Sis de cada 10 agressions a metges durant el 2021 van ser a dones

Sis de cada 10 agressions a metges van ser a dones amb dades del 2021, presentades aquest dijous pel Consell General de Metges (CGCOM). Durant el segon any de pandèmia de covid-19 els atacs –els físics, però també els insults o amenaces– es van disparar un 39%. És el segon any amb més registres, només superat pel 2019. En total, els col·legis provincials van recollir un total de 612 notificacions d’agressions, 171 més que l’any anterior. Les xifres continuen sent esgarrifoses i només són la punta de l’iceberg. No tots els metges denuncien. Les metges s’emporten la pitjor part: de totes les agressions sofertes, el 62% correspon a dones davant el 38% dels homes. Elles en són les principals víctimes.

Amb motiu del Dia Europeu Contra les Agressions a Metges i Professionals Sanitaris, que se celebra aquest dissabte, 12 de març, l’Observatori del CGCOM ha donat a conèixer les xifres del seu informe anual. En un moment molt particular, van admetre els metges en roda de premsa, després de dos anys de pandèmia en què les xifres –amb un descens el 2020 fàcilment justificable pel confinament i les consultes no presencials– han tornat a disparar-se.

Van ser a l’acte el doctor Tomás Cobo, president del CGCOM; José María Rodríguez Vicente, secretari general, i Gaspar Garrote, coordinador de l’Observatori Nacional d’Agressions, que va posar en marxa el 2009, després de la mort de la doctora María Eugenia Moreno, una resident de 34 anys que va ser assassinada per un pacient quan estava treballant al Centre de Salut de Moratalla (Múrcia). En total, des del 2011 s’han registrat a Espanya 5.649 agressions a metges.

Les metges pateixen més agressions

Rodríguez Vicente va exposar les principals dades obtingudes per l’Observatori durant el 2021. Va aclarir que són les que han comunicat els col·legiats a través dels 52 col·legis de tot Espanya. És a dir, s’obtenen de les comunicacions que els metges que han patit una agressió traslladen als seus col·legis. Les principals conclusions d’aquest any, va afegir el metge, passen perquè el 2021 van recollir un total de 612 agressions, 171 més que l’any anterior, el 2020, amb Espanya confinada durant mesos a casa, cosa que va fer disminuir aquest tipus de greus incidents, va aclarir.

L’any 2021, sis de cada 10 agressions van ser a dones, amb un increment de 124, que suposa un augment del 49%. La majoria es concentren en atenció primària. Té la seva lògica si es té en compte que «és la porta d’entrada» al sistema sanitari, van explicar els metges. Així, als centres de salut es donen el 51,1% de les agressions, seguits dels hospitals, on se’n produeix el 22%. Això sí, els incidents s’igualen si es parla de les urgències en els dos nivells assistencials: un 7,9% en les dels centres de salut i un 7,7% als hospitals. Les agressions en atenció domiciliària suposen ja l’1,7% del total.

«Ni som herois, ni som malvats», van insistir els metges en la presentació de dades. I van recalcar: una agressió a un sanitari no té, mai, justificació. Malgrat això, van remarcar, el 87% dels professionals agredits tornen a la feina després d’aquest terrible episodi.

Repunten les agressions físiques

Respecte als diferents tipus d’agressions sofertes, en el 87% dels casos van ser insults i amenaces –sobretot a dones– mentre que el 13% restant van ser agressions que van acabar en lesions físiques que van patir, en un 56%, les dones i, en un 44%, els homes.

De tots els atacs rebuts i que van ser notificats, el 13% va acabar en baixa laboral, quatre punts més que l’any anterior. A més, l’Observatori també ha donat a conèixer un descens quant a danys materials registrats durant l’agressió: un 7% dels casos davant el 8% de l’any anterior. El 2021, es va notificar, així mateix, un important descens en el nombre d’atacs realitzats de manera telemàtica. La xifra, que el 2020 era d’un 29%, el 2021 se situa en l’11%. Coincideix amb la gradual tornada dels pacients a les consultes presencials.

Per comunitats autònomes, és Catalunya on s’han comunicat més agressions (210 el 2021), seguida d’Andalusia amb 135. La incidència d’agressions a Espanya, l’any 2021, és d’un 2,2 per cada mil col·legiats. Analitzant la incidència per autonomies, és a Catalunya (amb 5,3), Cantàbria (4,1) i Extremadura (3,6) on es registren els percentatges més grans.

Discrepàncies per l’atenció rebuda

La principal causa de l’agressió continua sent la discrepància amb l’atenció mèdica rebuda, que suposa el 35% del total. Tot i que en menor mesura, també són motius d’agressions, apunta l’informe, les discrepàncies personals (14%), el temps a ser atès (12%) i no receptar el que proposa el pacient (10%), entre d’altres. Les agressions relacionades amb el coronavirus pugen dos punts i se situen en el 9% del total. També destaca l’increment del 5% al 9% en les que tenen a veure amb els tràmits per a la incapacitat temporal (IT).

Notícies relacionades

Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes

Factures de 1.000 euros per tornar a les aules: «Entre els llibres de text i l’ordinador, he hagut de renunciar a les vacances»

Quant al perfil dels agressors, les dades mostren que són principalment pacients que tenien la cita programada (48%), seguits dels pacients no programats (27%) i els acompanyants (22%), grups aquests dos últims que augmenten respecte a l’any anterior. En els trams d’edat inferiors a 40 anys el perfil majoritari és el de l’home mentre que en el tram de 40 a 60 anys, són les dones les principals agressores.

Una altra dada que es consolida és que es produeixen més atacs en la sanitat pública que en la privada. L’informe indica que mantenen dades similars a les d’anys anteriors amb una clara preponderància de l’exercici públic (88%) davant el privat (12%). De tots els atacs, el 92% es produeixen en horari i entorn laboral. Per edats, l’informe ressalta que les agressions les pateixen majoritàriament els col·legiats entre els 36 i 55 anys (58%), els dos grups d’edat que augmenten.