòlic.

Per a l’investigador de Fisabio, Salvador Peiró, serà un dels grans canvis després de la pandèmia, potser no el més ràpid, però «sí que s’hauria de treballar en una nova regulació de màxims de CO2 i fer canvis als equipaments d’aire per garantir una suficient renovació en espais sanitaris, però també en escoles, discoteques, cines, teatres i altres institucions», apunta. Igual que va passar amb la legionel·la i el canvi en la legislació de les torres de refrigeració, el SARS-CoV-2 «hauria de suposar un abans i un després en vigilar la qualitat biològica de l’aire en espais interiors i de CO2». Mentre es millorin els equips de ventilació i els filtres biològics HEPA, s’hauria de mantenir el costum adoptat de «ventilar espais».

Un punt en què tots els preventivistes estan d’acord i sobre el qual el Govern ja s’ha posat a treballar: millorar i donar més afecte (en recursos humans i inversió econòmica) als sistemes de vigilància epidemiològica. «Estan bé però és el moment de fer el salt i fer-los més eficients, ràpids i àgils integrant també informació de condicionants socials, per exemple», explica Hernández. Per a Peiró també és capital que els dos anys de pandèmia serveixin per millorar aquest instrument «integrant diversos sistemes alhora, com els laboratoris o els sistemes sentinelles sense oblidar la seqüenciació i mantenir també la informació que ens ha donat les aigües residuals i que ens donaven pistes dues setmanes abans», explica.

Tots dos estan d’acord que ara és el moment d’enfortir aquests sistemes «pel que pugui venir».

Dins del capítol de lliçons apreses i al mateix nivell de la millora dels sistemes de vigilància, l’epidemiòleg Salvador Peiró apunta que seria adequat tenir llest «cert estoc d’equipament», després d’haver après per força com és de dur aconseguir material quan els mercats han fet fallida. «Estaria bé tenir magatzems intermedis amb material i una logística pròpia per anar reposant i que no caduqui i també, tot i que és més difícil, una capacitat de producció nacional o europea. No dependre tant de la Xina».

Al costat de la inversió en Salut Pública, els experts no s’obliden dels forats en l’atenció primària que ha deixat a la vista la pandèmia i la necessitat de cobrir-los, amb diners i recursos humans. «La línia de fractura en l’atenció primària ha sigut molt evident», resumeix Peiró. El col·lapse dels centres de salut ha deixat una empremta en l’atenció en crònics, per exemple, encara pendent d’avaluar. Els dos estan d’acord que una bona manera d’«invertir» a la primària serà també adoptar «maneres de treballar i coses que han funcionat» en la pandèmia, segons Hernández, com la telemedicina o «la coordinació amb les residències».

Notícies relacionades

Vox cancel·la una pregària islàmica en un poliesportiu municipal de la Regió de Múrcia

L’estratègia en l’incendi de Fasgar (Lleó) es «trenca» perquè algú torna a calar el foc després del pas dels bombers

Més enllà de la qüestió purament epidemiològica o assistencial, el catedràtic de Medicina Preventiva Ildefonso Hernández afegeix a la seva particular carta als Reis d’Orient altres qüestions per a ell igual d’importants a mantenir, per exemple el fet que hi hagi una veu tècnica i autoritzada per traslladar missatges en pandèmia. «Tenir una veu autoritzada comunicant és una cosa que funciona bé, a més algú que no sigui qui pren les decisions polítiques, sinó una veu científica que respongui a qüestions de salut pública» sobretot en temps de «notícies falses i rumors», apunta.

Finalment i entre aquestes qüestions paral·leles a les purament sanitàries, Hernández n’afegeix una última: «Mantenir i defensar el patrimoni col·lectiu que suposa el sistema de salut públic». Per al catedràtic de Salut Pública, aconseguir els nivells de vacunació als que s’han arribat ha sigut gràcies a «un treball de molts anys i a la confiança de la gent. Necessitem tenir cura del sistema valencià de salut. Té defectes, però és un patrimoni que s’ha de mantenir». En aquest sentit, Hernández advoca per mantenir més enllà del moment crític de la pandèmia el matalàs de protecció social desplegat pel govern. «És bo que es mantingui en el temps les polítiques perquè ningú quedi enrere».