Es disparen les vendes de pastilles de iode per por d’un atac nuclear: «No té cap sentit»

Prendre pastilles de iodur potàssic per protegir-se dels efectes que poguessin derivar-se de l’arribada de núvols amb material radioactiu davant un hipotètic atac nuclear rus, no té cap sentit. Així ho asseguren els doctors Lluís Vila i Juan Carlos Galofré, de l’àrea de Tiroides de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (TiroSEEN). La societat científica considera convenient aclarir-ho després de constatar-se com, en els últims dies, ha augmentat lademanda de iode a les farmàcies espanyoles.

Aquest mateix dilluns, el Centre de Comunicacions Estratègiques i Seguretat del Ministeri de Cultura i Política d’Ucraïna ha publicat un missatge a les seves xarxes socials en què assegura que «la línia elèctrica que alimenta la planta d’energia nuclear de Txernòbil i la ciutat d’Slavútitx va ser danyada per les forces d’ocupació russes després que l’equip de reparació d’Ukrenergo restablís la línia elèctrica».

Són missatges que en els últims dies estan causant una enorme inquietud. Conscients de la «preocupació col·lectiva per si en un moment determinat en aquesta guerra pogués utilitzar-se armament nuclear» els metges –especialistes en Endocrinologia i Nutrició– han fet un pas endavant per tranquil·litzar els qui en aquests dies corren a les farmàcies per aprovisionar-se de pots de pastilles de iode.

Els metges adverteixen: «No té cap sentit» prendre dosis excessives «de manera indiscriminada per prevenir un hipotètic accident nuclear o un núvol amb material radioactiu». Si es donés el cas, apunten des d’aquesta societat, «s’hauran de seguir les indicacions de l’autoritat sanitària competent».

Riscos per a la salut

Perquè, alerten, ingerir iode en excés també pot portar riscos per a la salut, i, per tant, de cap manera es poden ingerir aquests productes sense una indicació expressa de les autoritats de Salut. Un excés de consum de iode pot generar una producció excessiva d’hormones tiroides (tirotoxicosis) i també, tot i que sembli paradoxal, remarquen, en alguns casos pot ocasionar hipotiroïdisme.

Els doctors Vila i Galofré expliquen que, després d’un accident nuclear, ja sigui per una explosió o per una fuga de material radioactiu, s’allibera, entre altres elements, iode radioactiu. Aquest element pot ser captat per la glàndula tiroide, i d’aquesta manera pot incrementar el risc de càncer. Deixen clar que el iode és l’element fonamental per al funcionament d’aquesta glàndula. Les hormones que sintetitza contenen aquestmineral, que només podem obtenir a través de la dieta, precisen.

Abunden els especialistes que asseguren que la glàndula tiroide, de manera natural, captarà iode per poder sintetitzar les hormones. Aquesta captació està directament relacionada amb els seus dipòsits interns. Si la reserva està completa, la glàndula en captarà molt menys (ja en té prou) i el que sobra l’eliminarà per l’orina. En l’altre extrem, si els dipòsits estan buits, la glàndula tindrà més necessitat d’aquest mineral. Si en aquest context apareix el iode radioactiu, la glàndula el captarà amb més intensitat i el risc que es vegi afectada és més elevat. 

Lactis i sal iodada

En aquest apartat, els endocrins recomanen que, perquè els dipòsits de iode estiguin ben atapeïts, el més important és que la ingesta diària d’aquest mineral sigui l’adequada. És a dir, al voltant de 150 micrograms de iode en població adulta, 90-120 micrograms en població infantil i 250 micrograms en dones gestants o que estan lactant. Res millor, aconsellen, que prendre aliments com la sal iodada. Consumir poca sal és suficient per cobrir les necessitats diàries en la majoria de la població, precisen.

A més, recomanen prendre lactis. Un got de llet pot aportar entre 40 i 50 micrograms de iodur. El contingut de iode de les begudes vegetals és d’un 2% comparat amb el que conté la llet de vaca i, en el cas de les dones embarassades, es recomana que prenguin com a suplements comprimits de iodur potàssic perquè no sempre hi ha un consum suficient de sal iodada i de lactis per cobrir les seves necessitats. Aquests comprimits habitualment contenen entre 100 i 200 micrograms de iode, detallen.

Un hipotètic accident nuclear

Notícies relacionades

Catalunya comptarà amb 60 jutges més en els pròxims tres anys

¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez

¿Què passaria en cas d’un accident nuclear o d’un núvol radioactiu? Els portaveus de la TiroSEEN responen: el risc es redueix significativament si la nostra glàndula té un dipòsit òptim de iode i, si es donés aquest cas, sí que es recomana la ingesta de comprimits de iodur potàssic, però a dosis molt elevades per bloquejar qualsevol captació de iode radioactiu per part de la glàndula tiroide. Deixen clar que, en aquesta situació, «no serveixen en absolut les dosis dels comprimits que es fan servir en les dones embarassades».

Les dosis dels comprimits per a la protecció davant el iode radioactiu porten quantitats que poden contenir entre60 i 150 mil·ligrams de iodur potàssic, és a dir, que supera en més de 500-1000 vegades la dosi recomanada diària. Per això, insisteixen des de la societat científica, «en aquest moment no té cap sentit augmentar la presa de dosis excessives de iode de manera indiscriminada per prevenir un hipotètic accident nuclear o un núvol amb material radioactiu. Per això, demanen evitar «absolutament» l’ús indiscriminat de comprimits de iodur potàssic preparats per a accidents nuclears pels riscos que implica».