Brussel·les proposa criminalitzar a tota la UE el sexe no consentit

Tot i que existeix un marc intergovernamental per lluitar contra la violència domèstica i la violència contra la dona –el Conveni d’Istanbul del Consell d’Europa– no tots els Estats membres l’han ratificat així que la Comissió Europea ha decidit no esperar més temps i presentar una proposta legislativa que advoca per tipificar com a delicte a tota la Unió Europea el sexe no consentit, la mutilació genital femenina, la ciberviolència, el ciberassetjament, la difusió sense permís de fotografies íntimes o la incitació a l’odi. «Massa dones i nenes pateixen violacions, assetjament o abusos i no hi ha cabuda per a aquestes situacions a l’Europa moderna», justifica la vicepresidenta de Valors i Transparència de la Comissió Europea, Vera Jourová, sobre una proposta de directiva que aspira a harmonitzar definicions i càstigs a nivell comunitari.

Actualment tots els països de la UE consideren delicte la violació. No obstant, en 18 dels 27 Estats membres es requereix que hi hagi hagut ús de la força o amenaces prèvies per part de l’agressor perquè sigui condemnat. «Hi ha d’haver una definició de violació. S’ha de reconèixer pel que és, un acte sexual de penetració sense consentiment», ha exigit la comissària d’igualtat, Helena Dalli. La proposta castigarà qualsevol «acte no consentit de penetració vaginal, anal o oral de naturalesa sexual, amb qualsevol part del cos o objecte» així com «fer que una dona participi amb una altra persona» en els esmentats actes. La pena: vuit anys de presó o 10 en cas d’agreujants.

Segons Brussel·les, un acte no consentit és el que es realitza sense el consentiment voluntari de la dona, fins i tot si és incapaç de donar-lo a causa del seu estat físic o mental, perquè està inconscient, drogada, adormida, lesionada o té una discapacitat. La proposta també esmenta que la dona pot retirar el seu consentiment en qualsevol moment de l’acte i que l’absència de consentiment no pot ser refutada exclusivament pel silenci, la no-resistència verbal o física o la conducta sexual anterior.

L’Executiu també proposa castigar la mutilació genital femenina –amb una pena de cinc anys– que ja penalitzen 18 dels 27 Estats membres però continua sent una ofensa menor en la resta. A més, proposa criminalitzar el ciberassetjament amb dos anys de presó, una cosa que només contemplen quatre països a la UE, i la difusió sense permís de fotografies íntimes, amb un any, una cosa castigada explícitament en 11 dels 27 Estats membres.

Protecció a les víctimes

Notícies relacionades

El temporal ja deixa registres de 90 litres, onades de fins a nou metres i alertes per crescuda dels rius

Catalunya és la segona comunitat amb més trams de carretera amb més perill per accidents amb senglars i cérvols

El pla contempla processos de denúncia més segurs i accessibles i adoptats als nens. Per exemple, els treballadors sanitaris o psiquiatres ja no estarien vinculats per la confidencialitat per notificar qualsevol sospita raonable d’un risc imminent de dany físic greu. Les autoritats estaran obligades a portar a terme avaluacions de risc individuals quan la víctima es posi en contacte per primera vegada per calibrar el risc plantejat per l’autor del delicte. Partint d’això, les autoritats hauran de proporcionar empara immediata, mitjançant ordres d’allunyament o de protecció urgents, i crear centres d’atenció urgent. Les víctimes també tindran dret a reclamar indemnització per danys i perjudicis, inclosos els costos de l’assistència sanitària, els serveis de recolzament, la pèrdua d’ingressos i els danys físics i psicològics.

Les noves regles té com a objectiu combatre la violència contra la dona, i la violència domèstica que, segons ha alertat Jourová, ha augmentat durant la pandèmia de covid-19 i que afecta una de cada tres dones a la UE. A més, una de cada dues han experimentat assetjament sexual (un terç a la feina) i una de cada 20 han denunciat ser violades al que se suma la impunitat a internet. «Hem d’actualitzar els nostres codis ètics i incloure tot això en la llei de serveis digitals aclarint el que és il·legal en línia. Espero que sigui un esperó perquè les plataformes digitals aturin la violència contra les dones», ha indicat la vicepresidenta de la Comissió.